El geòleg taradellenc David Amblàs juntament amb Anna Sánchez-Vidal, ha estat el cap de la campanya oceanogràfica FAR-DWO que durant quatre setmanes s’ha desplaçat a l’estret de Dinamarca on hi ha la cascada submarina més gran del món coneguda fins al moment.
Està ubicada entre Islàndia i Groenlàndia. Fa més de tres quilòmetres d’altura i té un cabal d’aigua freda i densa que supera els tres milions de metres cúbics per segon. El relleu submarí de l’estret de Dinamarca, que en pocs quilòmetres passa de 600 metres a més de 3.000 metres de profunditat, fa que aquest corrent de fons s’acceleri i desbordi en forma de cascada submarina fins arribar a les grans fondalades del nord de l’oceà Atlàntic.
Aquest fenomen exerceix un paper decisiu en la circulació termohalina atlàntica -i, per tant, en el clima global- i és clau per al funcionament dels ecosistemes marins profunds de la zona. Tot i que aquest desbordament d’aigua densa és i ha estat intensament estudiat per la comunitat científica des del punt de vista de l’oceanografia física, hi ha aspectes clau que encara són una incògnita.
Amblàs comenta que “portem treballant molts anys en aquest projecte. Tenim l’experiència d’haver estudiat la zona del Cap de Creus i volíem aplicar els nostres coneixements en altres mars”. El taradellenc afegeix que “tenim un equip interdisciplinari format per gent de molts països i poder fer aquesta expedició són mesos de feina, de coordinació, de demanar permisos i protocols”.
Un cop enllestits tots els passos previs, del 16 de juliol al 13 d’agost, a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa –de 70m de llargada–, Amblàs acompanyat d’un equip de 19 científics, 7 tècnics i la tripulació del vaixell van començar una investigació sobre geologia, geofísica marina, hidrografia, oceanografia física i química, biologia marina i monitorització de l’oceà amb vehicles operats a distància i a grans profunditats.
“Treballàvem les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana per torns. Cadascú tenia les seves feines assignades”. Una d’elles ha estat extreure sediments del fons marí que “ens permeten mirar el passat i estudiar com aquest corrent ha anat variant al llarg dels últims anys, perquè aquests registres ens diuen com era la cascada en el passat i per tant, com serà en el futur, encara que ara amb el canvi climàtic tot canvia”, comenta Amblàs.
La campanya FAR-DWO ha analitzat per primera vegada la variabilitat hidrogràfica i sedimentològica d’aquest indret a partir del mostreig i l’observació de la columna d’aigua i del sediment i el relleu del fons marí.
Tot i que encara és molt d’hora per parlar de resultats, ja que “allà hi hem deixat instruments que van registrant dades i que recollirem d’aquí un any”, s’han aconseguit mapes de relleu submarí, dunes de sediments i altres dades de laboratori, que aniran estudiant en els propers mesos.
