El 80% de les persones ateses per Càritas de Ripoll viuen en un habitatge precari

Un 80% de les persones que atenen a Càritas Interparroquial de Ripoll viuen en un habitatge precari. Una xifra demolidora que va impulsar Càritas Diocesana de Vic a fer una acció de protesta, el passat divendres, a la plaça de la Lira de Ripoll. En el marc de la campanya “Fora de cobertura” i sota el lema “Diguem prou, ningú sense llar, ningú desconnectat”, una vintena de persones van reclamar mesures per combatre el sensellarisme perquè tothom tingui un lloc digne per viure. L’acció va consistir a desplegar una sèrie de cartrons amb missatges de conscienciació que simbolitzaven els cartrons on dormen els sensellar al carrer. Segons apuntava Casilda Gómez, membre de Càritas de Ripoll, la situació s’ha anat agreujant al municipi els darrers anys. Fa quinze anys que no es fan pisos de protecció oficial i “els que tenim, s’han anat deteriorant”. Gómez va apel·lar a la Generalitat perquè els fons europeus Next Generation que arribin a Catalunya es dediquin a construir aquests habitatges “perquè si se’n fessin 30 o 40, se solucionaria el problema”. Actualment, Ripoll compta amb uns 25 pisos de protecció oficial i Càritas té un pis d’acollida temporal, pel qual hi han passat dues dones i dos infants. “Sobretot, prioritzem famílies monoparentals de mares que tinguin un nen petit”, especificava Gómez. Les dues persones amb qui van engegar aquest projecte fa dos anys ja han trobat feina i ara tenen un contracte laboral per anar a un habitatge digne, “però ja tenim dues mares en llista d’espera”. Càritas també dona suport i acompanyament en situacions d’exclusió residencial i ha atès 90 persones de 39 llars integrades el 2021. També es dona el cas de persones vulnerables que poden pagar un pis, però quan se’ls acaba el contracte, no els hi volen renovar. La Badia, una veïna de Ripoll d’origen marroquí, deia que a Ripoll “no hi ha pisos” i que són “cars”. Ella viu en un habitatge precari i vol mudar-se, però tot i tenir els diners no pot per la manca de pisos. “Hi ha famílies amb criatures que no en troben i per no deixar-les al carrer, els ocupen”, afegia. Encara que el sensellarisme sigui menys comú al Ripollès, la responsable de la direcció de Càritas Diocesana de Vic, Núria Callís, detallava que la precarietat també “és que deu persones comparteixin un immoble o que els facin pagar quantitats desorbitades per llogar un pis”. De fet, el 46% de les persones que atenen viuen en habitatges precaris. El 2021, Càritas Diocesana de Vic, que engloba les comarques del Ripollès, Osona, el Moianès, el Bages i l’Anoia, va atendre 5.148 persones (de 3.620 llars) i compta amb una quinzena de pisos d’acollida temporal i 17 pisos de masoveria urbana. Es van atendre 85 usuaris gràcies a l’ajuda d’una dotzena de voluntaris. L’any passat, en l’àmbit estatal, Càritas va atendre 37.207 persones sense llar en situació de carrer en els 420 centres i recursos amb els quals compta la Confederació.

El 80% de les persones ateses per Càritas de Ripoll viuen en un habitatge precari

Les compres de Nadal donen al comerç entre el 20 i el 40% de la facturació anual

Sant Pere inaugura la 43a mostra de pessebres al centre parroquial

Gurb obre els actes de Nadal amb la baixada de teies des de la Creu

Pessebre monumental a la parròquia de Lurdes a Vic

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

Detingut un home per tres robatoris amb violència a gent gran de Manlleu

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost