“Què he de dur? Les fotos de carnet? Alguna cosa més?” Frases com aquestes es repeteixen a moltes cases quan arriba el moment de renovar el DNI o el passaport. I, efectivament, el tràmit exigeix una imatge en color de la cara de la persona sobre fons blanc, uniforme i llis.
Criteris com que el retrat ha de ser frontal, o que no es poden portar ulleres fosques que amaguin els ulls, els recull un decret llei –actualitzat aquest abril– i els dominen a la perfecció les botigues que tiren fotos de carnet, però ara moltes d’Osona i el Lluçanès denuncien desconcert.
El motiu és que tot i que hi ha marcats uns requisits oficials, des de principis d’any “ens trobem que tant hi ha fotos que ens diuen que sí com d’altres d’iguals que no. Ja no sabem com fer-les”.
La preocupació és generalitzada entre negocis, fins al punt que els fotògrafs s’han reunit després de temps sense trobar-se i alguns s’han plantat, ara per ara sense èxit, a les dependències de la Policia Nacional del carrer Bisbe Morgades de Vic: “L’únic objectiu és entendre el problema, però més enllà de la porta no es passa. Ens remeten a les normes que ja coneixem”.
Entre els negocis que han hagut de repetir fotos a clients, o que els han demanat tornar a posteriori per saber com ha anat, hi ha botigues de Vic, Torelló, Roda, Prats… També des de Manlleu Xavier Valls explica que “nosaltres, com a professionals, ja coneixem els criteris i tenim preparada una il·luminació que evita ombres, reflexos… Som els primers d’avisar d’unes ulleres de pasta o de muntures molt grans, però és que des de fa un temps ens trobem constantment que ens diuen ara sí, ara no”.
El pradenc Martí Font s’expressa en termes semblants: “Pel cantó de Manresa no s’accepten les ulleres. A Vic, dins de la mateixa comissaria hi ha agents que sí i d’altres que no”.
El serrell és l’altre desafiament més comú, però algunes botigues també diuen que han hagut de repetir fotos amb el pretext que el retrat no estava 100% centrat o que la persona somreia massa.
“El que ens despista és que no se sigui sempre objectiu respecte a la llei, perquè allà queda molt clar que les ulleres estan permeses mentre no siguin fosques”, diu Miquel Rovira, de Roda.
Valls hi afegeix que, per assegurar la jugada, “hem arribat al ridícul que hi ha clients a qui tirem fotos per doble, ells en diferents versions”.
Una altra derivada és que els fotògrafs es troben sovint havent de convèncer algú de treure’s les ulleres, i això malgrat el comentari de la persona que les porta sempre o que sense no se sap veure.
EL 9 NOU mateix va presenciar un moment així, amb molt bon to de totes bandes, dijous a la botiga de davant les dependències policials del carrer Morgades.
Justament des d’aquest establiment expliquen que fa uns mesos va arribar a la comissaria un superior que prové de l’aeroport de Barajas i que, fruit del contacte amb les màquines i l’operativa de reconeixement facial, exigeix l’oval de la cara completament clar: “Ens ho va venir a explicar, i no es tracta de res més que complir la llei i el que demana aquesta persona que hi ha ara al capdavant”. Això es materialitza en el seu cas a fer treure les ulleres a tots els clients i mullar, disposar, aixecar… el serrell de tal manera que no tapi ni les celles ni els ulls.
Sense entrar a parlar de persones concretes, fonts de la Policia Nacional expliquen que últimament s’ha instat “les dependències policials de tot Espanya, no només de Vic, a estar pendents de les ulleres”.
La raó és que els passos fronterers es modernitzen cada cop més i incorporen, a banda de les finestretes físiques on la policia segella els passaports, cabines que contrasten les dades biomètriques de la persona amb les imatges dels documents d’identitat.
Segons les mateixes fonts, ser estrictes d’entrada evita “problemes posteriors als ciutadans”.
La policia sí que insisteix que, no obstant això, no hi ha d’haver cap problema amb una foto amb ulleres sempre que la muntura no tapi les celles.
