En moments així és fàcil deixar-se arrossegar per un munt de preguntes. Què feien allà a aquella hora? Com hi van arribar? Per què eren al riu? Sabien nedar?

Manlleu es va llevar dimarts amb una notícia que ha colpit la ciutat i tota la comarca. La mort de dos germans bessons d’11 anys al riu Ter és d’aquells fets impossibles d’assumir. Quan moren dos infants amb tota una vida per davant, qualsevol intent de trobar-hi una explicació queda en un segon terme. Són dues vides que s’han apagat massa aviat i una família que haurà de conviure per sempre amb un buit impossible d’imaginar.

En moments així és fàcil deixar-se arrossegar per un munt de preguntes. Què feien allà a aquella hora? Com hi van arribar? Per què eren al riu? Sabien nedar? Les investigacions ja aclariran què va passar. Correspon als Mossos determinar les circumstàncies exactes d’uns fets que, a hores d’ara, tot apunta que van ser accidentals. Però cap resposta no canviarà la magnitud de la tragèdia.

El minut de silenci d’aquest dimecres a la plaça Fra Bernadí, amb mig miler de persones –companys, mestres, amics i veïns–, va tornar a demostrar la capacitat de Manlleu i la comarca per unir-se en els moments més difícils. Els llargs aplaudiments, els plors i el silenci compartit expressaven molt més que qualsevol discurs, en un acte que va comptar amb la presència del conseller de Justícia, Ramon Espadaler; la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Elia Tortolero, i diversos alcaldes i regidors de la comarca. La mateixa plaça havia estat escenari, fa pocs mesos, del dol per la mort de cinc adolescents d’entre 14 i 17 anys en l’incendi d’un traster. Dues tragèdies que en poc temps han marcat profundament la ciutat.

Quan el pas dels dies ho permeti, caldrà insistir, una vegada més, en la prevenció. Aquest estiu han mort 20 persones ofegades a Catalunya, tres d’elles menors d’edat. Les altes temperatures multipliquen la presència de persones a rius, pantans, piscines i platges, però també els riscos. Respectar les recomanacions de Protecció Civil, banyar-se només en espais segurs i mantenir una vigilància constant dels infants no són advertiments retòrics. Ara només hi ha una realitat que s’imposa sobre qualsevol altra: dos nens d’11 anys no tornaran a casa. I davant d’un dolor així, només hi caben el respecte i l’acompanyament.