El Bisbat de Vic compta amb una quarantena de propietats que podrien destinar-se a habitatge social i encaixar, per tant, en el conveni que signaran la Generalitat i l’Església catalana dimarts de la setmana que ve. L’acord vol generar un espai estable de treball per valorar edificis en desús, arreglar-los si cal i dotar-los de funció social durant períodes llargs, de 40 o 50 anys.
Josep Martínez, ecònom del Bisbat de Vic, veu amb bons ulls el conveni, però destaca que a la diòcesi no suposarà un canvi de rumb. “Nosaltres ja fa com a mínim cinc anys que tenim una política activa de posar a disposició espais de l’Església per a habitatge social, sobretot antigues rectories”.
Es tracta de cases on antigament vivien el mossèn, el vicari, la majordoma o seminaristes durant l’estiu. “Ara tot això ha canviat. Volem que es facin servir, per la necessitat social que hi ha i perquè les cases, si no s’usen, es degraden”.
Entre els exemples concrets, Martínez cita la rectoria de Santa Cecília de Voltregà i Cal Campaner, la d’Alpens –amb acord amb la cooperativa Sostre Cívic–, el Casal de l’Església del carrer Sant Just de Vic, amb capacitat per a uns vuit pisos, o la rectoria de la Guixa, que només s’utilitza un cop l’any, el dia de Reis.
Segons Martínez, el principal fre és en alguns casos la normativa urbanística, ja que molts edificis estan qualificats com a equipaments religiosos, cosa que impedeix destinar-los a habitatge. Confia que el conveni amb la Generalitat faciliti canvis d’ús: “És un win-win: es posa el patrimoni en valor, s’evita la degradació i es dona resposta a una necessitat social de primer ordre”.
L’ecònom assegura que el Bisbat de Vic és precursor del model que es formalitzarà amb la Generalitat. “Però no només treballem amb la Generalitat”, afegeix. Al Brull ho fan amb la Diputació, i a Muntanyola van vendre la rectoria a l’Ajuntament a preu mòdic. Això exemplifica un ampli ventall d’acords, des de cessions temporals fins a vendes per impulsar projectes municipals, com el cas de Tavertet.
L’abast territorial del Bisbat de Vic inclou Osona, el Ripollès (excepte la Vall de Ribes), el Moianès, el Lluçanès, el Bages, l’Anoia i parts de la Segarra, el Berguedà i la Selva. No tots els 40 immobles acabaran sent habitatge social, però l’acord “aplanarà el camí” perquè els bisbats revisin i posin sobre la taula béns susceptibles d’aquest ús.
Consultats per EL 9 NOU, alcaldes d’Osona admeten que tancar acords no sempre és fàcil i que les negociacions solen ser llargues. Joan Senmartí, alcalde de Santa Cecília de Voltregà, assegura que l’Ajuntament “seríem els primers a posar-nos-hi bé”, però recorda que “és la propietat qui ha de demanar el canvi d’ús”, un pas que, de moment, no s’ha fet.
