L’entorn natural de Sant Pere de Torelló té llocs emblemàtics per gaudir de l’activitat física a l’aire lliure: Bellmunt o la fageda de la Grevolosa són destinacions habituals de ciclistes, motoristes i caminadors. També és un paratge on el senglar habita en gran nombre i causa problemes als pagesos, una situació que ho converteix en escenari de batudes per part dels caçadors. Tot i que en aquest cas no s’han registrat incidents importants “perquè el pati de casa és gran”, sí que és veritat que sovint hi ha trobades inoportunes entre els diversos col·lectius que hi transiten en dies de caça. De fet, de l’experiència real en va sorgir la iniciativa de crear un grup de WhatsApp on els caçadors expliquen en quin punt exacte estan fent la batuda. “Anava en bici, em vaig trobar els gossos dels caçadors i vaig anar-me’n cap a una altra banda”, explica Ernest Cubí, del Centre Excursionista Serragrenyada. A l’arribar a casa, i després de fer una ruta diferent a la que tenia prevista inicialment, va veure que un grup excursionista de Tremp compartia la ubicació dels caçadors els dies de batuda a través de les xarxes socials: “Vaig pensar que era una bona idea per evitar trobar-te en llocs de batuda sense saber-ho”, explica.
Així doncs, van proposar a la Societat de Caçadors de Sant Pere coordinar-se per poder disposar d’aquesta informació, i tot i que en un primer moment es va optar per les xarxes socials, finalment es va crear un grup de WhatsApp que ja compta amb uns 180 inscrits: “Els caçadors, de bon matí, posen on estan i si es mouen també ho poden comunicar de manera ràpida”. I és que tal com recorda Marc Leiva, de la Colla del Senglar de Sant Pere de Torelló, el lloc de la batuda “no el decidim nosaltres”, sinó en quin punt es troben els animals. Durant la setmana “hi ha gent que ens informa de la troballa de rastres”, o els pagesos els fan arribar “les destrosses que els fan”. Això permet intuir cap on s’anirà a caçar, “però potser a les 8 som a un lloc i a les 9 ens hem de desplaçar cap a un altre”.
Leiva confirma que malgrat posar senyals als camins més transitats –tal com marca la normativa–, gairebé en cada jornada de caça es troba persones passant pel mig de les àrees de batuda: “No és segur que ho facin, però tampoc els ho podem prohibir”, apunta, tot afegint que amb respecte “hauríem de poder conviure”. En aquest sentit, a Sant Pere ja es va decidir fa tres anys posar-se d’acord amb els motoristes “i penjar un mapa al bar La Xicra on diem cap a quina zona anirem a caçar”.
Grups de WhatsApp o mapes informatius en espais rellevants per la comunitat són bones solucions en l’àmbit local –de fet hi ha altres municipis osonencs que també utilitzen eines similars per comunicar les batudes–, però no solucionen un problema, el de la convivència entre la caça i les persones de llocs diversos i fins i tot llunyans que van al bosc, que s’hauria de regular des d’instàncies superiors, “perquè les garrotades i sancions sempre són per als mateixos”, deixa anar Leiva. Una de les propostes amb què treballa la Generalitat seria la creació d’una aplicació mòbil on es pogués visualitzar la ubicació en directe dels llocs on s’estan fent batudes de caça. L’accés al grup de WhatsApp amb informació dels caçadors de Sant Pere es pot fer a través del perfil d’Instagram del Centre Excursionista Serragrenyada, “i el boca-orella ha funcionat molt”, conclou Cubí.
