Jordi Garriga, de Centelles, està llegint aquests dies El Inferno, de Carmen Mola, però no a casa, sinó durant les tardes que passa a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic. Aquest equipament és, juntament amb l’esmorzar i la dutxa de cada matí a Osonament, els únics serveis que té garantits, ja que des de l’abril de l’any 2024 viu al carrer.
Perruquer de professió, i segons diu ell mateix reputat, ha acabat en aquesta situació fruit de quedar sense pis i un compendi de circumstàncies vitals que EL 9 NOU no reprodueix per la impossibilitat de poder contrastar.
Ara bé, el bisetmanari sí que ha pogut confirmar que està pendent d’una operació de tíbia a l’Hospital Clínic de Barcelona, circumstància que se suma a una infecció latent a la cama i que ara mateix li impedeix caminar.
Garriga va acudir a EL 9 NOU justament per això, denunciar la vulnerabilitat de les persones que dormen al carrer, i encara més si és en cadira de rodes.
Assegura que li han robat el mòbil tres vegades, que l’han agredit físicament i que està exposat a un entorn poc sa fruit de la manca d’higiene personal i el consum d’alcohol i drogues. A tot això hi suma el judici social: “Dormint al carrer, que algú et torni el bon dia costa molt. Se’ns posa a tots al mateix sac, quan jo ni embruto ni continuo a llocs com caixers o portals a partir de les 7 del matí”.
Garriga insisteix que en les seves circumstàncies necessita viure a Vic, perquè només amb l’autobús urbà té opció de desplaçar-se fins a Osonament o a l’hospital, i per això lamenta que se li negui un llit a l’alberg i almenys dinar al menjador social: “No entenc que l’administració pública no responguin davant de casos com el meu, per drets humans, però sobretot per salut”.
Recorre al diari amb l’objectiu de desencallar una solució, i assegura que està disposat a aportar el 100% de la prestació que percep: “A vegades no em crec que estic al carrer. És una situació que no desitjo a ningú”.
