El 2025 ha marcat un punt d’inflexió en la qualitat ecològica dels rius i rieres d’Osona i el Lluçanès. Després de quatre anys de retrocés per la sequera, les abundants pluges de la primavera -una de les més intenses de les darreres dècades- i de l’estiu van augmentar el cabal i van afavorir una recuperació general.
Així ho constata l’estudi anual del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, que analitza l’estat dels cursos fluvials des del 2002.
El 2025 es van mostrejar 37 trams fluvials, 29 dels quals de la conca del Ter: 9 presenten un estat bo o molt bo, mentre que només 4 es mantenen en situació molt dolenta. La resta es mouen en valors intermedis.
La millora es reflecteix especialment en els indicadors biològics. L’anàlisi de macroinvertebrats mostra estabilitat o augment de la qualitat a la majoria de punts. Destaquen els rius Gurri, Meder i Rimentol, que han passat de nivells molt dolents a qualitats mediocres o intermèdies, mentre que el Ter evoluciona cap a valors intermedis o bons.
També milloren els paràmetres fisicoquímics, amb un augment general de l’oxigen dissolt i una reducció d’alguns contaminants com l’amoni i els nitrits. En canvi, els nutrients presenten resultats més irregulars.
Malgrat aquesta evolució positiva, l’informe alerta que encara hi ha molts trams amb qualitat baixa o intermèdia. Els experts apunten la necessitat de revisar abocaments d’aigua sense tractar, millorar el funcionament d’algunes depuradores i controlar l’ús d’adobs agrícoles.
Pel que fa als boscos de ribera, es mantenen en nivells entre intermedis i bons, tot i que rius com el Gurri, el Meder o el Rimentol continuen amb dèficits. Les actuacions de restauració impulsades el 2025 es consideren clau per revertir aquesta situació.
L’estudi, que acumula 24 anys de dades, reforça la importància del seguiment continuat per gestionar els recursos hídrics i preservar la biodiversitat.
