L’observatori meteorològic del col·legi El Roser, a Sant Julià de Vilatorta, va ser el primer que es va instal·lar a Osona, el 1897, de la mà del pare Manuel Cazador. Dissabte al matí aquesta escola va acollir un acte sobre el clima a les Guilleries i els efectes del canvi climàtic, organitzat per l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics pel seu 30è aniversari.
Eloi Cordomí, físic i meteoròleg de 3Cat, va ser l’encarregat de parlar de com ha anat canviant el clima a Catalunya, Osona i, en concret, Sant Julià, un dels municipis de les Guilleries. Abans de centrar-se en això, però, va exposar els efectes del canvi climàtic. Recordava, de fet, que abans se’n parlava com un escenari llunyà, però “des del Glòria fins a l’actualitat tot aquell panorama és una realitat”: sequera, temperatures altes…
I una bona mostra que l’escenari ha canviat és la pluviometria. Per exemple, a Sant Julià, tal com relatava Cordomí, del 1950 al 1979 la mitjana de pluja era d’uns 775 mil·límetres cada any, mentre que en el període 2000-2023 se situa en 670, un 15% menys. I cap al 2050, pot ser un escenari moderat i mantenir-se, o un escenari extrem i baixar a 620 mm. En el primer cas, s’assemblaria més al Bages i en el segon, a l’Anoia o a la Conca de Barberà: “És com si ens traslladéssim a nivell climàtic”, exposava el físic.
Tot això que relatava ja té uns efectes al mateix Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Alba Ludevid, tècnica d’ús públic, va desgranar-ne alguns. En l’àmbit forestal, es troben un decaïment d’arbres molt important, sobretot en el pi roig. “Molts perden vigor i són objectes de plagues”, detallava. Per això, quan hi ha una ventada van a terra fàcilment. Això provoca una acumulació de biomassa. També han de fer front a espècies invasores que desplacen les autòctones. D’altra banda, pel que fa a l’àmbit ramader, hi ha poca disponibilitat d’aigua i de menjar per a ramats, que són essencials per mantenir el sotabosc i prevenir els incendis. Això també afecta els animals salvatges, com el senglar, que van a buscar-lo en cultius o fins i tot zones més urbanes.
Les actuacions que porten a terme des de l’Espai són sobretot d’adaptació i gestió forestal. Amb la sequera, han hagut de tallar aquells arbres afectats per la manca d’aigua i afavorir espècies autòctones més resilients, com l’alzina, perquè “no es perdi l’estrat boscós”. Una zona que vetllen especialment són les vernedes de la riera Major. Un estudi diu que és de les últimes que sobreviurà si les condicions meteorològiques continuen així. “Hi treballem molt per afavorir la seva supervivència”, subratllava. Més enllà d’accions per fer front al canvi climàtic, cal pensar, deia Cordomí, en el decreixement.
