Un ruandès nascut a Rukara, a l’est d’aquell país centreafricà, difícilment podria imaginar-se que algun dia tingués la necessitat de parlar català, fins i tot en cas que en conegués l’existència. Per Félicien Mbonigaba, en canvi, ha acabat sent una necessitat. Des de fa un any que viu a Sant Joan de les Abadesses, on exerceix com a rector, i per fer bé la seva feina, l’idioma del poble i país on viu és imprescindible. Així ho va entendre, i per això es va posar en contacte amb el CNL de Girona, que a través del Consell Comarcal van buscar-li una parella lingüística, Maria Cullell.
Les trobades han servit perquè mossèn Mbonigaba entengui no només el català sinó també molts costums. Per Cullell era la primera vegada que s’embarcava en aquesta mena d’experiència i diu que ha estat “molt bona”, sobretot perquè el seu interlocutor “té molta capacitat, s’interessa per tot, i després d’un any ja s’espavila sol”. De fet, ara mateix han aturat les trobades per dificultats a combinar horaris, però ell espera reprendre-ho després de Pasqua.
Anteriorment, el mossèn ja parlava italià, francès i anglès, després d’una estada de vuit anys a Itàlia, i això li va servir per tenir una base per aprendre el català. A Ruanda la gent es comunica sobretot en ruandès, però des que està a Europa s’ha convertit en un poliglota. El castellà també el dominava, i de fet l’entén i el pot escriure, però li costa més de parlar-lo perquè “des que em dedico al català, l’he perdut una mica”. Gràcies a les xerrades amb Cullell ha après la importància del Ball de Pabordes pels santjoanins, i també els aplecs, el món sardanista o la diada de Sant Jordi, entre altres costums.
Fins i tot una vegada “la Maria em va preparar diferents tipus de llangonissa, de la qual mai havia sentit a parlar, per poder-los distingir”. L’aprenentatge li ha servit per fer els oficis religiosos i comunicar-se amb veïns i feligresos, entenent tot allò que els preocupa o que li volen explicar. I no només ho considera útil, sinó també “del tot normal”.
{{ comment.text }}