Per desgràcia dels osonencs i osonenques, i com si fos un guió que no hi ha manera de tallar, torna el fred d’hivern i novament es disparen els nivells de partícules en suspensió a la Plana de Vic. Les darreres setmanes, n’hi ha prou d’obrir qualsevol aplicació sobre qualitat de l’aire per constatar-ho a temps real: de Tona a la C-17 en amunt, tot el centre de la comarca apareix en vermell o lila, una situació només igual de crítica al sud-est asiàtic i el nord d’Itàlia.
El fenomen fa anys que està identificat i disseccionat pel Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que emmarca l’origen de la major part de partícules en les activitats agrícoles i ramaderes i les cremes de biomassa, incloent-hi les calderes, estufes, llars de foc… que fem servir per plantar cara al fred.
Un altre 20% de les emissions s’associen a la pols que emana d’obres i a indústries com graveres, cimenteres o fàbriques de pinso. La crema de combustibles fòssils, reaccions atmosfèriques que generen partícules secundàries (sulfats, nitrats, amoni…) a partir de gasos precursors i els vehicles –sobretot els motors dièsel– completen el còctel, i com recorda sovint l’investigador del CSIC Xavier Querol, “no hem de pensar només en els tubs d’escapament, sinó també en el desgast dels frens i els pneumàtics”.
A tot plegat s’hi afegeix una orografia que actua com a tapadora i episodis d’anticicló i inversió tèrmica que dificulten la dispersió de contaminants.
Segons un estudi recent de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), de fet, la inversió és nefasta en aquest sentit, ja que multiplica la concentració de partícules a l’aire entre dues i deu vegades respecte a condicions atmosfèriques normals.
Per denunciar el problema, crònic, la plataforma ciutadana Osona Respira va ser aquest dimecres al Parlament.
Fermí Tanyà, Pau Comes i Anna Rodríguez van exposar davant de diputats de tots els colors polítics el diagnòstic, insistint en dades com que les partícules en suspensió a la Plana de Vic superen cada hivern els llindars recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els límits que fixarà la nova Directiva Europea a partir del 2030.
Osona Respira també recordava que, a l’estiu, el protagonisme se l’emporta l’ozó troposfèric, un contaminant secundari fruit d’emissions locals i les transportades per la marinada des de l’àrea metropolitana de Barcelona.
“És gravíssim que els nivells d’ozó que es recomana no superar més de tres o quatre dies a l’any, nosaltres els superem entre 80 i 120 dies des de fa com a mínim tres dècades”, lamentava Tanyà, “a la Plana de Vic, respirar mata a poc a poc. Som 160.000 persones: quin és el cost de la salut d’aquesta població?”.
La plataforma va concretar després mesures validades científicament i que s’han demostrat efectives a altres llocs, com ara la Llombardia: dotar els ajuntaments de trituradores que permetin posar fi a les cremes vegetals; preparar subvencions destinades a la renovació d’estufes i calderes; accelerar la nova xarxa d’autobús comarcal; instar Vic i Manlleu a desplegar les zones de baixes emissions (ZBE); aplicar restriccions temporals de trànsit i a les indústries més contaminants en pics de contaminació; ampliar els mesos de campanya de vigilància de l’ozó, i reforçar la infraestructura de mesura amb noves estacions a dins dels nuclis urbans, a més a més d’un sistema d’informació eficaç i clar a la ciutadania.
Les intervencions polítiques van reconèixer en tots els casos la urgència de la contaminació atmosfèrica a la Plana de Vic.
Des de la CUP i Comuns, els grups proposants de la compareixença d’Osona Respira al Parlament, Dani Cornellà (CUP) va dir que és una “posició irresponsable de Vic no implantar la ZBE”, mentre que Lluís Mijoler (Comuns) qualificava “d’exemple d’injustícia ambiental” la situació d’Osona.
Andrea Zapata (PSC-Units per Avançar) va respondre-hi fent referència a eines de la Generalitat com l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic, el fons climàtic o el compromís d’incrementar el monitoratge de l’ozó.
L’exalcalde de Ripoll Jordi Munell, portaveu de Junts a la Comissió de Transició Ecològica, va felicitar Osona Respira per “la feina imprescindible de posar sobre la taula un tema enormement complex” i Juli Fernàndez, d’ERC, apuntava a la necessitat d’estudis que posin dades a la relació entre mala qualitat de l’aire i efectes sobre la salut de les persones.
Sense negar el problema de fons, PP i Vox van ser els partits més crítics amb les mesures proposades per la plataforma. “Compartim la demanda que les administracions deixin de mirar cap a una altra banda, com porten fent els últims anys, però no podem acceptar que les solucions per a qualsevol qüestió ambiental acabin en restriccions, multes i càrregues sobre els ciutadans, que és el que són les ZBE”, argumentava el vigatà i diputat del PP Pau Ferran.
Fermí Tanyà va replicar que un dièsel dels 2000 contamina com 35 d’avui, i que “el problema dels plans tant comarcal com català és la falta d’ambició. La Generalitat té la competència de la qualitat de l’aire i el medi ambient i ha d’abocar diners a solucions”.
Dels elevats nivells de partícules en suspensió i la urgència de finançament també se n’ha parlat aquesta setmana al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona, el mateix ens que al setembre aprovava inicialment el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire 2025-2035.
La consellera comarcal de Medi Ambient, Ester Coma (Junts), reitera la voluntat d’avançar en mesures. Se seguirà insistint a la Generalitat per batallar recursos, sense descartar anar també a Europa, i a curt termini –i gràcies a l’aportació dels ajuntaments– el Consell Comarcal incorporarà un tècnic de mobilitat: “Està clar que no podem reduir el vehicle privat si no millora el transport públic, i això tant facilita la vida de la gent com redueix la contaminació”.
En termes d’habitatge, s’ha demanat sensibilitat a la Generalitat pel que fa a l’atorgament de subvencions de rehabilitació energètica que reverteixin a substituir combustibles fòssils.
Malgrat els liles i vermells de les aplicacions de mesura de la qualitat de l’aire a la Plana de Vic, des d’un punt de vista global especialistes com Querol assenyalen que sí que s’avança en bona direcció.
Les emissions dels vehicles han baixat de manera notable amb la desaparició progressiva dels dièsel antics i la indústria també ha reduït emissions arran d’enduriments normatius. A escala ciutadana hi ha més consciència i més control.
Les assignatures pendents amb la Plana de Vic són l’altra cara de la moneda. “Les persones que hi vivim i treballem hem de respirar cada dia un aire que ja sabem que és nociu i que de mica en mica ens està perjudicant la salut”, sentenciava dimecres al Parlament Osona Respira.
