L’any 1885, un adolescent Josep Pratdesaba (Vic, 1870-1967) va poder contemplar una pluja d’estels. Aquelles llàgrimes de Sant Llorenç el van impressionar i li van despertar l’afició per l’astronomia, matèria en la qual acabaria excel·lint. Precisament una nit de Sant Llorenç, la del passat dijous 10 d’agost, va ser l’escollida per presentar, a través d’un evocador recorregut turístic, les obres de rehabilitació de l’històric Observatori Pratdesaba, estrenat l’any 1916, i el seu icònic telescopi, al carrer de l’Escola de Vic.
Després de la mort de l’eminent astrònom i durant més de 50 anys, l’equipament va quedar tancat i barrat, acumulant degradació, deteriorament i colomassa. La situació va començar a revertir ara fa quatre o cinc anys quan l’actual propietària, Anna Alsina, besneta de Pratdesaba, es va proposar de donar renovada vida al conjunt de l’immoble.
A banda de reparar la teulada i d’obrir l’edifici a visites guiades, va iniciar un complex procés de consolidació i embelliment de l’emblemàtica cúpula, tant per fora com per dins. Per fer-ho, Alsina està comptant amb la col·laboració d’una quinzena de persones “entusiastes” i de la mateixa Agrupació Astronòmica d’Osona, que s’ha encarregat de restaurar el telescopi.
“Avui veiem complert un somni; el de la reobertura d’aquest observatori perquè tothom el pugui gaudir; i tot això gràcies a la generositat de l’Anna”, es felicitava Toni Ylla-Català, veí de la casa i coordinador del projecte. “Realment ha estat una nit màgica”, reconeixia Alsina, després que poc més d’un centenar de privilegiats, dividits en cinc grups, completessin l’“emotiva” experiència que havia ideat Xavier Cervera, guia de Fòrum Vicus, un altre dels amics de Casa Pratdesaba.
Sota el títol Des d’Auso fins al cel va proposar un viatge a través de la figura de Pratdesaba amb tres escenaris: el Temple Romà –ell va ser el primer president del Patronat d’Estudis Osonencs, el 1952–: el MEV, amb l’historiador Jordi Colom descobrint elements del llenguatge celestial de l’art romànic; i, com a cirereta, l’ascens a la cúpula. Tres espais per simbolitzar tres maneres de mirar el cel: “La pagana, la cristiana i la científica”, va desgranar Cervera.
Dalt l’observatori, els participants van poder tornar a accedir a un espai que durant més de mig segle havia estat tancat al públic i imbuir-se de l’imaginari de l’astrònom vigatà, a través d’algunes fotografies i imatges històriques. L’interior de la cúpula ha recuperat el seu blau intens i s’hi torna a llegir el text que en ressegueix la base: “Contemplant les meravelles del cel, es veu resplan-dir la infinita sabiduria de Déu i l’esperit s’enlaira acostant-se a son Creador”, testimoniant que ciència i espiritualitat sempre van anar de bracet en la trajectòria de Pratdesaba.
Per acompanyar el moment màgic, el jove Oriol Ylla-Català va interpretar al piano un peça composta per l’actriu Júlia Cervera, per al curtmetratge El cel sense tu.
La propera fase serà restaurar les lents del telescopi –un aparell que Pratdesaba va adquirir el 1909 a la casa Mailhat de París, aleshores d’última generació i avui una peça de museu– per tal de tornar a observar el cel, “tal com el veia el mateix Pratdesaba”.
L’objectiu és anar habilitant l’espai com una mena de casa-museu a l’entorn d’un personatge que, per voluntat testamentària, ja havia expressat l’anhel de compartir el seu llegat amb la ciutat. Casa Pratdesaba vol continuar mirant el cel.
