Aconseguir que Osona i el Lluçanès siguin més resilients a la sequera i el canvi climàtic que impacten de ple en un recurs bàsic com és l’aigua és l’objectiu de la Taula de Recursos Hídrics de l’Alt Ter.
Ja fa dos anys i mig que treballa per tal de millorar la quantitat, la qualitat i l’eficiència de l’aigua de les dues comarques i aquest estiu ja se’n podran veure alguns dels seus fruits.
Una de les accions que esperen tenir en marxa és la distribució per a tots els municipis que en tinguin necessitat d’aigua regenerada que sortirà de la depuradora de Vic. Aquesta aigua, que rep un tractament addicional, no és potabilitzada i és òptima per a neteja de carrers, reg d’obres públiques o per fer xarxes contra incendis sense necessitat de tornar-ne a agafar del riu en èpoques de baix cabal del riu.
Justament també per evitar episodis com el de l’últim cap de setmana de juliol del 2022, quan hi va haver problemes per captar aigua a la resclosa de Malars per la poca quantitat d’aigua que baixava pel Ter, han demanat permís a l’ACA per fer una actuació a la presa que permeti poder tancar comportes i tenir més aigua embassada.
“D’aquest punt és d’on prové el 70% de la captació d’aigua de la comarca d’Osona i així es garantirà tenir-ne en situacions extremes”, explica la coordinadora del Cicle de l’Aigua del Consell Comarcal d’Osona, Anna Costa. Altres actuacions que ja s’estan portant a terme en aquesta línia de garantir el subministrament també hi ha la recuperació d’aigua subterrània actualment en desús o fer noves instal·lacions d’emmagatzematge. Tot en paral·lel a la “feina ingent dels ajuntaments per millorar rendiments, col·locar vàlvules i recuperar recursos”, detalla Costa.
La Taula de Recursos Hídrics de l’Alt Ter, que dijous passat va presentar a l’ETAP d’Osona Nord-Voltreganès aquestes accions que porta a terme, està formada per entitats del territori com els consells comarcals d’Osona i el Ripollès, Aigües d’Osona, Depuradores d’Osona, el Consorci del Ter, els ajuntaments de Vic i Manlleu, la Universitat de Vic amb el Centre Tecnològic Beta i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis així com Aigües Vic, però també s’ha convidat a formar-ne part l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Juntes les entitats fan una feina transversal “pensant no només en les sequeres sinó també en temporals com el Glòria”, segons la consellera comarcal del Cicle de l’Aigua, Griselda Castells. Una altra de les línies de treball que té la Taula és la recuperació de recursos.
Per això, ha portat a terme un mostreig al riu Gurri, on aboca la depuradora de Vic, per valorar la possibilitat de recuperar aquesta aigua i ja s’estudien nous tractaments per permetre’n l’aprofitament tal com s’està fent al riu Llobregat.
D’altra banda, en la part de garantia de qualitat es preparen pels episodis de contaminació provocats per la reducció dels cabals. “Les potabilitzadores han d’anticipar-se. Estem treballant amb tecnologies com l’ozonització”, diu la investigadora del Centre Tecnològic Beta Lídia Paredes.
També s’ha apostat per la digitalització del riu. “Tenir-lo controlat és molt important. Ja hi tenim sondes i el volem sensoritzar encara més per preveure aquests episodis”, avança el gerent d’Aigües Vic, Guillem Treserra
Per fer possibles tots aquests projectes, la Taula demana més finançament. “La Generalitat i l’ACA han apostat per solucions a l’àrea metropolitana, però moltes d’aquestes no ens garanteixen l’aigua aquí”, comenta la consellera comarcal responsable de l’Àrea de Medi Ambient, Ester Coma, que recorda que Osona no s’abasteix del pantà de Sau tot i tenir-lo al seu territori sinó que ho fa al Ter i per això és on aboquen tots els esforços.
