Determinar si un grup de pacients poden ser portadors de determinades malalties, com el Parkinson, segons els antecedents familiars a través de la tècnica de CRISPR. Aquesta era la proposta que feia aquest divendres al matí l’investigador científic de la UB Genís Campoy a un grup d’alumnes de 1r de Batxillerat de l’institut Cirviànum de Torelló.
Es tracta d’una activitat que forma part del programa Amgen TransferCiència que impulsen des de la biotecnològica Amgen i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i que pretén, segons Marc Portella, responsable de Projectes Educatius i Divulgació Científica d’aquest ens, “despertar les vocacions científiques, impulsar-les i consolidar-les”, a banda de “trencar estereotips” i “impulsar les vocacions també entre les noies”.
El taller constava de dues parts, una primera més teòrica, en què l’investigador els introduïa els conceptes, i després la part pràctica, que consistia a fer un gel de d’agarosa i una electroforesi per veure “si el nostre disseny experimental havia estat fructífer” i comprovar si els pacients analitzats presentaven una mutació genètica o no, és a dir detectar si en una família que té antecedents de Parkinson els fills poden desenvolupar o no aquesta malaltia.
Els mateixos alumnes, guiats pel científic, participaven activament en els càlculs i tots els processos amb alguns materials dels quals no disposen al centre. Lídia Carrera, professora de Biologia de l’institut torellonenc, detallava que el taller els permet “conèixer de primera mà els conceptes que tractem de manera teòrica a classe i veure si realment és un món al qual es voldrien dedicar i enfocar els seus estudis o no”.
Campoy també apuntava que l’experiència és enriquidora per les dues parts, ja que “ens permet difondre la nostra feina” i pot servir “per despertar vocacions”. De fet, en el marc del programa formen els investigadors en didàctica de les ciències i també es posen en contacte amb els mateixos professors per plantejar els tallers.
Tres dels alumnes, Lluc Bardolet, Firdaws Bendriss i Hahar Habri, asseguraven que l’experiència havia estat molt enriquidora “per ampliar el nostre coneixement”.
Després de tot plegat, arribava el moment de veure com havien estat els resultats. Als gels no es veia ben definit, un aspecte que també formava part de l’aprenentatge i que volia dir que hi havia hagut alguna part del procés que potser havien fet massa ràpid.
Amb tot, segons Campoy, el resultat els havia de donar que dos dels cinc pacients analitzats donaven positiu, i a partir d’aquí en treien conclusions.
I el resultat del taller també era positiu, ja que com deien els joves els va fer reflexionar en el fet de dedicar-se a la investigació en el futur.
