Ian Ledesma Gómez, Pol Rueda Monforte, Enric Serra Serrallonga, Xavier Vilella Antonell | Estudiants de 2n de Periodisme de la UVIC-UCC
Els confinaments establerts al territori durant la pandèmia de la Covid-19 van suposar un aturada en sec de les vides de tothom. Les activitats essencials es van seguir duent a terme amb la màxima precaució i les que no ho eren considerades es van haver d’anular. L’oci va ser un dels sector que es va veure més afectat i va viure una frenada en sec. Els joves, grans consumidors d’oci, en van viure les conseqüències de la mateixa manera que ara en són protagonistes en l’arrencada després del relaxament de les mesures preventives.
Mitjançant una enquesta a la població jove d’entre 15 i 25 anys que ha realitzat i analitzat l’alumnat de Periodisme de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, s’han posat xifres i context al consum d’oci dels nostres joves. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer millor els nous costums dels joves en l’àmbit de l’oci i l’entreteniment. S’han recollit les opinions de 373 joves entre els dies 10 i 25 d’abril de 2022 gràcies a un formulari digital. El qüestionari abasta quatre tipus d’oci: el social, l’esportiu, el cultural i l’audiovisual. Si bé el mètode de mostreig no garanteix una mostra representativa de la població de joves, permet fer una primera descripció de les principals tendències. (Les diferències detectades a l’article ho són al 95% de significació.)
EL PERFIL DE L’ENQUESTAT
Les variables del gènere, l’edat, els ingressos i els estudis de les persones que han participat a l’enquesta en condicionen els resultats i són importants per saber quin perfil es dibuixa en la investigació. En la mostra recollida hi ha una majoria de respostes de dones, el 54.7%, un 43.7% d’homes i només una petita part de persones es declaren no binàries (1.6%). L’edat més freqüent en l’enquesta són 19 anys (un 25.5% de les respostes) i la mitjana és de 20 anys. El nivell d’ingressos són importants per saber quin accés tenen els joves a l’oci: el 28% no en tenen, el 58% tenen algun ingrés però no són econòmicament independents i només un 14% són econòmicament independents. D’altra banda, el 32% afirma tenir estudis universitaris, el 65% estudis secundaris, i el 2% restant té estudis primaris o no en té. Ingressos i estudis presenten percentatges normals si tenim en compte les limitacions de l’edat dels participants, fixades entre 15 i 25 anys.
L’OCI SOCIAL
El conjunt de joves que ha participat a la mostra indica un alt nivell de socialització amb els amics i amigues. Més del 80% respon positivament a la pregunta sobre si, durant el darrer mes, ha anat a un local d’oci nocturn (83%), ha fet un àpat amb amics (97%), ha fet copes amb amics (88%) o si ha tingut una reunió amb amics (98%). Respecte a la freqüència en què ha gaudit d’alguna d’aquestes activitats socials, el 38% indiquen que ho ha fet entre 6 i 10 vegades al darrer mes i un 26% entre 1 i 5 vegades.
S’ha volgut conèixer si el consum d’alcohol és molt habitual en una nit d’oci i els resultats són clars: un 62% manifesten que sempre consumeixen alcohol quan surten de nit, un 31% ho fan només de vegades i un 7% no ho fa mai. Quant al consum de drogues, els percentatges s’inverteixen: només un 3.5% afirma consumir-ne sempre, un 18,5% ocasionalment i un 78% no en pren mai. En referència a la despesa habitual en una nit d’oci, la mitjana de la mostra és de gairebé 29€, però el 79% afirmen gastar per sota de 30€ i només alguns casos aïllats declaren xifres per sobre de 100€.
En la mostra, el gènere, els estudis i els ingressos són variables que no condicionen el tipus d’oci social. L’edat, com és natural, sí que ho fa en el cas de l’oci nocturn: la mitjana d’edat dels que han anat a un local és clarament superior als que no ho han fet. Però l’edat no afecta a la resta de variables estudiades. Per exemple, el nivell de despesa d’una nit o el consum d’alcohol o drogues no depenen de l’edat de l’individu. De fet, el consum d’alcohol només mostra relació amb els estudis: deixant de banda el 2% que no tenen estudis o bé tenen estudis primaris, els graduats universitaris que consumeixen alcohol sempre que surten són el 55% mentre que la xifra augmenta fins a un 66% entre els qui només han acabat els estudis de secundària.
Quant al consum de drogues, només ve condicionat pel gènere donat que un 69% dels homes declaren no consumir-ne mai, mentre que entre les dones aquest percentatge augmenta fins el 86%. El gènere també influeix en la despesa d’una manera clara: la despesa mitjana d’una nit d’oci en les dones és de 21.5€ mentre que els homes gairebé la dupliquen arribant a 42€ de mitjana. De manera poc sorprenent, els ingressos dels joves són determinants a l’hora d’establir la despesa mitjana d’una nit d’oci: 20.75€ pels qui no tenen ingressos, 28.5€ pels qui tenen ingressos però no són econòmicament independents i 59€ pels qui són econòmicament independents. Aquests diferents nivells d’ingressos, però, no estan relacionats amb el consum d’alcohol o de drogues, ni impedeixen que aquells que en tenen menys no gaudeixin de l’oci social.
