L’estiu del 2007, el ripollès Carles Mauri va tornar a néixer després de sobreviure a quatre infarts en un curt lapse de temps. Els metges no li donaven un pronòstic favorable i va flirtejar amb la mort, però no va arribar a veure la llum blanca. Amb tossuderia i ganes de viure, va ressuscitar.
Es va passar un mes ingressat a l’Hospital Doctor Trueta de Girona i, de cop, va haver de modificar hàbits poc saludables com el tabac, l’excés de feina o millorar l’alimentació. Va començar a fer gimnàs, anar en bicicleta… i a rehabilitació a l’Hospital de Campdevànol. Volia tornar a treballar per estar actiu, “ja que obtenir la invalidesa no era una opció per a mi”.
Així va ser com va néixer Ripollès.cor, una associació que tindria l’objectiu de prevenir les malalties cardiovasculars i ajudar els malalts del cor i els seus familiars a la comarca. El procés de maduració, amb l’ajuda de quatre o cinc companys, va fer camí. L’entitat va començar a bategar el març del 2010, però tretze anys després es dissoldrà.
Mauri, que n’ha estat l’únic president, té 72 anys i explica que no han trobat relleu generacional. “Per activitats concretes i puntuals ja hi ha voluntaris, però persistir en el voluntariat és més difícil en la nostra societat”, assenyala.
De fet, la junta de Ripollès.cor, que ara consta de sis persones, s’ha mantingut pràcticament invariable i s’han renovat poques cares. La mitjana d’edat oscil·la entre els 50 i 70 anys i “també tenim les nostres famílies i altres lligams”. L’associació compta amb uns 150 socis i en la darrera assemblea se’n va acordar la dissolució. Ara ja s’estan fent els tràmits per donar-la de baixa i l’inventari d’actius i passius.
Ha estat i és una associació que ha fet una feina de formigueta per la comarca. L’entitat ha organitzat àpats perquè els socis es coneguessin, ha fet caminades per la Ruta del Ferro, ha participat en esdeveniments o fires com la de les 40 Hores i, entre altres, també ha realitzat demostracions de com funciona un desfibril·lador en escoles. També n’han cedit a la Creu Roja o a l’Institut Català de la Salut.
El Ripollès.cor ha estat a tot arreu on se l’ha requerit i, a més, ha cultivat una excel·lent relació amb l’Hospital de Campdevànol. Ara deixarà de bategar, però el seu llegat restarà al cor dels ripollesos amb molt de gust”, conclou Mauri.
Un home inquiet
Si s’hagués de descriure Carles Mauri amb una paraula, seria inquiet. L’actual president de Ripollès.cor és una persona que no està mai parada. Tot i jubilar-se el 2017, també és el president de Protecció Civil de Ripoll. De jove va fer formació professional i va començar a estudiar peritatge mecànic a l’Escola Industrial de Barcelona (l’equivalent a l’enginyer tècnic actual), però la malaltia del seu pare el va portar a regentar el bar Pirineu, que s’havia inaugurat el 1965. En paral·lel, durant una època va compaginar la feina al bar amb la de la funerària comarcal: “Als dos llocs aprens a tractar la gent amb educació”. Després ja es va dedicar en exclusiva a la funerària, tot i tenir un taller de marbre entremig. Un home de negocis i una persona molt implicada en el teixit associatiu de Ripoll i la comarca.
