Ara fa un any, Arnau Márquez va patir una agressió en una discoteca de Vic quan un jove va escopir-lo i insultar-lo per la seva orientació sexual. Aquest capítol va portar el jove de Taradell fins al Servei d’Atenció Integral (SAI) a les persones LGTBI d’Osona. Aquest espai va ajudar-lo a afrontar el procés judicial que es va iniciar després de presentar la denúncia als Mossos d’Esquadra. “Sentia que era una cosa molt difícil de gestionar i no em veia amb cor d’encarar-ho”, explica el jove de Taradell. El SAI va proporcionar-li ajuda psicològica per afrontar-ho, a més d’acompanyar-lo i fer seguiment durant el procés judicial. Tot plegat va acabar sense condemna per a l’agressor.
Malgrat això, Márquez és queda amb la part bona de tot el capítol: “Hi ha un servei que m’ha ajudat moltíssim i que vetlla per la meva llibertat”. “S’ha d’actuar davant d’aquests casos i no ens hem de quedar callats”, explica el jove, remarcant que “som la generació del demà. De mica en mica es va millorant coses, però no n’hem de deixar passar ni una”.
Christina Cedillo, veïna d’Aiguafreda, va arribar per casualitat al SAI poc després de fer el canvi de sexe. En aquest cas, l’ajuda va ser clau per poder canviar el nom de la targeta sanitària. “Quan fas aquest canvi, canvia molt la situació perquè ja no és violent quan vas al metge i et criden pel teu nom”, apunta.
Qui també va accedir al SAI per aquest motiu va ser Oliver Basulto, de Santa Eulàlia de Riuprimer. Amb només 14 anys va començar el procés de canvi de sexe. Una decisió que inicialment va traduir-se en insults constants per part de companys d’institut, però que va acabar calmant-se amb els mesos.
Per a l’Arnau, la Christina o l’Oliver el suport rebut per les seves famílies ha estat clau. En el cas del jove de Santa Eulàlia de Riuprimer, la seva mare, Olga Ayllón, explica que a casa sabien que passava “alguna cosa”, però van esperar que l’Oliver marqués quan era el moment. Mentrestant els pares s’havien anat informant prèviament. El seu pare, Julio Basulto, remarca que han viscut el trànsit “amb alegria perquè [l’Oliver] pot expressar-se i ser feliç”. En aquest sentit, afegeix que el suport que ofereix el SAI “és impagable”.
Que aquest servei funciona ho acrediten les dades, que es poden comprovar en el gràfic del final de pàgina. En els darrers anys el nombre de casos atesos ha anat creixent –amb l’aturada de la pandèmia el 2020–. “La majoria de consultes que ens arriben són de famílies que tenen un fill o una filla trans i necessiten orientació, acompanyament i sobretot fer el canvi de nom de la targeta sanitària”, explica Laura Icart, referent del servei i tècnica d’Igualtat.
Les denúncies no són el gran gruix de les atencions que fan al SAI. Icart ho atribueix a dos factors. L’un, perquè “hi ha persones que els costa denunciar” per tot el que comporta en una comarca petita. I l’altre factor és per falta de pedagogia: “Hi ha moltes coses que s’han normalitzat i no pensem que siguin denunciables”. Tot i això, “sí que és cert que les denúncies han anat augmentant, segurament perquè hi ha més pedagogies i les persones ens sentim més fortes”.
El SAI Vic Osona va obrir les portes ara fa sis anys amb l’objectiu d’informar i assessorar les persones que pateixen alguna discriminació per raó de diversitat de gènere. També orienten centres educatius de la comarca amb alumnes trans o es fan càrrec de tramitar l’asil polític a persones que al seu país d’origen ser gai, lesbiana o transsexual està penat. No falten, doncs, motius per commemorar el Dia contra la LGTBIfòbia, el dimecres 17 de maig.
{{ comment.text }}