Un equip d’estudiants de la UVic-UCC ha dissenyat un os humà sintètic imprès en 3D en el marc del projecte “Phygital Human Bone”, en col·laboració amb Elisava i el grup de recerca TR2Lab. Es tracta d’un projecte pioner de recerca que busca crear un model físic i digital d’os sintètic mitjançant una tècnica de bioimpressió 3D.
L’objectiu és replicar la microarquitectura interna del fèmur humà i simular les propietats biomecàniques de l’os. Això permet estudiar patrons de fracturació i altres escenaris fins ara inabordables amb models realistes d’ossos humans. Segons els responsables del projecte, fer servir aquests models ossis sintètics també és “fonamental” en camps com la biomedicina o la medicina forense per poder fer proves i testos biomecànics.
El projecte ha comptat amb la col·laboració de cinc estudiants de la UVic-UCC. Quatre d’ells són estudiants del grau en Enginyeria de Disseny Industrial d’UElisava: Nim Carbonell, Gerard Estrada, Maria Jesús de Pouplana i Pau Daura. L’altra participant és Júlia Guri, estudiant del grau en Biotecnologia de la UVic. Tots ells han treballat conjuntament en els seus respectius treballs de fi de grau.
La iniciativa s’emmarca dins de l’àrea de recerca sobre remodelat ossi. Juan Crespo, investigador i professor d’Elisava, i Xavier Jordana, investigador i professor de la UAB, han dirigit el projecte, amb el professor Marco Gesualdo, d’Elisava, i Marta Otero, de la UVic, com a tutors acadèmics.
Otero defineix el projecte com “un clar exemple del compromís de fomentar vocacions científiques”. Per altra banda, Crespo destaca que no s’han trobat publicats ni fabricats “ni el model de precisió ni els testos de compressió” abans, i que és per això que la iniciava és “innovadora i rellevant”. Jordana es mostra ambiciós: “Aquest és només el primer pas”, diu, i afegeix que “s’han de millorar aspectes importants com el tipus de material utilitzat per imprimir els models sintètics”, però que s’ha assolit l’objectiu principal de “recrear el comportament biomecànic de l’os humà real en microfissures i resistència a les fractures”.
