El març passat, l’agent 1163 de la Guàrdia Urbana de Vic i la seva companya 1165 van salvar la vida a una persona que estava a punt de treure-se-la. “Vam rebre l’avís de Serveis Socials que no responia les trucades”, explica la policia. Amb les sospites fundades de com podia acabar, van arribar fins al domicili i van intentar accedir-hi sense èxit. Des de darrere la porta van sentir el telèfon i parant bé l’orella arribaren a escoltar els estossecs de l’inquilí. Sense pensar-s’ho la seva companya va rebentar la porta i van poder retenir la persona que volia suïcidar-se fins a l’arribada dels serveis d’emergència.
Era la “primera vegada” que l’agent es trobava amb una situació així. Dilluns, la Guàrdia Urbana de Vic va reconèixer a totes dues policies en el marc de celebració del seu patró (i tota la policia): Sant Miquel Arcàngel.
Una de les altres actuacions reconegudes va ser la de l’agent 1072, per la seva implicació en un cas de multireincidència que, tal com destacaven durant els parlaments, “va generar una greu sensació d’inseguretat”. Durant uns tres mesos, en paraules del mateix policia, “van aparèixer 45 vehicles saquejats a la part nord i est de la ciutat, on havien trencat vidres i havien sostret objectes personals”. Va dedicar aquest període de temps a recopilar imatges de càmeres de seguretat i va poder “identificar dos multireincidents de la ciutat”. Van poder-ne arrestar un, que “per sort” va acabar entrant a la presó.
L’entrega d’aquests homenatges serveix per veure la diversitat de tasques amb les quals es troben en el seu dia a dia els efectius de la Guàrdia Urbana. També es va reconèixer, per exemple, uns agents que van salvar un ciutadà atrapat en una bassa de fang a la llera del riu Mèder o uns altres que van rescatar un home de dins un contenidor en flames.
“Com els discos de vinil, la nostra feina té una cara A i una cara B”, deia el cap de la Guàrdia Urbana, Toni Jurjo, fent una metàfora. A la A “hi ha el reconeixement i l’orgull de ser policies, com el dia d’avui, que celebrem el nostre patró i la nostra vocació de servei”. A la cara B, hi ha “el realisme i les dificultats”. “Ser policia avui és força difícil. Ens trobem amb delinqüència multireincident, amb un ús més generalitzat d’armes blanques als carrers o en situacions en què la nostra autoritat es veu molt sovint qüestionada”, exemplificava. Per això, Jurjo va demanar polítiques eficaces, recursos i “sobretot normatives clares i alineades amb les demandes ciutadanes”. “Sense això no podem respondre a les expectatives de la ciutadania i explicar la impotència que la policia pateix.”
En aquesta mateixa línia, reclamava “estima” del legislador, però també de la ciutadania, que ha de veure que els agents intenten fer “el millor possible la nostra feina”. “Sense aquesta estima, la vocació de la cara A es debilita. I amb estima, es fa més forta i s’empodera”, afegia.
D’altra banda, Jurjo va posar en valor els altres serveis i departaments amb els quals treballen colze a colze, des dels altres cossos de seguretat fins a Protecció Civil, el servei de mediació, les agents cíviques o els mateixos ciutadans. De fet, dilluns també es va reconèixer persones de tots aquests àmbits. Són el tocadiscos: “Un conjunt d’actors que sumats permeten que la música de la seguretat i la convivència soni amb harmonia a la nostra ciutat”, concloïa.
Finalment, l’alcalde de Vic, Albert Castells, va destacar que “darrere cada uniforme i actuació hi ha els valors humans, la responsabilitat o la vocació de servei”, aspectes que “dignifiquen la professió i el cos, i enforteixen la ciutat sencera”. Ara bé, l’alcalde també va subratllar que “la seguretat és cosa de tots: de l’administració, dels agents, però també de tota la ciutadania”. Va acabar agafant el compromís per continuar treballant perquè la Guàrdia Urbana sigui “un cos més complex, professionalitzat i amb els recursos necessaris per fer front als reptes”.
