Com de rics són els teus veïns?

Quina és la renda dels habitants de Vic, Manlleu, Torelló o Ripoll? Quines diferències hi ha entre municipis d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès? I entre els diferents barris d'una mateixa ciutat? Un mapa interactiu elaborat per EL 9 NOU a partir de les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) permet explorar els ingressos de les llars i identificar les desigualtats econòmiques que hi ha entre territoris. El mapa presenta la renda anual mediana per unitat de consum, un indicador que té en compte els ingressos de cada llar i el nombre i les característiques de les persones que hi viuen. La informació es pot consultar per municipis de més de cent habitants i, en les poblacions més grans, fins al detall de les seccions censals, cosa que permet observar les diferències econòmiques entre barris. A més de mostrar el nivell de renda, l'eina permet conèixer com han evolucionat els ingressos durant els últims cinc anys i d'on provenen. Les principals fonts són els salaris, però també s'hi inclouen els rendiments del patrimoni, les activitats econòmiques i les prestacions públiques, com les pensions o els subsidis d'atur. Les dades permeten dibuixar una radiografia de la realitat econòmica i social del territori. Així, els municipis o barris on predominen els ingressos procedents de pensions poden reflectir una població més envellida, mentre que una dependència elevada de les prestacions d'atur pot ser un indicador de vulnerabilitat econòmica. El mapa també posa de manifest que les desigualtats no només es produeixen entre municipis, sinó també dins d'una mateixa població. Carrers, carreteres o barreres naturals poden separar zones amb nivells de renda molt diferents. L'eina permet consultar i comparar aquestes dades a Osona, el Ripollès i el Lluçanès, i situar-les en el context del conjunt de Catalunya i de l'Estat. Matadepera i Sant Cugat del Vallès continuen liderant el rànquing de municipis de més de 2.000 habitants amb una renda més alta. Gurb també forma part del top-10. Segons l'Atles de la renda de les llars de l'INE del 2024, publicat aquest dilluns, les dues localitats vallesanes s'imposen amb 37.450 i 33.950 euros anuals, respectivament, de mediana. És a dir, la meitat de la població cobra per sota d’aquests valors, i l’altra meitat, per sobre. De mitjana, tots dos també encapçalen el llistat, per sobre dels 41.000 euros per unitat de consum ––un indicador que pondera els ingressos nets per llar tenint en compte el nombre de persones que hi viuen. Salt i Castelló d'Empúries tenen les rendes més baixes, amb 16.450 euros de mediana, menys de la meitat que les localitats líders. Matadepera encadena ja una dècada sent el número 1 amb una renda més alta –una xifra que no només inclou els salaris–, des del 2015, l'any que va començar la sèrie històrica. Des de llavors, la mediana ha crescut un 46%, mentre que el creixement al conjunt de Catalunya ha estat del 34% fins a situar-se en els 22.050 euros. En l'últim any, la renda de Matadepera ha crescut un 5,9%, també per sobre de la mitjana catalana, que ha estat del 4,4%. Al seu torn, Sant Cugat manté el segon lloc de l'any passat entre els municipis de més de 2.000 habitants –Santa Cecília de Voltregà, de 197 habitants, se situa per sobre–. De fet, també ocupa la segona plaça des del 2015. Alella (Maresme), Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i Tiana (Maresme) empaten en el darrer lloc del podi amb 32.550 euros. Just per sota, amb 31.850 euros medians, Fornells de la Selva (Gironès), Cabrils (Maresme), Gurb (Osona) i Teià (Maresme) també se situen al 'top 10'. A l'altre extrem de la balança, Salt (Gironès) continua ocupant l'últim lloc, com cada any des que hi ha dades, amb 16.450 euros de renda mediana per cada unitat de consum. Des del 2015, creix un 51,6%, un ritme superior al nivell català. Castelló d'Empúries també està a la cua i, de fet, des del 2017 que es troba entre els dos municipis de més de 2.000 habitants amb una renda més baixa. Altres municipis habituals de la part baixa també continuen la mateixa tendència: amb 17.150 euros se situen la Jonquera (Alt Empordà), Aitona (Segrià), Constantí (Tarragonès), Amposta (Montsià), la Seu d'Urgell (Alt Urgell), Figueres (Alt Empordà), Lloret de Mar (Selva), Santa Bàrbara (Montsià) i Ulldecona (Montsià). Per àmbits territorials La majoria de municipis de més de 2.000 habitants que se situen entre els 25 amb una renda més alta l'any 2024 són de les comarques metropolitanes. Teià, Cabrera de Mar, Sant Quirze del Vallès, Vallromanes, o l'Ametlla del Vallès, així com Begues, Collbató i Sant Vicenç de Montalt superen els 30.000 euros de mitjana. La ciutat de Barcelona està en els 24.150 euros, uns 2.000 per sobre de la mitjana, mentre que Santa Coloma de Gramenet (17.850 euros) està a la cua entre els metropolitans. Pel que fa a Ponent, Alpicat (Segrià) aconsegueix el primer lloc, amb una mediana de 26.950 euros l’any. Es tracta de l’únic municipi de més de 2.000 habitants d’aquest àmbit que supera els 25.000 euros. La resta, inclosa la ciutat de Lleida (19.950 euros) estan per sota, i la gran majoria també estan per sota de la mediana catalana. Al Camp de Tarragona, Castellvell del Camp (Baix Camp) se situa en el primer lloc (28.350 euros), per davant dels Pallaresos (Tarragonès), Altafulla (Tarragonès) o el Catllar (Tarragonès). La capital de la demarcació, Tarragona, està lleugerament per sota de la mitjana catalana i el 2024 registrava una mediana de 21.000 euros anuals. Pel que fa a les comarques gironines, Fornells de la Selva, al Gironès, és la número 1, amb 31.850 euros de mediana, per davant d'altres municipis de la mateixa comarca: Sant Gregori, Vilablareix i Quart. La ciutat de Girona està just per sobre de la mitjana de Catalunya amb 22.750 euros. Al Penedès, Sitges (Garraf) apareix com a líder, amb 25.550 euros de mediana, uns ingressos lleugerament per sobre del Bruc (Anoia) i quatre municipis de l'Alt Penedès: la Granada, Olesa de Bonesvalls, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia. Entre els municipis que conformen les comarques centrals, set d'osonencs lideren el llistat d'entre les poblacions de més de 2.000 habitants: Gurb (31.850 euros), Sant Julià de Vilatorta (29.050), Folgueroles (27.650), Seva (26.250), Calldetenes (25.550), les Masies de Voltregà (25.550) i Sant Vicenç de Torelló (25.550). Santpedor (Bages), també està a llocs capdavanters (25.550). Al seu torn, només un dels municipis de l’Alt Pirineu i Aran que superen els 2.000 habitants arriben a la mitjana catalana, Bellver de Cerdanya (22.750 euros), mentre que cap de les Terres de l'Ebre hi arriba. Flix, a la Ribera d'Ebre (21.350 euros), lidera el seu àmbit territorial. Repunt en l’índex Gini de desigualtat L’índex de desigualtat en els ingressos repunta lleugerament el 2024 i marca un 31,6 (sobre 100), dues dècimes més que el 2023. Catalunya segueix amb un índex Gini millor que el de l’estat espanyol en conjunt (31,9), tot i que Espanya ha millorat en aquest terreny segons el darrer atles de renda de l’INE, ja que el 2023 se situava en els 32,1 punts. La tendència de Catalunya no és uniforme a les quatre demarcacions. L’índex creix una dècima tant a Barcelona (31,6) com a Lleida (30,4), mentre ha millorat també d’una dècima a Girona (30,5) i a Tarragona (30,8). Barcelona, doncs, segueix sent el territori amb l’índex de desigualtat en els ingressos més elevat. Per sobre de l’índex català (31,6) se situen 128 municipis, alguns amb un indicador de desigualtat en els ingressos destacat, com la Vajol (44,8) i Sant Mori (43), tots dos a l’Alt Empordà; Guixers (43), al Solsonès; Bolvir (42) i Das (40,4) a la Cerdanya; o Fontanilles (41,3), al Baix Empordà. A l’altra banda, el rànquing de municipis menys desiguals des del punt de vista dels ingressos l’encapçala Castellar de la Ribera (Solsonès), l’únic poble de tot Catalunya per sota dels 20 punts en l’índex Gini (19,7). L’acompanyen, entre altres municipis molt petits, poblacions com Santa Maria de Besora (Osona), Sant Esteve de la Sagra (Pallars Jussà) i la Nou de Berguedà (Berguedà), tots ells poc per sobre dels 20 punts. Població amb menys de 10.000 euros per unitat familiar L’any 2024, el percentatge de població amb ingressos per unitat de consum (familiars) per sota dels 10.000 euros va millorar en una mica més d’un punt entre els residents de nacionalitat espanyola i se situa el 7,9%. Tarragona té el percentatge més elevat d’aquest perfil d’unitats familiars, amb més del 10%, i Barcelona, el més baix, amb el 7,4%. La bretxa amb les persones de nacionalitat estrangera segueix sent molt gran, tot i que hagi millorat el seu indicador: gairebé el 32% té ingressos inferiors als 10.000 euros anuals, 2,6 punts menys que el 2023. Pel que fa a la població amb ingressos per unitat de consum de fins a un 40% per sota dels ingressos medians de les famílies, Catalunya millora tímidament pel que fa als menors de 18 anys, passant del 12,3% al 12%, es manté en el 8% per a la població adulta fins als 64 anys, i es manté també en un 2,7% de la població major de 65 anys.

Com de rics són els teus veïns?

Vallter, tancat un matí només per a ciclistes el juliol que ve

Fan labors de forma col·lectiva per pal·liar la soledat no desitjada a Vic

Manlleu crearà una ordenança per regular les pudors a la ciutat

La caiguda d’un arbre deixa les Llosses més d’un dia sense llum

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

L'origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

Els Mossos investiguen l'apunyalament del metge de Torelló com un episodi de violència de parella

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

“La meva vida és un abans i un després de l’Ona”

Un terratrèmol de magnitud 2,5 amb epicentre a Toses