“Tenir cura del malalt és universal”, expliquen les estudiants d’infermeria Michele Delphiroe Ba’Ana Bengobesse i Borelle Christine Ndjangueli Ekambi. Són alumnes de l’escola d’infermeria que l’ONG Insolàfrica, amb seu a Tavèrnoles, va obrir fa quatre anys a Kribi, al Camerun. Les darreres cinc setmanes les han passat a Osona, on han fet pràctiques en centres del Consorci Hospitalari de Vic –a l’UCI i al servei de pediatria– i al CAP de Manlleu. Tot plegat és fruit d’un conveni que han signat l’ONG i la UVic-UCC perquè estudiants del centre vigatà puguin anar al Camerun i d’altres d’allà puguin fer-ho a Vic. De fet, el primer intercanvi ja s’ha materialitzat, ja que dues estudiants de la UVic, Dunia Zolati i Elena Cervantes, ja van anar a Kribi un parell de mesos aquest gener.
Les infermeres cameruneses van estudiar català durant tres mesos abans de venir. Ara l’entenen, encara que a l’hora de parlar es tallen. De la seva estada a Osona han vist maneres de treballar diferents, com per exemple que aquí “hi ha col·laboració entre els membres de l’equip, un treball conjunt entre infermeres i metges” i allà “cadascú va pel seu compte”. Asseguren que “ens ha vingut de nou l’escolta al malalt, l’acolliment” que hi ha al seu voltant, ja que “és el centre”, a banda que “s’incorpora l’entorn i la família”. Un aspecte que els ha sorprès és “el ritme accelerat de treball”. També han vist diferències a l’hora del repartiment de feines, ja que “allà una auxiliar fa de tot” i fins i tot pot gestionar un centre de salut. També els ha sorprès el fet que la sanitat sigui pública, perquè al Camerun, com explica Núria Pagespetit, presidenta de l’ONG, “els malalts s’han de pagar els guants, la xeringa, tot”, i aquí “el pagament és indirecte”.
{{ comment.text }}