Driss Oukabir i el seu germà Moussa, dos dels terroristes que integraven la cèl·lula gihadista de Ripoll, van mantenir una conversa a través de Facebook la nit abans del 17 d’agost en què el primer es feia enrere, al·legant que no estava preparat per atemptar. Aquest és un dels detalls que revela la interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, que aquest dimecres va processar Driss Oukabir, Mohamed Houli Chemlal, també de Ripoll i únic supervivent de l’explosió al xalet d’Alcanar, i Said Ben Iazza, un comerciant de Vinarós (Castelló) que hauria col·laborat amb la cèl·lula liderada per l’imam Abdelbaki Es Satty.
Als missatges que van intercanviar els germans Oukabir, Driss assegura que els integrants del grup no l’escolten, que sempre l’acaben posant en problemes i que “jo vull fer les coses a la meva manera”. Unes afirmacions a les quals Moussa respon dient-li que llegeixi Anfal, una sura de l’Alcorà que, segons la interlocutòria, “justifica les accions violentes dels creients de l’islam contra els no creients en nom de Déu”.
Tot i això, Moussa no va aconseguir convèncer el seu germà i l’endemà, abans de les 10 del matí, enviava un missatge a Mohamed Hichamy comunicant-li que no podien comptar amb ell. Entre els detalls que revela el text del jutge també hi ha un examen pericial al mòbil de Driss Oukabir que conclou que aquest va desinstal·lar l’aplicació de Whatsapp del telèfon per esborrar qualsevol conversa o arxiu previ a l’atropellament massiu a les Rambles de Barcelona.
Igualment, la interlocutòria confirma que els terroristes van comprar material per fabricar explosius –aquest era el pla inicial– a Pintures Vic, al polígon Mas Galí de Gurb. Andreu revela que Said Ben Iazza seria qui el 18 de juliol, un mes abans dels atemptats, hi hauria anat a buscar una garrafa de 25 litres d’acetona. Una setmana més tard, Mohamed Hichamy s’hi va presentar per demanar quin estoc tenien d’aquest mateix producte i l’endemà en va comprar 175 litres. La interlocutòria també descriu que Ben Iazza hi hauria tornat un dia després, el 27 de juliol, acompanyat d’un jove magrebí que parlava en català. Hi van voler comprar 300 litres de peròxid d’hidrogen, però l’empresa només en tenia 240, que són els que van acabar adquirint pagant en efectiu, amb la factura a nom de Ben Iazza. També van emportar-se 10 bidons buits d’una capacitat de 10 litres cadascun.
Tot i els nous detalls, però, la interlocutòria de Fernando Andreu no aclareix quin paper jugava la furgoneta que es va trobar davant del Burger King de Vic hores després de l’atemptat a Barcelona. Només s’esmenta que la va acabar llogant Mohamed Hichamy –Youness Abouyaaqoub no complia les condicions generals de contractació– i que es va trobar sense ocupants a la capital d’Osona. El text també confirma que la cèl·lula gihadista s’havia reunit diverses vegades en una casa a tocar de l’església de Gombrèn i que el material per fabricar els explosius es va guardar inicialment a Ripoll, en un habitatge del carrer Raval de Sant Pere. Allà hi hauria passat menys de dues setmanes, ja que l’espai se’ls va fer “petit i inadequat”, motiu pel qual el 25 de juliol Mohamed Hichamy va llogar una furgoneta per traslladar-lo cap al xalet d’Alcanar. El recorregut, de gairebé 300 quilòmetres, es va fer amb el material a dins de neveres i congeladors.
Pel que fa a la nit de l’explosió, que va ser la del 16 d’agost, de la interlocutòria se’n pot concloure que Mohamed Houli Chemlal va acabar sent l’únic supervivent perquè, a diferència de l’imam Es Satty i Youssef Aalla, que eren a dins de la casa, ell es trobava al jardí, recollint les restes del sopar. També s’ha confirmat que el vídeo de la fabricació dels explosius es va gravar amb el seu mòbil, on hi havia nombroses fotografies de llocs que haurien pogut ser objectius per atemptar, entre els quals Port Aventura, la plaça Catalunya de Barcelona, la Torre Eiffel, la Torre Agbar, el Camp Nou o l’estadi Santiago Bernabéu.
El jutge ha processat Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir pels delictes d’integració en organització terrorista, dipòsit d’explosius i temptativa d’estralls, en l’últim cas pels plans d’atemptar contra indrets emblemàtics i concorreguts. A Ben Iazza, en canvi, només se li imputa un delicte de col·laboració amb organització terrorista. Cap dels tres ha estat processat pels 16 morts en els atacs a Barcelona i Cambrils perquè els autors materials dels fets van morir en el transcurs dels mateixos. Pel delicte d’integració en organització terrorista hi ha prevista una pena de presó d’entre 6 i 14 anys, entre 8 i 15 per la fabricació i tinença d’explosius i entre 10 i 15 anys per la temptativa d’atemptar en llocs emblemàtics.
{{ comment.text }}