Part dels actius patrimonials més notables i emblemàtics que atresora Tona estan vinculats al seu passat com a nucli d’estiueig, gràcies al fenomen del termalisme de finals del segle XIX. El més antic dels equipaments que es van construir al poble és el Balneari Ullastres, el 1876. Tancat des de 1980, l’edifici, de titularitat municipal, feia anys que acumulava degradació, fins al punt que amenaçava ruïna. L’Ajuntament feia temps que buscava línies de finançament per mirar de revertir-ho.
I ara s’ha pogut fer el primer pas.
Fa unes setmanes van començar les obres de rehabilitació d’un dels punts més precaris, la coberta, que s’havia començat a esfondrar. El projecte és de l’arquitecta vigatana Meritxell Ynaraja i el pressupost d’aquest any ja hi assignava una partida de 190.000 euros, coberts via subvenció. L’inici de les obres ha permès detectar el mal estat d’una paret estructural de la banda de ponent de l’edifici, que també s’està consolidant.
Tot plegat contribuirà a “frenar” la degradació de l’històric balneari, apunta l’alcalde, Lluís Ges, conscient que tot just és un primer pas. L’Ajuntament s’ha acollit a una línia de subvencions de la Diputació per finançar, ara, el projecte executiu de reforma del conjunt de l’edifici. “L’objectiu seria poder-lo tenir enllestit de cara a l’any que ve i iniciar les obres abans d’acabar el mandat”, confia Ges. Es dona la casualitat que l’any 2026 es podria celebrar el 150è aniversari de l’equipament. La intenció de l’equip de govern és instal·lar-hi un centre d’educació ambiental i, al mateix temps, consolidar-ho com una de les parades icòniques de l’actual Ruta de l’Aigua i el llegat del fenomen de l’estiueig.
Avui a la façana de l’edifici encara s’hi poden llegir les lletres Balneari de Tona, testimoniant el caràcter pioner que va tenir. L’edifici, ampliat el 1882, no té l’aspecte modernista i noucentista que van exhibir balnearis posteriors com el Roqueta (aixecat el 1896 i enderrocat el 1974) o el Codina (edificat el 1913 i avui readaptat a altres usos). I és que els seus promotors, una societat formada per les famílies Bayés, Ullastres i Galobart, el van concebre inicialment com una construcció provisional, a l’espera d’un futur complex hoteler que tenien previst habilitar, però que no es va acabar consumant.
Quan va tancar definitivament, el 1980, l’espai va ser víctima d’alguns espolis i actes incívics, fet que va obligar a tapiar-ne les entrades. De l’interior encara es conservaven les banyeres d’hidroteràpia, a la planta semisoterrània, o part del pou on s’extreia l’aigua mineromedicinal. El parc que envolta l’edifici reforça l’encant de tot l’entorn com a actiu patrimonial.
Miquel Erra
Sobre l’estiueig
Tona. Aquests dies es pot visitar al Camp de les Lloses l’exposició itinerant “Estiueig de proximitat, 1850-1950”, dedicada a l’origen i el llegat del primer turisme. La mostra, coproduïda per la Diputació de Barcelona i els museus d’Arenys de Mar i de la Nàutica del Masnou, també presenta un àmbit específic dedicat al cas de Tona, amb fotografies de l’Arxiu Municipal de Tona dels primers balnearis –com el mateix Ullastres, la Puda de Segalers o el del barri de la Roqueta– i establiments vinculats com l’Hotel del Parque, el Casino o el Gran Bazar del Montseny. També s’exposen objectes com maletes de viatge, ventalls, ombrel·les o diaris dels infants que passaven els estius a les cases de colònies. L’exposició es pot visitar fins al 12 de gener.
