Osona, el Ripollès i el Lluçanès han registrat el 2023 set accidents mortals, la mateixa xifra que el 2021 i el 2022. En cinc, les víctimes han estat motoristes o ciclistes, els dos col·lectius més vulnerables sobre l’asfalt. L’anàlisi de la sinistralitat també revela que els episodis amb conseqüències fatals van desapareixent d’artèries viàries com la C-17, la C-25 o la C-37 per concentrar·se cada cop més en carreteres secundàries.
—
Intentar extreure un titular en positiu dels accidents de trànsit és impossible, perquè darrere la fredor de les estadístiques s’hi amaguen sempre persones amb noms i cognoms, fets tràgics i una ona expansiva de conseqüències irreparables en l’entorn proper.
També pot resultar enganyós, ja que les comparatives apleguen casos quan cada sinistre requeriria una radiografia acurada de l’estat de la carretera, el temps, el volum de trànsit… o les circumstàncies i maniobres atribuïbles als conductors.
És en aquest sentit que es podria celebrar, només, arribar algun dia a zero, una fita que sembla molt lluny malgrat que les dades demostren que des del 2000 fins ara s’han reduït en més d’un 65% els accidents amb conseqüències fatals.
Tal com recull el gràfic, Osona, el Ripollès i el Lluçanès en van registrar un pic el 2004 (33) i altres d’importants el 2005 (23) i el 2007 (25), però els últims anys les xifres de sinistres mortals s’han estancat al voltant de 7.
També és de destacar que la majoria han deixat de tenir lloc als principals eixos viaris i han passat a concentrar-se en carreteres secundàries, una tendència que avalaria la utilitat de mesures com les que s’ha anat introduint a la C-17 –sobretot per reduir la velocitat a punts negres com el revolt del Pinós– o del desdoblat Eix Transversal a partir del gener de 2013. Tant l’una com l’altra constitueixen exemples de carreteres en què la mitjana que separa els dos sentits de circulació evita topades frontals, el tipus d’accident que deriva en conseqüències més greus.
El darrer estudi del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) apunta, en la mateixa línia, que el risc de patir un sinistre fatal és quatre cops més elevat en una via convencional que en una de desdoblada.
Del balanç del 2023 també val a dir que la C-37, l’eix Vic-Olot, no ha registrat cap episodi amb final tràgic. Es tracta d’un zero clarament positiu respecte als anys anteriors i a l’espera que s’executi la promesa del Departament de Territori de convertir en un tram de tres carrils els més de cinc quilòmetres entre Manlleu i Torelló.
MOTORISTES, ELS MÉS VULNERABLES
La Generalitat hi està posant cada vegada més èmfasi amb les seves campanyes i les dades també ho demostren: els motoristes són el col·lectiu més vulnerable a sobre l’asfalt, fins al punt que han estat les víctimes de quatre dels set accidents mortals registrats a Osona, el Ripollès i el Lluçanès al llarg del 2023.
Un veí de Figueres de 75 anys perdia la vida en un xoc frontal amb un cotxe a la collada de Santigosa el març passat; un d’Alcarràs de també 75 anys en un revolt de la C-25 pel maig, un de 48 de Torrelles de Llobregat al juliol a la collada de Toses i un altre de Campdevànol de 59 anys a l’N-260, en aquest cas el 3 de setembre i a prop d’una de les sortides de Ripoll.
Segons analitzava fa poques setmanes el campdevanolenc Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, l’increment dels accidents amb motos implicades és atribuïble al fet que en circulen cada vegada més, una derivada del canvi climàtic i un bon temps que ja no les circumscriu a determinades estacions.
Pel que fa a l’alta sinistralitat, és evident que els ocupants són molt més vulnerables que els d’un cotxe o un vehicle encara més gran. La mateixa circumstància és extrapolable als ciclistes, un col·lectiu cada vegada més nombrós a les carreteres.
INCREMENT DE LES INDISPOSICIONS
Les indisposicions, és a dir, que el conductor d’un vehicle es trobi malament estant assegut al voltant i acabi patint un accident, s’han apuntat com a possible causa d’almenys tres dels set accidents mortals de l’any 2023 a Osona, el Ripollès i el Lluçanès.
Es tracta del motiu pel qual perdia la vida una veïna de l’Esquirol de 58 anys al setembre, en xocar amb un fanal a la travessera de Roda, i una hipòtesi que també es va barallar, molt pocs dies abans, en les morts del motorista de Campdevànol a l’N-260 i d’un home de Vic de 59 anys en topar amb un pal elèctric al camí ral de Malla.
ALTRES VÍCTIMES
Un dels factors que distorsiona les dades d’accidents és que el Servei Català de Trànsit deixa de fer seguiment de les víctimes al cap de 24 hores dels sinistres, de manera que si moren posteriorment no consten als registres amb aquesta causa de defunció.
També que el balanç depèn segons si és té en compte el veïnatge o el punt del succés. En aquest sentit, el 2023 han mort en accidents fora d’Osona i el Ripollès com a mínim tres persones de les nostres comarques: un jove de Camprodon de 15 anys al maig, a Riudaura (la Garrotxa); un veí de Vic de 40 a la C-33 a Montcada i Reixac, pel juny, i l’ultratriatleta de Manlleu Pep Sánchez en un accident de moto que va tenir lloc a la C-37 a Sant Salvador de Guardiola (Bages) el 25 de novembre.
Malgrat no tractar-se d’un vehicle dels que circula sobre asfalt, a l’octubre també moria en envestir-lo el tren Manel Martínez, un veí de Sant Miquel de Balenyà.
