Joan Salvador Tort, mestre, cooperativista i veí de Sant Hipòlit de Voltregà, va morir el 26 d’abril de 1939 afusellat per les tropes franquistes, al cap de dos mesos de la seva entrada a la vila.
Més de 80 anys després, l’Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà es va omplir el passat divendres per retre homenatge al que va ser durant més de vint anys el professor del poble.
L’acte va estar presentat per Josep Casanovas, doctor en Història i professor universitari, i Gerard Serrat, qui n’ha traçat la vida i història per primer cop, a través d’una investigació particular.
Salvador va néixer a Vic l’any 1896 i va decidir ser mestre de ben jovenet, fet que el va portar a estudiar a l’escola Normal Superior de Mestres de Barcelona durant nou anys.
A l’acabar, es va mudar a Vinyoles d’Orís, i posteriorment va exercir com a docent a Sant Hipòlit de Voltregà durant més de dues dècades.
La professió el va enamorar i li va comportar que més tard s’impliqués en el món de la cooperativa, el cor de veu i en general a tota la vida social del municipi.
No obstant això, amb l’entrada de les tropes nacionalistes a la vila, la vida de l’osonenc va canviar totalment de rumb.
Primer va rebre una denúncia anònima que l’acusava d’inductor, i poc més tard la Guàrdia Civil el va detenir per emportar-se’l cap a la presó de Vic i iniciar el procés d’instrucció.
Paral·lelament, a la premsa controlada pel règim, se’l va acusar falsament “d’adoctrinar els nens en contra del feixisme” i fins i tot de ser “l’assassí de los hermanos de la doctrina cristiana”.
Després d’un llarg procés, Joan Salvador Tort va ser condemnat a mort, l’abril del 1939, acusat per adoctrinament als alumnes i revolucionari en el moviment.
“Al judici es van utilitzar les anècdotes de classe que explicaven els nens a casa per poder condemnar el mestre”, va ressaltar Serrat.
Com s’acostumava a fer en aquells temps, el vigatà va ser afusellat de matinada i d’esquena.
Alguns dels seus alumnes encara són vius i el recorden amb gran afecte.
Un d’ells, amb 99 anys, el va qualificar de “bona persona, que sempre s’havia preocupat pels seus alumnes, i que tot allò que havia fet era sempre en benefici del poble”.
Uns testimonis a qui no va ser gens fàcil recordar temps passats.
“Estem parlant de persones que van viure directament la guerra i que ho van passar molt malament; per tant, el fet de tornar a recordar això suposa un esforç molt bèstia”, recalcava Serrat.
L’acte va formar part d’una de les jornades de reflexió, impulsades per la Casa Museu del Voltreganès, amb l’objectiu de donar a conèixer les diverses cares de la repressió franquista en els i les mestres republicanes del Voltreganès.
