Bruno Cáceres / Anna Barraza / Daniel Casanova / Roger Camins | Cada vegada són més els joves que combinen els estudis amb una ocupació. Cambrers, caixers, dependents a botigues o feines administratives acostumen a ser els més empleats pels joves. Però, ho fan per necessitat, per responsabilitat o, simplement, perquè no els queda una altra opció? Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya hi ha prop d’un milió de joves que estudien i treballen alhora, una xifra que no ha deixat de créixer en els últims anys i no, la tendència no indica que deixi de fer-ho. El cost de la vida ha augmentat de manera general als últims anys, amb la pujada dels preus en béns i serveis bàsics. Però en el cas dels joves, l’impacte és encara més evident; pràcticament tot allò que consumeixen resulta més car respecte a anys anteriors. Lloguers desorbitats, preus elevats dels crèdits universitaris, triplicació del preu mitjà dels aliments bàsics i un augment significatiu en molts d’altres productes quotidians fan que molts estudiants hagin de treballar i estudiar.
Aquest context econòmic no només condiciona les butxaques dels joves, sinó també la seva salut i benestar. Així mateix, segons experts, compaginar totes dues responsabilitats “no sempre és perjudicial, però pot derivar en estrès si no es gestiona bé”, adverteix Carlota Riera, psicòloga especialitzada en salut juvenil, directora de desenvolupament corporatiu a la UManresa i vicerectora de Territorial i Compromís Social de la UVic-UCC. Tot i això, adverteix que “la falta de son i de temps lliure sol traduir-se en esgotament, encara que també hi ha els qui aprenen a ser més resolutius i eficients”. Tot i això, Riera apunta que en alguns casos “hi ha estudiants a qui els ajuda treballar sota pressió, que per a alguns aspectes quotidians és primordial per aconseguir una millor resolució de les responsabilitats”.
No obstant això, sovint la pressió i l’estrès poden afectar negativament a la salut. És per això que Riera insisteix en la importància de mantenir rutines saludables, bona alimentació, descans i organització per evitar que la feina “acabi ocupant l’espai que hauria de dedicar-se al benestar personal. Cal controlar la vida, no que faci la sensació que la vida et controla a tu”, conclou.
“El model és flexible: si un estudiant no pot assistir a una prova per la feina, es busca la manera de recuperar-la”
Tot i que des de les institucions educatives sovint es defensa que el sistema actual permet compaginar feina i estudis, la vicerectora d’Ordenació Acadèmica de la UVic-UCC, M. Àngels Pinyana, matisa que aquesta realitat és complexa i molt desigual entre alumnes. Segons explica, l’estudiant hauria de poder-ho compaginar tot”, però és cert que, en ocasions, la càrrega derivada de l’avaluació contínua pot generar dificultats per a qui treballa. Ara bé, Pinyana defensa que el model està pensat per ser flexible: “Si un estudiant no pot assistir a una prova perquè té obligacions laborals, es busca la manera de recuperar-la”, afirma. Malgrat aquesta voluntat d’adaptació, admet que la pressió pot sobrepassar alguns estudiants i que, en aquests casos, cal repensar el ritme acadèmic: “La persona que es trobi en aquesta situació hauria de reflexionar sobre què li convé més de fer, i hi ha moltes alternatives. Per exemple, potser el que necessita és ampliar els estudis un any més”.
A més, la vicerectora posa l’accent en el factor emocional: “Si una persona es troba superada, des de la universitat li posem a disposició un ampli ventall d’ajudes”, recorda, referint-se al servei de suport a l’estudiant de la UVic, que ofereix acompanyament psicològic i psicopedagògic als estudiants que ho sol·licitin. Per ella, un dels reptes més grans no és només l’exigència del sistema, sinó la motivació i la presència real a les aules: “Assistir amb regularitat a classe i portar les assignatures al dia ajudarà l’estudiant i li farà més fàcil treure’s el curs”. Tot plegat dibuixa un escenari complex en què universitat i estudiant han de responsabilitzar-se junts del procés d’ensenyament i d’aprenentatge.
