Una persona feta a si mateixa. Aquesta podria ser la definició de Salvador Sala Druguet, fundador de Vegetàlia i pioner pel que fa al negoci de la proteïna vegetal.
Recentment Sala ha editat un llibre de les seves memòries anomenat Tal com jo ho recordo, un volum de 459 pàgines on plasma, a raig, totes les llums i ombres del seu recorregut vital. El llibre el va presentar a finals de desembre amb motiu del seu 80è aniversari, envoltat d’amics i familiars.
La de Sala és una vida poc comuna, i la reflecteix al llibre sense embuts. De fet, durant la presentació del llibre s’hi referia tot dient: “Si jo me n’he sortit, se’n pot sortir tothom perquè amb les bestieses que he fet no pensava pas que arribaria a fer 80 anys!”.
El volum redactat per Albert Rico després de 150 hores de converses, i autoeditat, s’estructura de forma no lineal i en tres veus, per fer més amena la lectura.
Els seus referents van ser Michio Kushi i Lluís Maria Xirinacs
Nascut l’any 1949 Sala va viure una vida plena d’excessos, gamberrades i disbauxa, amb l’alcoholisme com a vèrtex principal, fins que a la dècada dels 70 entra a Alcohòlics Anònims i deixa la beguda per sempre. Més tard, durant els 80 inicia un camí interior a través del ioga, deixa el negoci del joc on estava vinculat fins llavors i es trasllada a Manresa, on regenta un restaurant vegetarià. Gràcies als viatges que va fer per tot el món (el Pakistan, els Estats Units, l’Índia, Egipte, Suïssa, Polònia, etc.) va ser dels primers a veure una oportunitat de negoci en aquest tipus d’alimentació. Un visionari.
Poc després, l’any 1982 coneix el centre de retrobament personal de Cal Pelat de Tavertet. Allà va tenir la idea de crear una empresa d’aliments vegetals i ecològics, que amb el seu soci Tomás Redondo (amb qui al cap d’uns anys va partir peres) comencen a la cuina d’aquell centre. Durant aquella època també va conèixer dos dels seus referents que li van canviar la vida: Michio Kushi (un dels pares de la macrobiòtica) i Lluís Maria Xirinacs, qui l’inicia en el camí de l’espiritualitat i les teràpies alternatives. El 1986 li va tocar la loteria i gràcies a una bona gestió dels diners va impulsar Vegetàlia a Castellcir, en uns baixos d’un edifici familiar.
Un dels fets destacables del seu recorregut és també que, com tots els genis, la seva formació és autodidacta. Sala no va cursar estudis superiors (va fer l’equivalent a la formació professional), però els seus viatges i la seva insaciable ment curiosa el van motivar per formar-se en diferents àmbits.
{{ comment.text }}