Entre el primer trimestre de 2023 i el de 2024, el preu del lloguer a Osona es va incrementar en un 10,6%. Al Ripollès i el Lluçanès, en canvi, va caure un 6% i un 9,3%, respectivament. Els ajuntaments admeten que el marge de maniobra per a polítiques d’habitatge des del municipi és inexistent, i que el mercat, allà on hi ha més demanda, continua desbocat
El preu mitjà de l’habitatge de lloguer a Osona s’ha apujat un 10,9% entre el primer trimestre de 2023 i el d’aquest any. El Ripollès i el Lluçanès, en canvi, són dues de les sis comarques catalanes on el preu ha caigut: un 6% en el primer cas i un 9,3% en el segon, un percentatge que converteix el Lluçanès, de fet, en la comarca catalana on més s’ha abaratit el lloguer aquest últim any.
En el conjunt de Catalunya, entre el primer trimestre de 2023 i el de 2024 l’increment ha estat del 6,9%. Són dades a partir de les fiances que es dipositen a l’Incasòl en els contractes de lloguer.
Per municipis, i com es pot comprovar a la taula, Seva, Santa Eulàlia de Riuprimer i Sant Julià de Vilatorta són, per aquest ordre, les poblacions amb els preus mitjans més alts d’Osona i amb una pujada especialment sensible durant l’últim any.
En el cas de Sant Julià, amb un 34,4% d’increment, que es dispara fins al 64,8% si es prenen com a referència els últims cinc anys. A l’altra banda de la balança, al Lluçanès, i malgrat l’increment moderat en el cas de Prats, en el conjunt de la comarca els preus baixen –tot i que no es disposa del desglossat per municipis–.
Ho fan, a més, dins d’uns preus “que hem de considerar raonables”, diu l’alcalde de Prats i president del Consorci del Lluçanès, Jordi Bruch (Junts). En el cas de Prats “tenim uns 300 habi-tatges buits que ens agradaria poder posar al mercat”. Són, aproximadament, un quart del total.
Per ell, el preu i l’oferta “l’hem de veure com una oportunitat per créixer, també gràcies a l’entorn i a les comunicacions”.
L’alcalde de Seva, Pol Barnils (Sumem-AM), confirma la realitat que es viu al poble amb la falta d’habitatge i els preus “disparats” de la poca oferta disponible, i a més d’una tipologia que és poc assequible per a la majoria de butxaques.
“Hem notat molt els efectes postcovid, amb segones residències que s’han convertit en primeres i gent que ve a buscar-ne, i això ha disparat preus.” Es tracta sobretot de cases i torres amb lloguers que es poden situar, en alguns casos, “per sobre dels 1.300 euros mensuals”.
Des de l’Ajuntament, afegeix, el marge de maniobra és molt escàs. Hi ha sis habitatges de protecció social “i hem inaugurat dos pisos per a joves que ja estan coberts”. Incorporar oferta assequible al parc d’habitatge hauria de sortir d’acords amb propie-taris disposats a fer-ho, i no és fàcil. “Mentre hi hagi fent disposada a pagar costarà que s’abaixin preus.”
A Santa Eulàlia de Riuprimer, l’alcalde, Txevi Rovira (IpR-AM), comparteix diagnòstic: “El poble està de moda, tenim un entorn privi-legiat i l’escola també ens està portant gent”. I no hi ha oferta. L’Ajuntament ha tramitat la compra de Can Miquel per destinar-ho a pisos de lloguer social.
Rovira demana que el municipi es pugui incorporar dins de les zones tensionades, però “qualsevol cosa que fem és un granet de sorra davant d’un problema global que se’ns escapa”. No només des de l’Ajuntament, diu, sinó des del Consell Comarcal, d’on Txevi Rovira és responsable de l’àrea d’habitatge. “Les polítiques s’han de fer des de dalt; des dels municipis no hi ha opció de moure massa res.”
Sant Julià, també amb una tipologia d’habitatge molt concreta, no s’escapa de la crisi d’oferta i l’escalada de preus. “S’està construint molt”, diu l’alcaldessa, Marta Cornellas (Compromes@s), “però patim una falta d’habi-tatge assequible i és molt difícil revertir aquesta tendència”. La política d’habitatge “és prioritària per a qualsevol ajuntament, però el problema és que sense diners no hi ha política possible”.
Santa Eugènia és un dels pocs casos en què l’últim any ha baixat el preu mitjà de lloguer. De tota manera, l’alcalde, Cristian Parra (ERC-AM), ho relativitza. “No tinc aques-ta percepció”, diu. Fins aquest mateix any no s’han reprès les obres d’una promoció “que hi ha hagut encallada durant molts anys a l’entrada del poble” i que de fet ja es coneixia com L’Esquelet, i una altra al centre.
Un problema afegit és que a Santa Eugènia “encara anem amb normes subsidi-àries i ens falta desplegar el POUM, on hem de preveure noves àrees residencials”. Per ell, és indispensable “que l’habitatge sigui un dret i que no hi hagi municipis ni ciutadans de primera i de segona a l’hora de garantir-lo”.
