Enguany s’han suïcidat 32 persones a la Catalunya Central. Una xifra preocupant extreta del registre del Sistema d’Emergències Mèdiques que s’aproxima al total de suïcidis que hi va haver en aquesta regió durant tot l’any 2022: 35. Es tracta d’una tendència a l’alça que posa la salut mental en el punt de mira.
Els reptes i desafiaments vinculats a la mort per suïcidi van ser el tema vertebrador de les terceres Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental a la Catalunya Central que es van celebrar divendres a l’auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre de Vic.
S’hi van aplegar més de 200 persones entre tècnics de tots els àmbits: professionals especialistes de la salut mental, personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) o de l’atenció primària i agents dels Mossos d’Esquadra. Tots ells formen part d’una xarxa clau per a la detecció precoç de les situacions de risc suïcida.
En aquest sentit, l’àrea de salut mental del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) ja té en marxa un pla de prevenció de suïcidi des de l’any 2012. Ara, però, volen fer un pas més i, més enllà de prevenir aquestes conductes, arribar a predir-les.
La doctora Iluminada Corripio, directora de Salut Mental del CHV, explica que treballen en un projecte de recerca que pretén incorporar la tecnologia de la intel·ligència artificial per crear un model predictiu de la condició suïcida.
La doctora detalla que compten amb “una base de dades clíniques molt rellevants de totes les persones que han fet un intent o han presentat una conducta suïcida”, i que amb aquestes dades seran capaços de crear “perfils i probabilitats que una persona pugui replicar aquesta conducta o fins i tot arribar a consumar el suïcidi”.
A tota Catalunya, segons les dades del Codi Risc Suïcidi (CRS) publicades el setembre d’aquest any, un total de 607 catalans van suïcidar-se el 2022, per sobre dels 576 de 2021. Quant a aquestes dades, Corripio assegurava que, concretament a Osona, abans del 2012 es registraven temptatives i taxes de suïcidi per sobre de les de Catalunya.
A partir de llavors, però, “el comportament a Osona és força similar a la de la resta de Catalunya”, tot i que els anys 2019 i 2021 es van observar “dos pics importants”. Si es fa una comparativa entre les xifres de 2021 i 2022, les últimes dades que es tenen, Corripio destaca que el comportament a la comarca es manté en una taxa semblant a la de l’última dècada, encara que des del CHV han detectat “una baixada del 20% de les temptatives i una disminució del 50% dels suïcidis consumats”.
Tot i que hi ha aspectes molt similars als de la resta de Catalunya, com ara el fet que la majoria de persones que consumen el suïcidi són homes, la doctora assenyala que característiques com aquesta disminució es deuen, en part, “al programa d’intervenció del CHV des de 2012”.
Judit Pons, infermera especialista en salut mental del Consorci, posava sobre la taula que “el suïcidi és multifactorial i es pot prevenir”. En aquest sentit, explicava quin és el procediment en el moment en què detecten una situació de risc i en fan l’acompanyament: “Es fa una primera visita presencial en què s’explica el programa i es facilita un telèfon de contacte, de manera que sàpiguen que sempre hi ha algú al darrere”.
Tot i no tractar-se d’un telèfon 24 hores, la infermera assegura que dona cobertura gran part del dia i que, en cas de necessitat, les persones sempre poden trucar al 061 Salut Respon. “Hi ha un vincle i una confiança, ens enfoquem en la individualització de cada cas”, afirmava.
A més, afegia que el suïcidi és “un problema de salut pública” i que “més enllà, dels sistemes de salut, tots tenim el nostre paper en la prevenció del suïcidi”.
Per part seva, el sotscap del SEM a la Catalunya Central, Jordi Calafell, recalcava que “la conducta suïcida és un problema global, no només de salut”. Va voler destacar la feina de psicòlegs i psiquiatres, sempre operatius a l’altra banda del telèfon, també pel paper que juguen en l’autocura dels serveis assistencials després d’una intervenció de crisi.
“La pregunta del perquè desborda absolutament els familiars”
“Per què ho ha fet? Podria haver-hi fet alguna cosa? Què li dic, a la gent, de la causa de la mort?”. Aques-tes i altres són algunes de les preguntes que poden passar pel cap de qualsevol persona que ha patit la mort per suïcidi d’un familiar directe.
Així ho afirmava Veva Clos, treballadora social del CHV, en la ponència “Després què?”, durant les terceres Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental a la Catalunya Central celebrades divendres a Vic. Clos també apuntava a diverses situacions freqüents després de passar per aquest tràngol, ja de per si molt dur, com ara els sentiments de rebuig i abandonament, la preocupació pel propi suïcidi o el de la gent de l’entorn més proper, l’estigmatització i l’aïllament que segueixen a la pèrdua.
Detallava que es calcula que “per cada persona morta per suïcidi hi ha entre sis i vuit persones del seu entorn immediat que es veuen especialment afectades” i amb dificultats per superar la pèrdua. També mostrava una estadística a l’alça que indicava que les morts per suïcidi a Catalunya havien passat de 504, el 2017, a 604, el 2022.
A partir d’aquestes xifres, assegurava que el col·lectiu de supervivents “augmenta en més de 3.000 persones cada any”. En aquest sentit, i amb l’objectiu d’abordar “la complexitat emocional amb què conviuen aquests familiars, esvair l’estigma i fer aflorar un tipus de mort carregada de tabús”, el 2018 va néixer el Grup d’ajuda mútua per a supervivents a la mort per suïcidi a Osona.
Aquesta comunitat, sota l’aixopluc de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS), amb seu a Barcelona, es reuneix un cop al mes i, tal com explicava la treballadora social, incideix en tres vessants diferents. Per una banda, per donar suport als familiars, i per una altra, per complir “una funció educativa i preven-tiva”. “La confidencialitat dels grups d’ajuda permet compartir sentiments per entendre’s un mateix i evi-tar que el dol es cronifiqui”, explicava Clos.
