Desmuntant prejudicis

L’any que elles van néixer, el 2010, la Mancomunitat La Plana acabava la primera edició d’un projecte educatiu estrenat el curs 2009-10 amb la intenció d’acostar el fet migratori a alumnes de Secundària. L’eix central era el contacte directe amb una persona nascuda fora de Catalunya, a qui s’havia de filmar en una entrevista. L’objectiu de fons, trencar estereotips, prejudicis i tòpics al voltant de la immigració, que els i les alumnes vivien sobretot com una descoberta. L’any vinent el programa Perfils arribarà a la 15a edició. Amb la incorporació aquest curs de l’escola Vedruna de Tona, ara ja hi participen els cinc instituts de la Mancomunitat: els dos de Tona i els de Taradell, Balenyà i Folgueroles. Amb les mutacions pròpies d’un projecte que s’ha anat adaptant als nous temps, també en possibilitats tecnològiques, “el sentit i l’essència continuen essent els mateixos”, diu Francesc Torras, un dels creadors i coordinador de Perfils des de l’inici. Elles són Maialen Peña, Aida Santacreu, Naïma Armesto, Paula Cassany i Núria Tulleuda. Són alumnes de 2n d’ESO de l’institut de Taradell. Han format un dels 20 grups del centre –amb quatre línies a Secundària–que aquest segon trimestre han treballat el Perfils. Se sumen als de la resta d’instituts de la Mancomunitat, de manera que “estem parlant que, entre tots, cada any s’està entrevistant una seixantena de persones”, apunta Lorda Crusellas, realitzadora i productora audiovisual, que és la responsable dels enregistraments i l’edició. “Primer ens van fer una xerrada per explicar-nos el projecte i ja vam buscar la persona a qui entrevistaríem”, explica Maialen Peña. I un primer treball ja és, justament, escollir i contactar directament amb la persona a qui volen entrevistar, “que pot ser del seu entorn, de la família, del poble..., coneguda prèviament o no”, apunta Lluís Vila, coordinador pedagògic de l’institut. En el seu cas va ser Tatiana Román, una colombiana que va arribar fa nou anys a Osona i ara viu a Taradell, després de passar per Vic. Infermera de professió, ha pogut acabar exercint aquesta feina després de fer de cuinera. “És amiga de la meva mare i d’aquí va venir que li proposéssim; i ens va dir que sí”, explica Paula Cassany. FUGIR DE LA VIOLÈNCIA Van preparar l’entrevista i van quedar una tarda a la biblioteca de l’institut, per gravar-la. “Portàvem les preguntes escrites, però al final van acabar sortint moltes més coses, vam improvisar”, recorda Naïma Armesto. Ella és filla de mare mexicana. També hauria estat una bona candidata per a l’entrevista, “però per la feina no van anar bé els horaris”. Conèixer la Tatiana va ser un gran aprenentatge, diuen. Parlar amb ella els va confirmar que el fet migratori és molt divers i que hi ha molts perfils i moltes realitats que l’expliquen, a vegades insospitades. “Ens va sorprendre molt que ens digués que va haver de marxar del seu país pels problemes de seguretat”, diu Aida Santacreu. “Soc de Barranquilla, allà treballava d’infermera però un meu germà i jo vam patir directament la violència del carrer. Vaig tenir un revòlver apuntant-me al cap”, explica Román. Va ser la primera de la família a emigrar. Ara, pares i germans viuen tots a Osona, entre Vic, Manlleu i Taradell. “Ens va explicar que el seu destí no era Vic, sinó Alacant, on ja hi tenia un familiar, però al final va haver de tornar a Colòmbia i ella va haver de canviar de plans”, diu Núria Tulleuda. Un segon treball per al grup ha estat fer l’arbre genealògic fins als besavis, una altra manera d’entendre que “en realitat, tots ens movem”. En el seu cas, han sortit referències des de Mèxic, França o Galícia. I una última lliçó de la Tatiana: “Ara és té molt la imatge que Sud-amèrica és un focus d’emigració. Però jo tinc la nacionalitat italiana. El meu besavi era italià, i va haver d’emigrar a Colòmbia a causa de la guerra mundial”. Tot el grup valora molt el treball. N’ha après que “tots podem acabar essent migrants”, i que “tant com ells poden necessitar-nos, no-saltres els necessitem a ells”. Una videoteca amb centenars de testimonis 14 cursos de recorregut han permès crear un fons documental que ja inclou, a hores d’ara, centenars de tes-timonis que han passat pel Perfils. Les primeres filmacions van ser amb càmeres domèstiques de 8 mil·límetres, “i ens ho fèiem com podíem”, recorda Francesc Torras. Ara, un valor afegit és que l’enregistrament i edició de les entrevistes “és un treball professional, “i això li dona un segell de qualitat més”, diu Lluís Vila, que agraeix el compromís de la Mancomunitat amb el projecte. L’any de la pandèmia va ser l’únic que es va haver d’interrompre el programa, però els recursos es van poder destinar a la creació d’una web, , on hi ha tot el material editat. “És un dels projectes més motivadors en què m’he implicat”, admet la realitzadora Lorda Crusellas.

Desmuntant prejudicis

Primavera de més musaranyes i ratpenats a les Guilleries-Savassona

Ripoll prohibeix el bany a la font del Tòtil per evitar la massificació

Vic ha de canviar una cinquantena de contenidors defectuosos

Famílies del Roser, a Sant Julià, insisteixen que l’uniforme no pot ser obligatori

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic