Mikel Hernández, nascut a Bilbao, regenta des de fa sis anys una farmàcia a Roda de Ter, juntament amb la seva dona. En aquesta entrevista, parla també com a president de l’Associació Roda de Comerciants, l’entitat que agrupa els comerços del poble i que vetlla per ajudar-los i donar-los a conèixer.
Quin paper tenen les botigues en un municipi com Roda de Ter?
El comerç local és un emblema que no podem deixar perdre. Si no existís, tota la gent que no pot conduir quedaria aturada a dins el municipi, i això seria un problema. Cada vegada hi ha menys botigues, però totes són essencials per respondre a les necessitats de les persones.
Com lluita el comerç local contra el comerç electrònic i les grans superfícies?
No penso que haguem de lluitar, sinó fer una adaptació. El món ha evolucionat cap al comerç electrònic i les botigues només tenen l’opció d’adaptar-se o desaparèixer. Malauradament, el comerç local ho estem patint. Cadascú ha de treballar les seves estratègies i com aportar i marcar la diferència a l’hora d’atendre el client.
En un poble com Roda, és habitual que tanquin botigues?
Roda de Ter és un cas especial, perquè la gent fa poble, consumeix localment i són pocs els comerços que han anat tancant durant els últims anys. Si ens fixem en dècades enrere, en canvi, més de la meitat de negocis han desaparegut. El paradigma de consum ha canviat molt des de l’inici del segle XXI.
Quina és la funció principal de l’Associació Roda de Comerciants (ARC)?
Defensar i potenciar el comerç local del poble. Som una entitat que es compromet a col·laborar amb els seus associats. A més, també tenim la funció d’informar les empreses sobre les subvencions i ajudes que poden afavorir els establiments associats.
L’entitat va celebrar els 20 anys el passat 2024. Com ha anat evolucionant?
Quan es va crear, l’associació va tenir molt impacte, però més endavant va viure uns anys de decadència, ja que va haver-hi molts tancaments. Des que vam substituir l’antiga junta, l’entitat ha experimentat un nou creixement.
Quins comerços conformen l’associació avui en dia?
Són més de 50 locals associats que reben la nostra ajuda, més de la meitat dels que hi ha al poble.
Quines activitats o esdeveniments organitzen per fomentar el comerç local?
En tenim diversos d’anuals. Fem sortejos a les botigues, festivals lúdics i quatre o cinc campanyes cada any. En totes elles hi participen les botigues del poble i cada vegada aconseguim més ressò.
En què consisteix la campanya “Compra i descobreix Catalunya”?
És una campanya que no impulsem nosaltres, sinó que ve de la Generalitat de Catalunya. Se celebra al mes de juny. Totes les persones que compren als comerços adherits poden guanyar experiències d’un o dos dies a qualsevol dels altres municipis que formen part de la campanya. La nostra associació no només es basa en les nostres campanyes, sinó que ens sumem a d’altres que puguin ajudar la població.
Quin paper vol jugar l’Associació Roda de Comerciants de cara al futur?
M’agradaria mantenir la feina que estem fent ara i créixer en nombre d’associats. A més, també volem defensar el comerç proper i solucionar el repte de la gent que es jubila. Un altre objectiu és incrementar l’interès dels joves pel comerç local, i procurar que se’n contractin. En aquests moments hi ha locals que no troben ningú que hi vulgui treballar, un problema que requereix solució immediata.
“La majoria de clients d’una farmàcia són dones”
Vostè regenta una farmàcia amb la seva dona. Quins beneficis té tenir comerç propi?
Primer de tot, el servei de farmàcia és públic, però la gestió privada. Nosaltres venem productes de primera necessitat i el tracte que dispensem als clients és molt proper, cosa que personalment m’omple molt. En segon lloc, la confiança és clau. No podem perdre la del client, perquè llavors ja no es recupera o costa molt.
Hi ha aspectes negatius de tenir establiment propi?
En el cas d’una farmàcia, la contrapartida és que hem d’estar de guàrdia les 24 hores del dia. Treballem constantment, ja que sempre hi ha el client que truca al timbre amb la farmàcia tancada. En el nostre cas encara és més clar. Vivim a sobre del negoci i ja ens hem trobat més d’una vegada atenent persones en hores no laborables.
Quin perfil té la gent que ve a comprar?
L’estadística ens diu que la majoria de clients d’una farmàcia són dones. En el nostre cas, un 70%, des de mares d’alguna criatura fins a persones grans. Aquesta franja és la més abundant. Això no vol dir que no tractem amb gent d’altres edats que pateixen malalties, problemes o que simplement necessiten algun producte dels que oferim a la farmàcia.
