El policia nacional de Camprodon que va matar la parella a trets: “No sé com vaig poder fer això”

Marina López

L’agent de la Policia Nacional de Camprodon acusat de matar la parella a trets amb l’arma reglamentària a Olot el 20 d’abril del 2019 va declarar al judici que “suposa” que va ser ell qui va obrir foc contra la dona però que no recorda el moment de l’atac perquè només té “flaixos”. Segons va explicar davant el jurat popular, aquella nit estava afectat pel consum d’alcohol i drogues i van tenir una discussió per gelosia. L’acusat ha afirmat que, durant la disputa, la víctima li va dir “maricon” en diverses ocasions i el va amenaçar amb “fer públic” que és homosexual: “Em va generar molta ràbia, ho volia mantenir en secret”. El processat va dir que “lamenta molt” els fets i que no s’explica com va “poder fer això”.

El judici va començar divendres al matí amb la tria del jurat popular i, després de la lectura dels escrits de conclusions provisionals i de les al·legacions prèvies del fiscal, l’acusació particular i la defensa, va declarar l’acusat.

Segons va explicar, ell i la víctima tenien una relació sentimental “intermitent” des de feia més d’un any. Ell era agent de la Policia Nacional destinat a Camprodon i la dona, mare de dos fills, vivia a Olot, en un pis situat al carrer Verge de la Guia. Segons l’acusat, tenien discussions sovint, sobretot provocades per gelosia, però que sempre es reconciliaven: “Ens estimàvem”.

La nit del 19 al 20 d’abril del 2019 van sortir plegats per Olot. El processat va consumir alcohol i cocaïna, i que també prenia anabolitzants per guanyar massa muscular. Mentre eren fora un pub, i sempre segons la versió de l’acusat, va arribar una noia que coneixia i es van saludar fent-se dos petons. “Ja vaig veure que acabaria malament”, va dir el processat que va afegir que va veure com la víctima posava mala cara perquè estava gelosa.

En aquest moment, el fiscal Enrique Barata li va preguntar si la víctima sabia que ell havia mantingut relacions sexuals en el passat amb aquella noia però l’acusat no ho va poder precisar. Sí que va dir, però, que va decidir agafar la jaqueta i marxar per evitar que la discussió amb la seva parella anés a més.

Segons el seu relat, de camí cap a Camprodon no va parar de sonar-li el telèfon amb missatges de la seva parella i, quan va arribar allà, la va trucar: “Vam quedar per arreglar-ho”. L’acusat va conduir fins a casa de la dona on la investigació apunta que va arribar cap a les 2.15 i les 3 de la matinada.

Un cop allà, es va trobar un “panorama” que no volia. L’acusat concreta que volia tenir una conversa amb la víctima sense alcohol ni drogues però que, tan bon punt va creuar la porta, va veure que ella havia consumit cerveses i porros. “La discussió va començar deu minuts després d’arribar”, va declarar.

A partir d’aquí, diu que no recorda ben bé com va anar la disputa perquè només té “pantallassos” o “flaixos” i tampoc sap quina part del record que té és real. Tot i que no ho va dir durant l’interrogatori del fiscal, sí que va especificar responent al seu advocat de la defensa que durant la batussa la víctima li va dir “maricon moltes vegades”, el va colpejar amb una ampolla i el va amenaçar amb “fer públic” que és homosexual: “Només ho sabien ella i una amiga i jo volia que seguís sent un secret”.

Això li va generar “molta ràbia”. No recorda haver agafat la pistola de la motxilla -una arma que duia al damunt tot i no treballar pel nivell d’alerta antiterrorista- ni haver obert foc però diu que “suposa” que ho va fer perquè “tot apunta” que va ser així. Tampoc recorda haver-se engegat un tret al cap després de matar la dona.

L’acusació pública va llegir un seguit de missatges que el processat li va enviar a la víctima dies anteriors i fins a una hora abans del crim. En un, li deia que era una “psicòpata gelosa” i que ell es trobava en un moment de la seva vida en el que li era igual “matar diverses persones” i després “engegar-se un tret”.

L’acusat va dir que el següent record que té és el dels Mossos d’Esquadra detenint-lo per assassinat.

Al final de la declaració, el processat va afirmar que lamenta “molt” el que va passar: “No sé com vaig poder fer això, se suposa que un policia és una persona experimentada que ha de saber fer front a aquestes situacions”. “No puc tornar enrere, si pogués ella estaria viva”.

“Masclista, fatxa i dominant”

En la sessió d’aquest dilluns, testimonis del crim han descrit el policia nacional com un home “masclista, fatxa i molt dominant”. La filla de la víctima i algunes de les amigues de la dona han explicat que mantenien una relació “tòxica”, marcada per discussions constants. També han relatat com, alguns mesos abans del crim, l’acusat havia arribat a agredir-la quan eren a Camprodon i que també l’amenaçava perquè no el denunciés. “Li va arribar a regalar una bala i li va dir que portava el seu nom”, ha dit una de les amigues de la víctima. En relació a la matinada del crim, dos dels veïns han explicat que havien escoltat uns cops molt forts, i fins i tot una discussió, que els havia despertat.

El judici contra el policia nacional acusat de matar la parella a trets a Olot ha continuat aquest matí amb les declaracions dels testimonis. Entre els qui han passat per la sala de vistes de l’Audiència hi havia la filla de la víctima (que vivia amb ella al pis del carrer Verge de la Guia), veïns del bloc, amigues de la dona i diversos policies.

