El curs 1996-1997 dels Estudis Universitaris de Vic va començar amb la creació de la nova Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. Aquí s’hi acollien estudis històrics com els de Ciències Empresarials, però també es mirava cap al futur amb ambició. L’expressió ciències jurídiques apuntava cap al desig d’acabar impartint estudis de Dret. La voluntat hi era, i va continuar quan l’any 1997 la Universitat de Vic va ser reconeguda pel Parlament. “Ara fa 20 anys ens ho vam plantejar”, reconeix Josep Burgaya, que en aquell moment era degà de la facultat. Van acabar desistint perquè “en aquell moment semblava que hi havia una saturació d’advocats… en això ens van equivocar”.
Al cap de 20 anys d’aquell primer intent, s’hi ha tornat i s’ha fet realitat. Com si es tanqués un cercle, el nou grau de Dret començarà l’any del trentè aniversari del reconeixement de la Universitat de Vic. I amb Josep Burgaya, que torna a ser degà d’una facultat, la d’Empresa i Comunicació, que a partir del setembre serà la d’Empresa, Comunicació i Dret. “La universitat ara és més madura, amb més coneixement… el grau de Dret arriba en el millor moment”, va afirmar el degà el dia de la presentació dels nous estudis al Paranimf. L’escenari feia justícia a la solemnitat del moment: els estudis de Dret –com ho van ser els de Medicina– tenen la pàtina del prestigi del temps. Aficionat a la història, el rector Josep Eladi Baños recorda que Dret, Medicina i també Teologia eren ja els tres grans estudis de les universitats medievals. “I per a la UVic-UCC és l’evolució natural del seu projecte acadèmic.”
La posada en marxa del grau coincidirà amb els 20 anys de la Universitat
Què ha passat en aquests 20 anys? Possiblement, que s’ha demostrat que Dret és un grau amb múltiples sortides professionals. L’advocacia i l’administració de justícia en són una, però no l’única: és la formació dels professionals de l’administració local, com els secretaris o interventors d’ajuntaments –a Catalunya van escassos–, i també hi ha sortides a les altres administracions, inclosos els organismes europeus. Els professionals del Dret són necessaris com a assessors jurídics a les empreses –en tot l’àmbit del dret laboral– i també són indispensables en processos de mediació, en els quals es confia per reduir la saturació dels tribunals… Les finestres d’oportunitat són moltes. Ningú no té dubtes que les 80 places inicials del primer curs s’ompliran: “L’èxit està assegurat, l’excel·lència depèn de nosaltres”, deia Burgaya. I també d’un “ecosistema del món jurídic” que s’ha d’enfortir i al qual demana complicitat per al nou repte.
No sembla que hagi de faltar: des del primer moment, l’anunci de la creació del grau de Dret ha tingut una excel·lent acollida en àmbits com el Col·legi d’Advocats de Vic, una institució creada l’any 1842 que demostra l’arrelament del món jurídic a Osona. No totes les ciutats de Catalunya tenen el seu col·legi d’advocats propi (n’hi ha només 14 arreu de Catalunya) ni el tenen tan antic. “Afegim-hi multitud de despatxos de totes les especialitats”, afirmava el degà Rogeli Montoliu, que aquest any ocupa també la presidència del Consell de l’Advocacia de Catalunya. Montoliu es remunta a la figura del vigatà Jaume Callís, el conseller jurídic del rei Alfons el Magnànim al segle XV. I a Josep Comes, centellenc de naixement i autor del Tratado teórico-práctico del Arte de Notaría, un autèntic vademècum dels notaris al segle XIX, quan va ser traduït al castellà. “Però l’idil·li no era complet, faltava una peça i era que s’ensenyés Dret.”
A més dels estudis de grau, la UVic-UCC vol oferir dos dobles graus: un de Dret i Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i un altre de Dret i Global Studies, que es va començar a impartir l’any passat. Aquesta possibilitat, habitual en el sistema universitari, permet obtenir els dos graus, si es vol, en cinc cursos. L’oferta té també un component territorial: totes les universitats de fora de Barcelona (Girona, Lleida i la Rovira i Virgili de Tarragona-Reus) tenen els seus graus de Dret des de fa temps. Els estudiants de la Catalunya Central, en canvi, eren els únics que per fer aquesta carrera s’havien de desplaçar. Per això el rector Baños ho veu com “una evolució natural del nostre projecte acadèmic i un servei al territori”.