És per això que la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya compta amb un programa de beques anomenat Sí-Sí, que juntament amb altres beques són una solució per obtenir un sou mentre s’estudia. Aquesta modalitat ofereix treballar a unes pràctiques extracurriculars remunerades mentre s’estudia a la universitat. Ona Sadurní treballa al Servei de Carreres Professionals de la UVic i s’encarrega de gestionar aquestes Beques Sí-Sí. Segons Sadurní, cada vegada hi ha més estudiants que combinen estudis i feina: “En els últims anys les sol·licituds per aquestes beques han incrementat”. Sadurní argumenta que els perfils solen respondre a dues necessitats principals: la necessitat econòmica i la voluntat de guanyar experiència professional. “Hi ha estudiants que necessiten una ajuda econòmica per finançar els estudis, i n’hi ha que volen impulsar el seu CV abans d’acabar el grau.” Ara bé, reconeix que compaginar-ho no és fàcil. Els estudiants sovint troben “manca de temps, problemes d’organització i dificultats per arribar als centres de pràctiques”, diu la responsable de les Beques Sí-Sí. Malgrat els obstacles, Sadurní defensa el valor del programa. “Treballar mentre s’estudia millora molt la inserció laboral i és un plus enorme respecte a altres candidats”, conclou. Però les Beques Sí-Sí són només una part dels ajuts universitaris. La UVic també disposa d’uns ajuts anomenats Beques de Col·laboració, que ofereixen als estudiants llocs de treball dins de la mateixa universitat mentre compaginen els seus estudis.
El programa de les Beques de Col·laboració no és només una proposta teòrica, sinó que té un impacte tangible en la vida dels estudiants. Lizara, amb 18 anys i matriculada a Educació Social, n’és un exemple. Ella és l’encarregada del servei de préstec de la universitat, des d’on es gestiona el lloguer de material tècnic audiovisual. “Pensava que seria més complicat, però ho puc compaginar bé”, explica. Tot i que encara no ha fet front a una setmana d’exàmens, assegura que no creu que li tregui gaire temps per estudiar: “Començo a les 11 del matí i tinc estona abans per avançar feina”. Per Lizara, aquesta és una facilitat que ofereix la universitat per obtenir recursos mentre continua la seva formació. També admet que, de vegades, treballar dificulta participar en activitats de classe o treballs en grup, però assegura que els companys solen entendre-ho, encara que hi ha casos en què altres estudiants sí que han rebut queixes.
Des de les aules, els professors són conscients d’aquesta realitat. Toni Sellas, docent i coordinador del grau en Periodisme a la UVic, reconeix que “compaginar estudis i feina pot afectar la dinàmica de les assignatures, sobretot en els horaris més exigents”, encara que matisa que en alguns casos “aquesta doble responsabilitat genera més esforç i sentit de l’organització”.
L’altra cara de la moneda és qui estudia i treballa, però ho fa fora de la universitat. Aquest és el cas de Laura Coral, una estudiant de tercer de Periodisme que combina les seves classes al matí amb un horari de tarda en una botiga al centre de la ciutat de Vic. Coral comenta que estudiar i treballar és compatible, ja que sovint els docents adapten les hores i els grups de treball dins de l’aula en favor dels horaris laborals. Tot i això, diu que “la universitat no té en compte que hi ha gent que necessita treballar mentre estudia i que no pot dedicar tantes hores a l’estudi fora de les hores lectives”. Coral assegura que en la seva situació, estudiar i treballar és compatible. La preocupació del col·lectiu que estudia i treballa fora de la universitat, però, com és el cas de Laura Coral, arriba durant l’època d’exàmens. “En època d’exàmens és més complicat. Vas més justa de temps i cal molta ajuda del lloc de treball per gestionar els horaris. Per exemple, en el meu cas, la meva empresa m’adapta els horaris per poder estudiar i treballar quan hi ha exàmens.” Tot i així, hi ha empreses que no posen tantes facilitats com en el cas de Coral.
LAURA CORAL: “A l’època d’exàmens és quan és més complicat. L’empresa m’adapta els horaris per poder estudiar i continuar a la feina durant aquests dies”
Tanmateix, aquesta realitat no només afecta a Osona, sinó que també s’expandeix a la resta del territori. Aaron Aguilar té 24 anys i estudia a Lleida mentre viu en un pis compartit que ha de pagar-se ell mateix. “Als matins, a classe i a les tardes, a treballar”, diu. El cap de setmana és quan pot tornar al seu poble, Sant Joan de Vilatorrada, per continuar treballant els dissabtes i diumenges en un gimnàs per poder acabar de subministrar-se totes les despeses. “El principal problema és no tenir ni un dia d’alleujament”, explica. “Treballo 25 hores a la setmana i faig unes altres 25 hores de classe. Si deixés de treballar podria rendir més, però necessito els diners per continuar estudiant.”
La situació econòmica a tot l’Estat ha dut que cada cop més estudiants hagin d’estudiar i treballar i no sembla que en els propers anys la tendència disminueixi. Ja sigui a empreses externes o dins de la mateixa universitat, Vic, com a ciutat universitària, acull i s’adapta a les necessitats dels estudiants quan es tracta de compaginar les formacions acadèmiques amb oficis externs.
