El Ripollès és la comarca de Catalunya amb més percentatge d’habitats que s’identifiquen únicament amb el català (amb un 95,2%), seguit de Montsià (89,3%) i el Baix Ebre (85,5%). Osona ocupa la 13a posició en aquest rànquing, amb un 71% que s’identifiquen únicament amb el català i un 10,5% que ho amb el català i el castellà indistintament.
El Baix Llobregat (29,3%), el Vallès Occidental (30,5%) i el Barcelonès (33%) són les comarques amb menys percentatge de població que s’identifica únicament amb el català. El percentatge global d’identificació única amb el català a Catalunya és del 42,1%
Són dades que ha fet públiques aquest dilluns la Plataforma per la Llengua, que presentat la publicació anual InformeCAT amb 50 dades sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i estudis propis. El que no recull són dades desglossades pel Moianès i el Lluçanès.
Entre les dades destacades de la publicació anual hi ha que el 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears afirmen parlar bé el castellà i el 65,1% asseguren parlar correctament el català. A Catalunya, el 75% dels enquestats han admès expressar-se correctament en català davant del 59,5% dels balears i el 51,6% dels valencians. El percentatge de persones que diuen parlar bé el castellà és del 95,3% a Catalunya, el 94,7% del País Valencià i el 94,1% de les illes.
Plataforma per la Llengua ha recordat que els enquestats que han respost a la pregunta només tenien tres opcions de resposta: no parlen “gens” la llengua, la parlen “amb dificultat” o la parlen “bé”. Segons l’organització, “el decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes” s’explica per la “imposició legal” del castellà a tots els ciutadans i per la “tendència” de molts catalanoparlants a canviar al castellà.
“Aquest decalatge és preocupant, perquè més enllà del nivell de coneixement de cada llengua, si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s’hi expressarà habitualment. A més, com en un cercle viciós, com menys parlants habituals de català que hi hagi, menys espais d’ús tindrà la llengua i menys seran les oportunitats per parlar-la. Aquestes tendències contribueixen decisivament a la minorització del català i a la substitució lingüística”, han lamentat.
L’estudi ha constatat una majoria social als tres territoris de parla catalana que reclamen que els funcionaris de l’Estat hagin de saber català. El 88,7 % dels enquestats a Catalunya consideren que els funcionaris de l’Estat que els atenen haurien de saber el català, el 81,8 % a les zones catalanoparlants del País Valencià, i el 67,6 % a les illes Balears.
La plataforma ha assegurat que aquesta dada del requisit lingüístic a les Illes Balears i al País Valencià és “sorprenent” perquè aquests territoris han comptat durant anys amb governs autonòmics clarament “alineats amb el nacionalisme espanyol, moviment que s’ha caracteritzat els darrers anys per l’impuls continuat de campanyes contràries a l’existència d’un requisit perquè els funcionaris sàpiguen català”.
L’InformeCAT 2023 també ha apuntat que el 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea. A més, una àmplia majoria considera que el català és útil per als joves: ho creuen el 95,3 % dels habitants de Catalunya, el 86,5 % dels de la zona catalanoparlant del País Valencià i el 77,8 % dels residents a les illes Balears.
Finalment, Plataforma per la Llengua s’ha mostrat preocupada perquè els jutjats de Catalunya desatenen un 81,3 % de les peticions que demanen la documentació en català i que gairebé el 45,0 % dels catalanoparlants de Catalunya no fan servir el català per fer cerques a Google o YouTube.
Altres dades que ha revelat l’informe és que el català és la llengua habitual de només el 5,1% dels joves de Nou Barris i no arriba al 50% a cap dels districtes de Barcelona.
Plataforma per la Llengua ha aplaudit les polítiques públiques realitzades en favor de la llengua a Andorra. Segons l’entitat això ha portat que només el 24,0 % dels habitants parlen en català als grans magatzems, però en canvi, amb els bancs, les assegurances i les gestories, ho fan el 74,0 %. Per contra, han lamentat que només l’1,8% dels alumnes de la Catalunya Nord poden fer immersió lingüística en català.
D’altra banda, l’entitat ha aplaudit que recentment s’hagin incorporat més de 600 pel·lícules i sèries en català a les principals plataformes audiovisuals.
En roda de premsa, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha definit la situació com a “complexa” per comptar amb amenaces com la “desprotecció jurídica del català” i les debilitats dels hàbits dels catalanoparlants. Tot i això, ha celebrat que pot haver-hi optimisme per l’estima i la valoració cap a la llengua.
Pel que fa a la desprotecció jurídica, ha dit que més enllà d’una manca d’una regulació que protegeixi eficientment la llengua, hi ha “atacs i hostilitats”. En aquest sentit, l’entitat ha tornat a fer una crida als catalanoparlants a millorar els seus hàbits lingüístics i a no canviar de llengua quan els sembla que no els entendran.
Respecte a l’escenari polític que s’obre al País Valencià, des de l’entitat han dit que els governs de PP i VOX són un “perill i una amenaça pel català”. Tot i això, ha recordat que els governs socialistes que hi ha hagut els últims anys als territoris “no han estat capaços de revertir la situació generada pels seus antecessors”.
{{ comment.text }}