L’OCI ESPORTIU
L’enquesta realitzada mostra que els joves són molt actius a nivell esportiu. Al darrer més el 86% dels joves afirmen haver fet activitat física. Si ho mirem per gènere, el 91% dels homes i el 83% de les dones hi responen afirmativament, essent una diferència prou significativa entre ambdós gèneres. Només el 60% de la mostra ha fet activitat física a la natura -indicant que una bona part fa activitat física al gimnàs o al pavelló, per exemple- i en aquest cas no es perceben diferències per gènere. La mitjana d’hores d’activitat física setmanals es troba a 4,5 hores, tot i que el valor més freqüent és de 2 hores (ho responen un 13% de la mostra). Un tret diferencial entre els homes i dones que han participat a l’enquesta és la competició esportiva. D’una banda, trobem que gairebé el doble d’homes ha assistit a una competició esportiva (59% d’homes davant del 26.5% de les dones). De l’altra, el 39% dels homes ha participat en una competició esportiva mentre que només un 15% de les dones ho ha fet.
En el cas de l’oci esportiu, no s’ha trobat cap relació de dependència amb les variables edat, estudis o ingressos, és a dir, la pràctica esportiva no depèn d’aquests tres factors ateses les respostes.
L’OCI CULTURAL
En l’àmbit de l’oci cultural i els espectacles, escoltar música és el més habitual amb un 99.5% dels enquestats responent que ho ha fet en el darrer mes, seguit de llegir un llibre, una revista o un diari, amb un 68%. La resta d’opcions són minoritàries: assistir a una fira (37%), assistir a un concert (27%), anar al cinema (27%), anar a una exposició o museu (25.5%), anar a una conferència, col·loqui o taula rodona (20%) o anar al teatre (18.5%). Respecte la freqüència amb què han gaudit de l’oci cultural en el darrer mes, el 57% de la mostra afirma haver-ho fet entre 1 i 5 vegades, i el 21% entre 6 i 10 vegades.
Homes i dones difereixen només en els resultats que fan referència a visitar una exposició o un museu (31% d’elles ho ha fet en el darrer mes front al 18% d’ells) i llegir un llibre, revista o diari (74.5% elles, 60% ells). L’edat, en canvi, no influeix en cap de les activitats de l’oci cultural. El nivell d’estudi incideix a l’hora d’anar al cinema o al teatre: els graduats universitaris ho fan més que els qui tenen estudis secundaris. Concretament, el 35% dels universitaris han anat al cinema durant el darrer mes i el 25% al teatre front al 23% i el 15%, respectivament, entre els qui tenen estudis secundaris. També els graduats universitaris declaren assistir a actes culturals amb més freqüència que els qui posseeixen estudis secundaris. En general el nivell d’ingressos no és un factor clau per al gaudi d’activitats culturals, llevat pel cas d’assistència a una fira on els qui no tenen ingressos hi assisteixen poc (26.5%) mentre que els que sí en tenen o els qui són econòmicament independents ho fan més (42% i 33%, respectivament).
L’OCI AUDIOVISUAL
L’arribada de les noves tecnologies, com els mòbils o la xarxa d’internet, està canviant els hàbits del joves. La digitalització i les xarxes socials tenen un paper fonamental en aquesta transformació, provocant que molts joves hagin modificat els seus costums en relació amb el temps lliure i l’oci del seu dia a dia. Per aquest motiu l’enquesta inclou preguntes sobre les activitats d’oci audiovisual al voltant del món digital que s’han fet durant la darrera setmana.
L’activitat més freqüent és la participació a les xarxes socials (93% de la mostra diu haver-ho fet durant la darrera setmana), seguida de mirar una sèrie (88.5%), de mirar una pel·lícula (85%) o de mirar una competició esportiva (63.5%). Segueixen amb menys percentatge jugar a un videojoc (55%), mirar un documental (42%) o seguir un canal d’un streamer (41%). La font principal d’accés a aquests continguts són les plataformes d’streaming com Netflix, HBO o Filmin (94%), les xarxes socials (85%) i en menor mesura els canals estàndards de televisió (53%). A l’hora de gaudir d’aquestes activitats, el 46.5% manifesta fer-ho normalment en solitari, un 38.5% acompanyat, i el 15% restant ho comparteix virtualment amb amics via connexió en xarxa.
