Després de més de 30 anys exercint de metge de família a l’ABS Ribes-Campdevànol, el campdevanolenc Jamal Moussalam va jubilar-se el passat 15 de març. El doctor Jamal, de 66 anys, n’ha dedicat 34 a la medicina, més de la meitat d’una vida on la superació personal ha marcat la seva trajectòria vital.
Moussalam va arribar al món sanitari després d’haver estudiat Enginyeria Electrònica a Síria, però la vocació el va dur a fer Medicina. Va marxar del seu país d’origen i va aterrar a Espanya el 1981. “Vaig anar a l’estranger perquè a Síria només podies entrar a la universitat l’any després de fer Batxillerat”, explica.
Amb només 23 anys, Moussalam va establir-se a Alcalá de Henares (Madrid) i durant dos anys va estudiar l’idioma per fer la selectivitat amb garanties i estudiar Medicina. Havia après el castellà “del carrer” i per aprendre els termes científics (sobretot d’anatomia) anava amb un diccionari al costat. Va repetir un curs per una qüestió idiomàtica, però a partir del segon any ja era l’alumne avantatjat de la classe. Amb el temps es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Facultat d’Alcalá de Henares.
El 1991 va començar a treballar a Madrid com a metge general en un centre de salut. El doctor Jamal tenia ganes de provar noves experiències i el juny del 1992, amb les Olimpíades de Barcelona a la cantonada, va arribar a Ribes de Freser. Va començar com a substitut.
També va treballar a Ripoll. Ell tenia la intenció de tornar a Madrid al final de la substitució, però a finals del 1993 “un metge volia marxar de Campdevànol i com que em va agradar la medicina rural em vaig presentar a la plaça”. Li van oferir un contracte com a interí i més tard ja va ser fix. La substitució temporal es va convertir en 30 anys de servei a l’ABS Ribes-Campdevànol.
En tots aquests anys de servei, el doctor Jamal explica que ha canviat molt la manera de treballar. Al principi, l’Hospital de Campdevànol assumia molts pacients i tenien menys feina, perquè “no teníem mitjans per diagnosticar o detectar algunes patologies”, però amb el temps van incrementar la càrrega de treball i atenien pacients amb malalties respiratòries, diabetis…
Moussalam va començar treballant a l’antic CAP situat a la planta baixa del centre cívic, abans de la fusió entre l’ABS de Campdevànol i la de Ribes. Tot va canviar arran de la inauguració, l’abril del 2009, del nou CAP del carrer Llevant. “Hi havia més espai, més comoditat, més instrumental i més formació”, apunta. Llavors, hi havia dos metges amb la seva infermera, una administrativa i una coordinadora.
Ara ja hi ha un tercer metge. Abans Moussalam havia arribat a atendre 40 pacients en un sol dia –el recomanable era la meitat–, però perquè “feies molta feina d’administració com tramitar altes i baixes. Potser només la meitat eren pacients malalts”. Ara s’ha limitat el nombre de pacients, però “fas més hores i més feina de metge”.
Evidentment, el pitjor moment professional de la trajectòria del doctor Jamal va ser amb l’arribada de la covid-19. “Volies atendre la gent i veies que hi havia una barrera amb els pacients per la por”, recorda. El doctor es va contagiar un cop vacunat i va tenir símptomes lleus.
Segurament, l’altre moment dur va ser quan va plegar de regidor de Salut, Mobilitat i Seguretat menys de dos mesos després de prendre possessió. Moussalam, que va ser el número 2 de l’alcaldessa Núria López (PSC), va renunciar per motius de salut. Tampoc li va agradar que el dia del debat d’investidura alguna gent “immadura” li cridés “Fora, fora!” o “Ves-te’n al teu país”.
Un racisme que no ha viscut en cap altre moment de la vida. El doctor va seguir exercint i el 2009 havia pres la decisió de muntar una clínica a Síria i es donava fins al 2012 per marxar, però un any abans va esclatar la guerra en aquest país de l’Orient Mitjà. El destí és molt capritxós i el doctor Jamal es va quedar fins a la jubilació.
