El Ripollès és, juntament amb l’Alt Empordà, una de les comarques més afectades per la plaga de la processionària del pi, un insecte que en els darrers anys ha tingut una incidència creixent als boscos de muntanya.
Davant aquesta situació, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha posat en marxa una nova campanya de tractaments aeris per al control biològic d’aquesta espècie.
En total, enguany s’actuarà sobre 17.500 hectàrees de 53 municipis repartits en 17 comarques catalanes, la meitat mitjançant avió i l’altra meitat amb helicòpter.
Al Ripollès, la superfície tractada és una de les més extenses del país, ja que la comarca acumula un elevat nombre de pinedes afectades i zones especialment vulnerables pel seu valor natural i turístic.
Els treballs tenen com a objectiu reduir els efectes socials, ambientals i econòmics que genera aquesta plaga, que pot debilitar greument els boscos i causar molèsties a persones i animals.
Tot i que les hectàrees tractades representen només un 2% de la superfície total de pinedes de Catalunya, les actuacions són considerades essencials per contenir la propagació de la processionària.
Segons el Departament, la dinàmica de les poblacions d’aquest insecte depèn en gran mesura de les condicions meteorològiques i de la pressió dels anys anteriors, fet que obliga a ajustar anualment les zones de tractament prioritari.
En aquesta campanya, no hi ha actuacions previstes a la Cerdanya ni al Solsonès, però sí que s’han reprès després de diversos anys a la Vall d’Aran i a la Terra Alta, a més dels treballs intensius al Ripollès.
Els tractaments aeris es duen a terme a la tardor, coincidint amb els primers estadis de desenvolupament de les erugues, quan el producte resulta més efectiu.
L’objectiu no és eliminar del tot la plaga, sinó mantenir-ne la presència a nivells que no generin problemes per a la població ni per a activitats com la ramaderia o el turisme.
El producte utilitzat és biològic i específic per a larves de lepidòpters, compatible amb l’agricultura ecològica i no classificat com a tòxic ni perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.
La dosi emprada és mínima —3 litres per hectàrea— i forma part d’una estratègia de control biològic consolidada des dels anys 80, que s’ha anat perfeccionant amb millors tècniques de detecció i criteris més selectius.
El Departament destaca que sempre es prioritzen les zones més vulnerables o amb més interès social, com és el cas del Ripollès, per tal de preservar tant la salut dels boscos com l’activitat econòmica associada al seu entorn.
