La Policia Nacional ha detingut aquest gener un home a Torelló i una dona a Vic per un delicte d’estafa.
Feien de mules, és a dir, actuaven com a intermediàries per moure diners de manera fraudulenta.
Concretament, en una estafa bancària de smishing-vishing. És la que consisteix en el fet que la víctima rep un SMS (smishing) fals del banc que demana trucar a un número.
A la trucada (vishing), l’estafador es fa passar pel banc i aconsegueix dades o autoritzacions per fer càrrecs o transferències de diners fraudulentes.
En aquest cas, la víctima va denunciar els fets a la comissaria principal de la Policia Nacional de Valladolid el passat 20 de juny.
A l’home, l’havien contactat a través de WhatsApp fent-se passar pel servei d’atenció al client de la seva entitat bancària.
L’alertaven que li estaven carregant transferències fraudulentes.
Els estafadors van fer creure a la víctima que si els donava els codis de verificació podien cancel·lar aquests moviments.
Un cop els van obtenir, però, van fer tot el contrari i van començar a fer transferències de diners del compte de la víctima a través de sistemes de pagament electrònic immediat, com Bizum o HalCash.
L’import total dels 16 traspassos s’enfilava a 9.940 euros.
La víctima, quan es va adonar que havia estat estafat, va comunicar-ho a l’entitat bancària, que va poder bloquejar algun dels moviments.
L’import total estafat va quedar en 6.240 euros.
La investigació va escalar al grup de ciberdelinqüència.
Després de diverses indagacions, van poder determinar la identitat de cinc persones que van actuar com a mules en aquesta estafa.
Van rebre els diners de la víctima i van donar sortida a altres comptes a canvi d’una petita comissió.
En concret, es tracta de dos homes veïns d’Aranjuez i Parla (Madrid), un altre home de La Pola-Lena (Astúries) i els dos afincats a Osona.
Aquests, de fet, van ser detinguts el passat 5 i 12 de gener pels efectius de la Policia Nacional de Vic.
Després de prestar declaració van quedar en llibertat amb l’obligació de comparèixer al jutge quan se’ls requereixi.
Fonts de la Policia Nacional asseguren a EL 9 NOU que la investigació d’aquest “grup de ciberdelinqüència” s’ha donat per conclosa amb “la identificació de les mules implicades”.
Aprofiten per recordar també que les entitats bancàries no demanen cap dada o contrasenya a través de missatgeria instantània o per telèfon als seus clients.
Per tant, en cas que siguin contactats per això, cal desconfiar i no facilitar cap dada.
