La fracció rebuig són tots aquells materials que no es poden reciclar, o en el cas d’aparèixer entremig de deixalles a les quals es pot donar una segona vida cal retirar en una planta de triatge amb l’elevada despesa que això comporta. És per aquest motiu que la tipologia de recollida de residus que s’aplica en els municipis té tanta importància: separar bé en l’origen permet ser més eficient en el reciclatge, i en conseqüència reduir les tones que s’acaben enterrant als abocadors, un espai finit i amb un elevat cost econòmic de manteniment.
Tot plegat ho han pogut comprovar en l’últim any a Centelles, el primer municipi d’Osona a aplicar el sistema de recollida de deixalles amb contenidors tancats i obertura a través d’una targeta personal. La xifra més destacada és que en aquests primers 12 mesos la recollida selectiva al municipi ha passat del 58% al 82%. “Hem superat les expectatives”, assegura la regidora de Medi Ambient de Centelles, Neus Verdaguer. I és que en l’inici del nou model s’apuntava a l’objectiu ambiciós del 70%, i en el pitjor dels casos “acostar-se a la mitjana comarcal del 2021”, que era del 65%, explica el tècnic en Medi Ambient de l’Ajuntament Marc Martín.
Entre el multiproducte –el paper i el cartró que es pot recollir i reutilitzar–, a Centelles han passat de les 65 tones mensuals de mitjana a les 89 actuals. Verdaguer posa el focus sobretot en la fracció orgànica –que procedeix del menjar dels domicilis–, on s’ha passat de les 23 tones mensuals de mitjana a les 63. Més enllà de la quantitat recollida, la regidora de Medi Ambient ressalta la puresa del material, ja que en la caracterització –l’acció per analitzar la qualitat de la fracció orgànica– “només s’hi van detectar un 0,06% d’impropis”.
Una tercera variable que mostra que el pas al model de recollida de residus amb contenidors intel·ligents va per bon camí és la disminució de les tones de rebuig, o sigui la fracció que ja no es pot valoritzar i cal portar a l’abocador. En aquesta àrea hi ha hagut una caiguda de les 168 tones mensuals de mitjana el 2022 a les 54 d’aquest 2023. Aquesta tipologia de residus representa el 18% del total.
Més enllà de les bones xifres, al llarg d’aquest primer any de funcionament també s’han hagut de retocar coses per millorar el servei. Verdaguer explica, per exemple, que en alguns barris els contenidors “s’omplien molt ràpid” i això feia que no es poguessin tancar amb els problemes que això comportava.
“Si en algun lloc s’ha detectat que faltava algun contenidor més, s’ha posat”, explica. Tot i que és una situació “puntual”, des de l’Ajuntament sí que han detectat la presència de bosses al terra, “o perquè a algú no se li obre el contenidor o per incivisme”. Davant d’aquesta situació, “estem treballant per millorar-ho”, conclou Verdaguer.
En el camí de fomentar un millor reciclatge, Centelles treballa en l’esborrany “per implementar una taxa justa”, explica Martín. Així doncs, qui faci aportacions als contenidors “de manera correcta i regular” es podrà acollir a una bonificació, i en canvi qui no ho faci bé o les persones que tinguin actituds incíviques “se’ls pugui penalitzar”. Lligada a una subvenció, l’Ajuntament treballa amb l’horitzó que aquesta taxa justa pugui entrar en funcionament de cara al 2024.
Els objectius de reciclatge de la Unió Europea marquen que de cara al 2030 s’haurà d’arribar al 60%, una fita que Centelles ja hauria assolit en aquest primer any de nou model. També Osona, on el 2022 es va arribar al 68,5%, sent la tercera comarca que més recicla de Catalunya. Un altre repte al qual caldrà fer-hi front és la normativa que reclama que a partir del 2035 no es podran enviar a l’abocador més del 10% dels residus generats.
{{ comment.text }}