El conseller de Territori i Sosteniblitat, Josep Rull, ha reconegut “el deute que té Catalunya amb el Ter”, posant de relleu el compromís ferm del Govern per reduir les extraccions d’aigua més enllà dels 140 hectòmetres cúbics i garantir el compliment dels cabals fixats en el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya.
Ho ha dit durant la presentació de la Taula de Ter, que estarà integrada per la Generalitat, l’Ajuntament de Girona, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter i la plataforma d’organitzacions de la societat civil Aigua és Vida. Una de les mesures que han acordat els membres és la constitució de dues taules tècniques, que es reuniran el proper mes de gener i que estaran integrades per tècnics i experts en la matèria. Rull ha dit que“no s’aprovarà el Pla de sequera si no hi ha consens amb el territori, si no s’ha treballat a la Taula”.
Rull ha destacat algunes mesures que ja s’han estat aplicant durant l’any 2016 com la remodelació de l’estació distribuïdora de la Trinitat (Barcelona) o la modificació del contracte d’explotació de la dessalinitzadora del Llobregat. Es preveu també activar la instal·lació de regeneració que es va construir durant la sequera 2007-2008, essencialment amb les funcions d’incrementar els recursos disponibles.
Des de principis del 2016 l’ACA ja està aplicant mesures com la gestió de les reserves sota criteris de màxim estalvi, mitjançant la captació de més aigua dels embassaments del Llobregat que del Ter o l’increment de la producció d’aigua de la dessaladora del Llobregat.
Des del mes de maig, l’ACA ha establert ordres d’explotació als diferents operadors per restablir l’equilibri entre els embassaments del Ter i el Llobregat. Aquestes directrius han comportat una reducció de la portada del Ter a la regió metropolitana i un increment de l’aprofitament del Llobregat.
{{ comment.text }}