El Bisbat de Vic compta amb una quarantena de propietats que podrien destinar-se a habitatge social i encaixar, per tant, en el conveni que signaran la Generalitat i l’Església catalana dimarts de la setmana que ve.
Segons el que n’ha transcendit fins ara, el marc és el d’un acord que vol generar un espai estable de treball a fi de valorar edificis actualment en desús, arreglar-los, si és el cas, i dotar-los de funció social durant llargs períodes de temps, com ara 40 o 50 anys.
Josep Martínez, ecònom del Bisbat de Vic, veu amb bons ulls el conveni, si bé també destaca que a la diòcesi no implicarà procedir de manera diferent: “Nosaltres ja fa com a mínim cinc anys que tenim una política activa de posar a disposició espais de l’Església per a habitatge social, sobretot antigues rectories”. Es tracta de cases on antigament vivien el mossèn, el vicari, la majordoma, algun seminarista els estius… Però “ara tot això ha canviat. Volem que es facin servir, per la necessitat social que hi ha i perquè les cases, si no s’usen, es degraden”.
Entre els exemples concrets, Martínez cita la rectoria de Santa Cecília de Voltregà i l’edifici annex, Cal Campaner; la d’Alpens, per la qual ja existeix un acord amb la cooperativa Sostre Cívic; el Casal de l’Església del carrer Sant Just de Vic, amb capacitat potencial per a uns vuit pisos, o la rectoria de la Guixa, un edifici de grans dimensions que s’utilitza només un cop l’any: el dia de Reis.
Segons Martínez, que això no sigui avui una realitat es deu en alguns casos a la normativa urbanística. I és que molts d’aquests edificis estan qualificats com a equipaments religiosos, la qual cosa impedeix destinar-los a habitatge. Confia que el conveni amb la Generalitat suposi també un canvi en aquest sentit i s’articulin mecanismes que facilitin els canvis d’ús: “És un win-win a l’hora de desbloquejar projectes. L’Església posa edificis en valor, s’evita la degradació del patrimoni i es dona resposta a una necessitat social de primer ordre”.
L’ecònom assegura que el Bisbat de Vic és dels precursors del model que es formalitzarà amb la Generalitat. “Però no només treballem amb la Generalitat”, hi afegeix, “al Brull és la Diputació, o a Muntanyola vam vendre la rectoria a l’Ajuntament a preu mòdic [225.000 euros]”.
Això també il·lustra un ampli ventall d’acords, des de cessions d’ús temporal –siguin dècades o menys anys– fins a tractes amb particulars o vendes que per exemple puguin propiciar projectes municipals. Tavertet és un altre cas de municipi osonenc que va comprar la rectoria i que en un futur hi preveu l’ajuntament, així com el punt d’informació o, entre altres, una sala de coworking.
L’abast territorial del Bisbat de Vic inclou Osona, el Ripollès (a excepció de la Vall de Ribes), el Moianès, el Lluçanès, el Bages, l’Anoia i parts de la Segarra, el Berguedà i la Selva. No tots els 40 immobles que s’han comptabilitzat en aquestes comarques acabaran convertint-se en habitatge social –alguns estan en molt mal estat–, però l’acord amb la Generalitat com a mínim “aplanarà el camí a tots els bisbats a fer aquesta revisió i posar sobre la taula béns susceptibles de destinar a aquest ús”.
Consultats per EL 9 NOU, alcaldes d’Osona apunten que, tot i la bona voluntat, no sempre és fàcil tancar acords. Les negociacions amb el Bisbat acostumen a ser llargues.
Un d’ells, Joan Senmartí, assegura que l’Ajuntament de Santa Cecília de Voltregà “seríem els primers a posar-nos-hi bé, per sumar habitatge i perquè la rectoria i Cal Campaner no caiguin a terra”. Ara bé, “és la propietat que ha de demanar el canvi d’ús. I de moment, tot i nosaltres insistir-hi, no ha passat”.
