Que un esclafit va afectar el Lluçanès la matinada del dissabte 13 de setembre ja era la hipòtesi més probable després d’observar els danys que va causar la tempesta, però aquesta setmana ho ha confirmat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). En un informe els tècnics detallen que va passar per la comarca entre les 5.30 i les 5.42 hores de la matinada i que va afectar una zona de 4,2 quilòmetres de llargada i 700 metres d’amplada entre Lluçà i Sant Martí d’Albars.
“Ho vaig tenir bastant clar de seguida perquè n’he seguit uns quants. Els desperfectes sempre queden cap a la mateixa direcció perquè actua com una espècie de ventall a diferència d’un tornado, que pot tirar arbres tant al nord com al sud perquè va girant”, comenta el coordinador de MeteOsona, Manel Dot. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques també va registrar 90 llamps núvol-terra al Lluçanès i l’estació meteorològica més propera a l’àrea de major afectació, la de Perafita, va registrar un cop de vent màxim de 50,8 km/h a les 5.43 hores. La precipitació, en canvi, va ser d’intensitat moderada. Dels 20,4 mm que es van acumular en aquesta estació, 10,5 mm es van mesurar en 30 minuts, i 1,2 mm en un minut.
L’anàlisi dels tècnics del Servei Meteorològic de Catalunya es va fer tres dies després de l’episodi i hi van participar diversos observadors meteorològics del Lluçanès i Osona i també el cos d’Agents Rurals. En general, es van trobar branques trencades i algunes desenes d’arbres arrencats de soca-rel i tombats majoritàriament cap a l’est i el sud-est, sobretot alzines i roures, però també es va localitzar una zona de bosc de ribera de 55 metres de longitud per 70 metres d’amplada amb força arbres tombats i algun exemplar escapçat, situada 1,4 km a l’oest del nucli de Sant Martí d’Albars. En el cas de les teulades es van observar petits danys a excepció d’un cobert al terme de Sant Martí que es trobava en mal estat i que va col·lapsar per la força del vent. A l’acabar la inspecció, el SMC va determinar que l’esclafit, que prèviament també havia afectat el Berguedà, va ser d’intensitat IF1 (150 km/h ±20%) sobre 5 a l’escala internacional Fujita.
Els experts expliquen que el va generar una tempesta que va tenir un cicle de vida molt llarg. Es va formar al Prepirineu aragonès i va recórrer més de 270 km d’oest a est en cinc hores i mitja fins a travessar la Serralada Transversal. Va ser la mateixa estructura convectiva que va deixar el registre de 7,8 mm en un minut a l’estació meteorològica de la Quar, al Berguedà, el valor més elevat registrat mai a Catalunya des que l’any 2009 es va començar a mesurar sistemàticament la pluja minut a minut.
“Estem en una zona on n’hi ha bastants, d’esclafits, i al Lluçanès fa un temps ja n’hi va haver un altre. Passa quan dins els núvols hi ha corrents d’aire molt forts i la base es trenca i baixa aigua, calamarsa i vent”, detalla Dot. L’observador meteorològic explica així mateix que aquests fenòmens acostumen a passar a l’estiu o principis de tardor i que “aquí tenim més esclafits que tornados”. El que detecten, però, els que es dediquen a recopilar dades de temperatura, pressió, humitat o pluja és que “sembla que cada vegada n’hi ha més perquè hi ha més tempestes violentes”.
