548 habitatges repartits entre 40 solars. Aquest és el nombre de pisos que ajuntaments i particulars d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han ofert al govern de la Generalitat per construir-hi habitatge públic. Es tracta de la primera convocatòria que van anunciar a finals de l’any passat i es va obrir al febrer.
El programa preveu edificar 50.000 habitatges de protecció entre ara i el 2030 amb una inversió anual de 1.100 milions. A tot Catalunya s’han presentat 666 solars per construir 21.289 habitatges a l’anomenat Pla 50.000.
Centrant-nos en les nostres comarques, a Osona s’han ofert 21 solars per fer-hi 279 habitatges; al Ripollès, 16 terrenys per a 238 pisos, i al Lluçanès, tres per edificar-ne 31. Poden ser des de solars buits fins a estructures ja aixecades.
Si posem el focus en els municipis d’aquestes tres comarques, tal com es pot observar a la taula amb dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Vic lidera el rànquing a Osona amb la cessió de quatre solars; Sant Joan de les Abadesses, amb cinc al Ripollès, i Lluçà, amb dos al Lluçanès. En aquestes dades facilitades per la conselleria no hi ha detallats quants habitatges hi haurà en cada municipi.
Les realitats entre uns i altres són molt diferents. A Vic, per exemple, l’Ajuntament ha posat a disposició quatre solars on s’hi podrien aixecar 63 habitatges.
Tal com concreta la regidora d’Habitatge, Núria Homs, un d’aquests és a Can Codina, on es podrien edificar 31 habitatges, 16 més a la carcassa de la Serra-de-senferm, 8 més a un terreny que hi ha a la carretera de Roda (a prop de Can Baumann, al costat d’on ja s’hi havien fet obres) i 8 més a un altre solar situat a l’avinguda dels Països Catalans amb la carretera de la Guixa.
Del Ripollès destaca Molló, on l’Ajuntament ha ofert tres terrenys. Tal com explica l’alcalde, Pep Coma, s’hi podrien construir tres cases adossades. Estan situades al carrer Ritort de la urbanització de Fabas. “No sabem si se’ns acabaran acceptant”, apunta Coma.
En aquesta primera convocatòria els municipis estan categoritzats en funció de si estan molt tensionats (1) o no (4) a l’hora d’accedir a l’habitatge. Segons la lletra petita, tenen prioritat aquells amb més demanda, com podrien ser Vic o Manlleu. En el cas de Molló –municipi de categoria 4–, per tenir més prioritat s’hauria de triplicar el nombre de sol·licitants d’habitatges de protecció. O sigui, que hi hagués nou famílies o persones interessades per a les tres cases.
Això, doncs, és el que fa patir que no s’acabi portant a terme. Per tot plegat, Coma reivindica que a Molló hi ha “problemes d’accés a l’habitatge. Tot el que s’hi construeix és per a segona residència”. “Aquí no volem 500 pisos, però que vinguin tres famílies és molt!”, afegeix.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, explicava la setmana passada que s’han ofert solars des de pràcticament totes les comarques catalanes (excepte del Pla de l’Estany), fet que “garanteix l’equilibri territorial. Seran part de la solució en els 226 municipis amb més població de Catalunya, on viuen gairebé sis milions i mig de persones”, destacava.
De fet, 308 dels terrenys estan ubicats en àrees de demanda densa. En aquesta línia, celebrava “l’èxit” de la primera convocatòria: “La bona acollida de la reserva de solars ens confirma que és el camí encertat per garantir l’habitatge assequible a tot Catalunya”.
La també portaveu del govern confirmava que en la convocatòria s’han vist realitats molt diferents. En les properes setmanes s’ha d’analitzar cas per cas dels solars cedits i es faran els requeriments necessaris.
A partir d’aquí, els promotors –públics o privats– que s’han presentat a la convocatòria del govern i tinguin la documentació en regla podran sol·licitar a l’Institut Català de Finances (ICF) el finançament a partir del juny. La reserva de solars preveu que es destinin per a joves “un mínim del 25% de tots els habitatges construïts”.
L’habitatge cooperatiu, compatible Vic Entre els solars que ha ofert Vic hi ha l’estructura construïda a la Serra-de-senferm i que s’havia pensat per a habitatge cooperatiu. Tot i que ara s’està explorant altres espais, com la zona de Can Codina, segons explica la regidora Núria Homs, edificar habitatge cooperatiu és una opció compatible amb el programa del govern de la Generalitat.
