De tots els actes des que Salvador Illa el va nomenar conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, l’agost passat, és difícil que Ramon Espadaler (PSC-Units per Avançar) n’hagués encapçalat cap de més a prop de casa seva que el que va tenir lloc aquest dimecres, quan es va reunir amb el Col·legi d’Advocats de Vic.
I així, de la mateixa manera que no hi havia pèrdua fins a la seu a la plaça de Don Miquel de Clariana, també estaven cantats els temes de la trobada: saber quan estarà a punt el local que s’està adequant a la ronda Camprodon perquè Vic recuperi els judicis penals (des de la tardor del 2019 a Manresa) i, més enllà d’aquesta solució provisional, reivindicar el Palau de Justícia que ha d’acabar definitivament amb el dèficit d’instal·lacions a la capital d’Osona.
Tal com ha anat resseguint EL 9 NOU, l’Ajuntament de Vic va posar el mandat passat sobre la taula de la Generalitat uns terrenys municipals a l’Era d’en Sellés, al costat de l’arxiu comarcal. Des de llavors els contactes han anat avançant i, malgrat que no hi ha encara calendari, el govern té inclòs l’equipament entre les inversions judicials a executar d’ara al 2029, amb previsió de destinar-hi 25 milions d’euros.
Espadaler, acompanyat entre d’altres per la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Elia Tortolero (PSC), no va fer dimecres declaracions als mitjans de comunicació.
Tot i això, el degà del Col·legi, Rogeli Montoliu, explicava posteriorment que la conselleria va ser receptiva, i que veu la necessitat del Palau de Justícia. Pel que fa al local de la ronda Camprodon, hauria d’entrar en funcionament dins del primer semestre de l’any que ve, més tard del que s’havia previst d’entrada.
El Col·legi d’Advocats també va demanar el suport del departament per convertir la capital osonenca en un punt de referència del dret civil català, i per avançar en projectes que incentivin l’ús de la llengua catalana en l’exercici de l’administració de justícia.
Un altre problema recurrent a Vic és la volatilitat dels jutges, que en la majoria dels casos s’hi estan de pas, només un temps mentre no aconsegueixen destins més atractius. Això –una derivada de la precarització de tot l’engranatge judicial a Osona– fa que els processos es demorin, amb els maldecaps que comporta a totes les parts.
En declaracions a EL 9 NOU, l’alcalde, Albert Castells (Junts), ratificava el setembre passat totes aquestes demandes, insistint que “Vic té una mancança enorme en equipaments judicials” i que “tenir-los disgregats, a banda d’encarir costos, mareja la gent. Hi ha massa disfuncions en el que és un servei públic essencial i que en els propers anys haurà de respondre a les necessitats d’una població de 200.000 persones”.
Montoliu remarca, en aquest sentit, el treball colze a colze amb l’Ajuntament.
D’altra banda, i amb l’objectiu d’afavorir la cohesió interna, des del Col·legi d’Advocats s’està treballant en la constitució d’un grup sènior que proposi activitats socials més enllà de l’estricte exercici professional.
Segons dades facilitades per la mateixa institució, actualment hi ha col·legiats uns 410 lletrats. D’aquests, a dia d’avui n’exerceixen més o menys la meitat.
