Les consultes externes de l’Hospital Universitari de Vic, on visiten els especialistes de manera ambulatòria, canviaran de lloc.
D’on estan ubicades actualment, a la planta baixa, es traslladaran a un edifici de nova construcció entre els laboratoris i l’hospital, amb el qual quedaran connectades internament mitjançant una passarel·la que enllaçarà per la tercera planta.
Ara mateix hi ha redactat el projecte i la direcció del Consorci Hospitalari (CHV) dona per fet que les noves consultes seran una realitat abans de cinc anys.
Tot i això, queda pendent tancar detalls dels espais, licitar i adjudicar les obres i executar-les, de manera que no hi ha una data de posada en servei marcada al calendari.
Les dependències actuals “se’ns han fet petites”, explica la gerent del CHV. Sara Manjón també destaca la voluntat d’unificar en un únic emplaçament unes consultes ara disgregades entre l’hospital i la Clínica de Vic, com és el cas d’oftalmologia o dermatologia. La millora “ens fa molta falta”.
Hi afegeix que el Consorci avança de bracet amb el Departament de Salut i l’Ajuntament, en el marc del que no deixa de ser una operació urbanística dins del complex sanitari.
Amb aquestes obres a l’horitzó, les que ja estan en curs són les de l’hospital de dia, les instal·lacions on acudeixen regularment pacients per a tractaments com la diàlisi, transfusions de sang o, entre altres, l’administració d’antibiòtics per via endovenosa. L’espai estava situat fins ara a la segona planta, però es reubicarà a la baixa, on hi havia els laboratoris.
La reconfiguració pretén fer l’hospital de dia més accessible i pràctic a les persones que en fan ús assíduament, ja que entrar i sortir serà més ràpid i no requerirà escales ni ascensors.
La millora d’aquest servei i de les consultes externes les hauran precedit durant els darrers anys la nova unitat de salut mental, la reforma d’urgències o la construcció dels laboratoris. Tot plegat, en l’esquema d’un Consorci Hospitalari de Vic que des del 2021 ha augmentat en un 31,4% l’intervencionisme, en un 8,5% l’activitat quirúrgica o en un 43,44% les sessions d’hospital de dia d’aguts.
La directriu de l’equip que comanda Manjón continua sent la mateixa que ha regit la seva gerència des que va assumir el càrrec el setembre de l’any 2021: “Oferir el màxim de serveis pel nostre nivell hospitalari”. O el que és el mateix: que la ciutadania d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès s’hagi de desplaçar només pel que no es pot fer a Vic.
Això s’ha materialitzat a ampliar el ventall de proves intestinals, el tractament de l’obesitat mòrbida, les intervencions en aparell hepatobiliar o, entre altres àrees, una unitat més multidisciplinària en sòl pelvià.
“Osona creix i envelleix. Si augmentem en serveis és perquè responem a les necessitats de la ciutadania”, diu Manjón.
Aquest augment assistencial en termes qualitatius i quantitatius –amb el Ripollès i el Lluçanès, la població s’aproxima a 200.000 persones– ha anat acompanyat de la petició històrica de revisar el finançament que arriba del Departament de Salut, una demanda que es concretava el 2024 en un increment de contracte de 6,9 milions d’euros. “Positiu i que ens indica que anem pel bon camí, però queda marge de millora”, apunta Manjón, “volem fer a Vic tot el que tingui sentit i pel que no, la xarxa C-17 és una gran garantia. Treballem connectats amb el Clínic i, quan hem de derivar, podem assegurar que un pacient d’Osona té les mateixes oportunitats que un de l’Eixample Esquerre”.
MÉS ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
Un altre dels projectes de futur que treballa el Consorci és el de l’atenció domiciliària. No per caprici, sinó perquè la direcció té clar que el full de ruta sanitari no s’encamina a augmentar els llits d’aguts: “A Osona tenim una atenció intermèdia molt potent, amb l’Hospital Universitari de la Santa Creu i el Sant Jaume de Manlleu, i també hem d’atendre a casa tanta gent com sigui possible: postintervenció quirúrgica, en cures pal·liatives, salut mental, amb un acompanyament més social de tipus transitori… D’aquí el projecte estrella de consolidar i créixer l’atenció domiciliària”.
Per Manjón és imprescindible, en aquest sentit, la coordinació amb l’atenció primària, un vincle que destaca que ja és excepcional a la comarca en circuits, relació metges de família-especialistes o recerca compartida.
Quant a professionals, la gerent apunta que ara mateix no costa tant captar-ne com temps enrere, si bé hi ha especialitats amb vacants –actualment, otorrinolaringologia i aparell digestiu–. Sumen atractiu a Osona l’opció de fer docència a la universitat i recerca i investigació a l’Iris-CC.
