“Sento com si fos a Primària de nou i hagués de tornar a aprendre a llegir i escriure.” Així descrivia Jordi de Planell, periodista vigatà, la seva experiència en una activitat organitzada divendres per l’ONCE a Vic, que consistia a posar-se a la pell d’una persona cega en activitats quotidianes en el món del periodisme, com ara llegir o escriure. “Avui t’uniràs al nostre club”, li deia Josean Aldaz, tècnic de rehabilitació de l’ONCE, i De Planell responia: “De lectura?”. “No, de cecs!”, l’engrescava Aldaz, que el va guiar al llarg de tota l’activitat.
Aquesta era la segona vegada que es duia a terme una activitat com aquesta, i s’emmarcava en la Setmana de l’ONCE a Catalunya. “L’objectiu és donar a conèixer els serveis i prestacions que oferim als nostres afiliats, per fer-los la vida més fàcil”, explicava Xavier Omella, director de l’agència de l’ONCE a Vic.
Amb els ulls tapats i llegint paraula per paraula, De Planell va experimentar dificultats en llegir La vaca cega, de Maragall. Ho va fer en diferents nivells: es va provar dues ulleres que simulaven malalties i problemes oculars diferents, com ara una visió de menys d’un 10% o una miopia magna o cataracta. El periodista utilitzava primerament una telelupa, tal com si fos un microscopi de grans dimensions per a un llibre. Després va intentar llegir des del paper, sense la telelupa, i el resultat va ser encara menys optimista: amb el full arran de nas, amb prou feines va desxifrar tres o quatre mots del poema. Llavors, Aldaz, que durant tota la sessió es va fer un fart de respondre entusiasmat dubtes i curiositats del periodista, li va acostar un telèfon mòbil amb una aplicació que complia les mateixes funcions. Va aprofitar per ensenyar-n’hi d’altres, com ara la lectura de codis de barra per identificar “si t’estàs bevent un refresc o una cervesa de la nevera”.
També va experimentar com és la lectura d’un llibre, a través d’un sistema de lectura en veu alta, gràcies al Plextalk, un aparell lector de CD on hi ha enregistrats llibres que ha gravat prèviament una persona vident. El periodista també va poder provar com és escriure en un paper a cegues amb l’ajuda d’una plantilla i el funcionament del codi Braille amb una màquina Perkins, un dispositiu semblant a una antiga màquina d’escriure, però només amb sis tecles. A més, va tastar l’escriptura manual amb un sistema de pauta i punxó: “És dificilíssim”. El periodista va rebre un clauer que li permetrà practicar el Braille i un calendari en aquest codi, i va assegurar satisfet que el posaria “a la taula de la redacció”.
{{ comment.text }}