Tant la filla com l’entorn de la víctima han coincidit a explicar que ella i el policia mantenien una relació “molt tòxica”, marcada per continus alts i baixos i discussions constants. “Els seus caràcters xocaven i ell era bastant gelós: jo l’aguantava perquè estava amb la meva mare i era el que em tocava”, ha dit la filla, que ha estat la primera a declarar.

La noia, que en el moment del crim tenia 24 anys, ha descrit l’acusat com un home “masclista, fatxa i molt dominant”, a qui en més d’una ocasió li havia vist “alçar la veu” contra la seva mare. Però no tan sols això. Tant ella com les amigues de la víctima han relatat que, uns cinc mesos abans del crim, el policia nacional l’havia agredida.

Va ser una nit on els dos eren a Camprodon, on ell hi estava destinat. Després de passar per un bar i discutir-se a dins del cotxe, segons han relatat, l’acusat la va empènyer cap a fora, la va colpejar i se’n va anar. Li va fer mal en un braç i li va deixar contusions i morats.

Tot i que en un principi la víctima va voler denunciar-lo, al final es va fer enrere. Segons han dit tant la filla com les amigues, perquè l’acusat “l’amenaçava” dient-li que, si ho feia, “la perjudicaria a la feina” (entre d’altres, dient que prenia antidepressius). A més, una de les amigues ha declarat que el policia nacional va arribar a regalar-li una bala dient-li que “portava el seu nom”.

L’entorn de la víctima també ha explicat com ella els havia dit que l’acusat solia consumir cocaïna els caps de setmana. La filla, fins i tot, l’havia vist fer-ho en una ocasió. Les amigues de la víctima han coincidit a declarar que no podien veure el policia nacional i que no volien saber-ne res d’ell. Durant el judici, també s’ha reproduït una nota de veu que l’agent va enviar-li a la víctima després de discutir-se, on entre d’altres li deia que l’estimava, que “mai” havia sentit una cosa semblant per cap altra dona i que volia formar part de la seva vida.

“Que baixis, cony!”

El caràcter irascible que tindria l’acusat també s’ha fet palès durant la declaració d’un dels veïns del bloc. L’home ha explicat que els divendres -la parella solia quedar els caps de setmana- a vegades escoltava com el policia i la víctima arribaven en cotxe a l’edifici. Des de dins del pis estant, el sentia com cridava “¡Viva España!” o com li deia de males maneres a la dona “Que baixis, cony!” perquè sortís del cotxe.

Pel que fa a la nit del crim, la matinada del 19 al 20 d’abril del 2019, la filla ha explicat que aquell dia ella i el seu xicot van arribar al pis cap a la una. Havien estat tot el dia a Barcelona, en un festival de música electrònica. La seva mare va arribar-hi sola uns vint minuts més tard, i ja va veure que “no feia bona cara”.

La filla ha explicat que ella va dir-li que l’endemà ja parlarien, i que després ella va anar-se’n a dormir. No va escoltar res en tota la nit. L’endemà, però, cap a les vuit del matí, va sentir “com si algú es queixés” a l’habitació de la seva mare, i quan hi va entrar es va trobar el policia nacional ple de sang. La seva mare jeia inerta a la cuina, on també hi havia una pistola.

“És clar, si soc policia”

La filla va dir que, en veure l’arma, s’havia espantat. I que llavors, l’acusat va dir-li: “És clar que hi ha una pistola, si soc policia”. Els Mossos d’Esquadra van detenir l’acusat poca estona després. El policia s’havia tancat al lavabo. Quan van arrestar-lo, els agents han explicat que l’acusat anava ensangonat i tenia un trau al cap.

El policia nacional, després d’obrir-los la porta, va explicar als agents que aquella nit s’havia discutit amb la víctima i que ella li havia trencat una ampolla al damunt. “Després ens va dir que ja no recordava res més”, ha relatat un dels mossos que el va detenir.

Durant el judici, el veí de sota del bloc ha explicat com aquella matinada va escoltar “una discussió molt forta” entre un home i una dona, i que després va sentir “tres sorolls molt secs” abans que tot quedés en silenci. Un altre veí ha explicat que l’havia despertat “un soroll molt fort, com metàl·lic o si es trenquessin vidres”.

24 anys de presó

El fiscal Enrique Barata i l’acusació particular, encapçalada per la lletrat Maria Monguilod, l’acusen d’un delicte d’assassinat amb les agreujants de gènere i de parentiu. Sostenen que es va tractar d’un crim masclista i que el policia va perpetrar l’atac “per demostrar el seu domini i la superioritat sobre la víctima en la relació que mantenien” perquè “no acceptava que la dona el contradigués, discutís les seves decisions o mostrés comportaments de gelosia públicament davant de les amistats del processat”. De fet, les acusacions considera que això generava “rancor i ressentiment en l’acusat” que va acabar volent fer una “exteriorització violenta de la seva superioritat i dominació”.

L’advocat de la defensa, Carlos Carretero, admet l’assassinat però apunta que hi ha circumstàncies eximents o atenuants. En concret, que el processat va patir un estat de “bogeria transitòria” provocat per la por a que es fes públic que és homosexual, que tenia les capacitats afectades pel consum d’alcohol i drogues, que ha consignat 108.300 euros per fer front a les indemnitzacions per als fills de la víctima i que el cas ha trigat més de tres anys en arribar a judici.