Tres dones de generacions, àmbits i experiències diferents comparteixen una mateixa lluita, la feminista. Es tracta de Maria Dolors Molas, doctora en Filosofia i Lletres i pionera en la recerca sobre les dones; Pilar Godayol, catedràtica de la UVic-UCC i coordinadora del grup d’investigació d’Estudis de Gènere, i Elena Crespi, psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella, totes elles activistes a favor dels drets de les dones. Són les guardonades en la primera edició dels premis Dones Inspiradores, un reconeixement que ha creat EL 9 NOU amb motiu del 45è aniversari del periòdic per premiar el seu esforç i presentar-les com a referents per a les generacions futures. A les portes del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març, aquests premis volen reforçar els lideratges femenins i esdevenir un altaveu de dones que inspiren i treballen dia a dia per l’equitat de gènere.
La gala es va celebrar aquest passat divendres, 3 de març –exactament el mateix dia que fa quatre dècades i mitja sortia la primera de les edicions d’EL 9 NOU–, a l’espai ETC de Vic. Les encarregades d’encetar l’acte van ser les membres del duet moianès Mambes, format per Jud Joud i Erika Llopis, amb una actuació que va combinar dansa, llengua de signes i crítica social per reivindicar l’empoderament femení i fer valer i apropar a tothom la llengua de signes catalana.
Maria Dolors Molas Font va voler remarcar que “a ser feminista s’hi ha d’arribar”. “Es tracta de prendre consciència del que és viure en un sistema de dominació i hegemonia masculina, que és el sistema patriarcal, i és llavors quan et revoltes”, va assegurar. Per Molas, el feminisme és “un moviment revolucionari que pretén canviar les relacions entre homes i dones de soca-rel per conviure millor”. Va matisar que com a societat “avancem, però massa a poc a poc”. “Les dones ens creiem la lluita, però falta que canviïn els homes”, explicava, i reivindicava la necessitat d’acabar amb “el model de masculinitat dominant i tòxica”. Per assolir aquest escenari, Molas assegurava que la palanca de canvi ha de ser l’educació: “Es tracta d’un engranatge, qui educa els educadors?”. A més, recalcava que a dia d’avui ha sorgit “una nova forma d’esclavitud i de domini de poder, que és haver de seguir un model de cos que ens limita”, i va concloure que les coses poden canviar: “Estem en el camí de millorar l’existència compartida entre homes i dones”.
La catedràtica Pilar Godayol va cofundar el CEIG (Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere) l’any 1999 i des del 2001 coordina el grup de recerca GETLIHC (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació) de la UVic-UCC. “Quan vam fundar el grup érem el reducte feminista, el grup de les dones, no investigadores ni acadèmiques que tractaven estudis de gènere i feminisme”, relatava Godayol, que assegurava que, amb el temps, a les universitats catalanes “hem evolucionat molt positivament. Les carreres incorporen la perspectiva de gènere i des dels grups de recerca també es treballa molt per incorporar-la”. Tot i això, Godayol no es va mostrar tan positiva amb les estructures de poder: “Encara manen molt els homes, les dades constaten que hi ha més catedràtics que catedràtiques”.
Elena Crespi va ressaltar que “el feminisme ens salva de caure molt més avall”. Afirmava que aquesta lluita “aixeca les dones quan són conscients de totes les discriminacions que viuen només pel fet de ser dones, perquè no estan soles”. Crespi va insistir en el paper dels homes: “Han de comprendre que el feminisme també els salva a ells dels cànons de la masculinitat masclista, i que els seus privilegis tenen un cost molt gran per a la resta”. La sexòloga reivindicava que la diversitat ens enriqueix, que “ens han educat en un món d’extrems i s’han oblidat d’explicar-nos tot el que hi ha al mig”, i matisava que només ens han parlat de l’home i la dona i que “ens han explicat que l’única vinculació que hi pot haver entre ells és la sexoafectiva”. “Hi ha homes que volen vincular-se amb homes i dones que ho volen fer amb altres dones”, assegurava. “Els models rígids, tan excloents i polaritzats han fet que la diversitat sigui una gran desconeguda que ens fa por”, va concloure. Crespi també va fer una crida a la responsabilitat compartida en l’àmbit familiar: “El mite de la superwoman que pot amb tot és una enganyifa”.