El gènere explica moltes diferències quant a l’oci audiovisual. Les dones juguen menys a videojocs (38%) que els homes (75%), miren menys competicions esportives (43% contra 88%) i segueixen menys canals d’streamers (23.5% davant 62%). Però miren més pel·lícules (89% elles, 80% ells), més sèries (94% davant 83%), utilitzen més plataformes com Netflix, HBO o Filmin (97% davant 91%), i participen més en xarxes socials (96% contra 90%).
L’edat només influeix a l’hora de mirar documentals: són més grans els que en miren (20.5 anys de mitjana) que els qui no en miren (19.5 anys de mitjana). Ni estudis ni ingressos condicionen l’oci audiovisual.
HÀBITS I SATISFACCIÓ
El qüestionari mira de conèixer com s’informa el jovent. El mitjà més utilitzat per a informar-se són les xarxes socials (el 92.5% les utilitza), els mitjans digitals a la xarxa (90%), informatius de TV (62%), a molta distància dels informatius a la ràdio (25.5%) o de la premsa escrita (17%). Només en el cas d’informar-se via la ràdio veiem una relació amb l’edat: els qui ho fan són més grans (21 anys de mitjana) que els que no (20 anys de mitjana).
Per acabar, es demanen algunes qüestions personals i generals. A la pregunta “Quan disposo de temps lliure, busco activitats que em permetin estar sol”, la resposta majoritària ha estat la indiferència, indicant que el temps lliure no es vincula a la reflexió o la introspecció, i potser més a l’acció i la socialització. De fet, en aquesta línia, davant la pregunta “Tens lliure una tarda assolellada. Tria quina és la teva primera opció:” les respostes han estat “Quedo amb amics” (77%), “Vaig a fer activitat física” (11.5%), “Descanso a casa” (7.5%), “Busco al mòbil una cosa que m’entretingui” (3%) i “Miro si fan cap espectacle interessant a prop de casa” (1%). En aquesta tria, un factor a destacar és l’edat: els més grans, al voltant de 21 anys de mitjana, tendeixen a quedar-se a casa a descansar; els més joves al voltant de 19 anys de mitjana, agafen el mòbil; i, per exemple, els qui queden amb amics tenen al voltant de 20 anys de mitjana.
Davant la pregunta de si es disposa de suficients hores d’oci en una setmana normal, les opinions es polaritzen: un 46% respon que sí i un 35% que no, quedant una bossa del 19% que no ho saben precisar. El 57% manifesten que disposen de suficients diners per atendre les necessitats d’oci, davant d’un 35% que diuen que els calen més diners, i un 8% que no ho saben precisar. Es percep que els graduats universitaris que tenen prou temps d’oci (38%) són molts menys que els qui posseeixen estudis secundaris (52%), cosa que es reafirma quan mirem els ingressos, donat que els que són econòmicament independents manifesten tenir les necessitats econòmiques satisfetes (79%, molt superiors al 61% dels qui no són econòmicament independents) però alhora són els qui disposen de menys temps pel seu oci (48% diuen que no front a un 44% que sí, essent l’única categoria econòmica on el no guanya al sí).
CONCLUSIONS
Després d’analitzar les dades, veiem que els joves entre 15 i 25 anys essencialment gaudeixen del seu temps d’oci en companyia d’amics, fent esport, escoltant música o entrant a les xarxes socials. Són consumidors de sèries i pel·lícules via plataformes digitals, però poc d’espectacles o esdeveniments en directe. El consum d’alcohol en una nit d’oci és molt habitual tant per ells com per elles, però en el consum de drogues hi predominen els homes, tot i ser un hàbit menys estès que el de l’alcohol. També les noies gasten molt menys que els nois en una nit d’esbarjo.
Els resultats indiquen que l’edat o el progrés en els estudis fan canviar els hàbits. Els graduats universitaris consumeixen alcohol amb menys freqüència, però trepitgen més cinemes i teatres, i gaudeixen de més activitats culturals, tot i que disposen de menys temps per a l’oci. Amb l’edat, els joves augmenten la informació via ràdio i el consum de documentals, i també necessiten més descansar en cas de temps lliure. Probablement, l’entrada al món laboral i l’adquisició de responsabilitats determinen aquests canvis.
Tot i que el nivell d’ingressos determina la despesa mitjana d’una nit d’esbarjo o bé estar satisfet amb els diners necessaris per a l’oci, en general la quantitat d’ingressos no afecta a la qualitat i la quantitat de les activitats d’oci. Possiblement, els recursos necessaris s’obtenen dels pares, tot i que molts voldrien veure’ls augmentar.
Una diferència remarcable entre homes i dones és palès en l’esport i del consum audiovisual. Els homes són molt més presents en l’òrbita de la competició esportiva, ja sigui participant-hi, assistint-hi o veient-la per pantalla. I les dones miren més sèries i pel·lícules, i participen més a xarxes.
{{ comment.text }}