Van arribar al món amb el dia a dia completament de cap per avall a causa del coronavirus, van interioritzar les cares amb mascareta perquè, excepte a casa, veien que en portava tothom; i, ara, els nens i nenes nascuts el 2020 –en plena pandèmia– tornen a ser notícia: representen la generació que entra amb menys força al sistema educatiu des que va començar el segle XXI.
El titular no és exclusiu d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. Val per a tot Catalunya. I és la plasmació en dades d’una davallada de la natalitat que no compensen ni tan sols els tímids repunts de la taxa atribuïbles a la immigració.
De teló de fons, el context econòmic advers que ha hagut de torejar pràcticament des de l’adolescència la població en edat de procrear, els canvis en la manera d’entendre les relacions, l’accés a l’habitatge, les carreres professionals… i l’evidència que les dones acaben sent mares cada cop més tard i de menys fills.
En un inici de curs marcat també per la gratuïtat de l’últim any a les llars d’infants públiques o la recuperació de les classes de tarda al setembre, les xifres parlen per si soles: aquest dimecres van començar I3 a Osona i el Lluçanès 1.285 infants, un 30% menys que els 1.858 de fa una dècada.
Al Ripollès s’hi replica la mateixa tònica, tot i que la Generalitat no ha facilitat les dades de la demarcació gironina desglossades per comarques i des del seu Servei Educatiu tampoc en disposen a causa d’una plaça d’administrativa descoberta –i que reivindiquen com a molt necessària– des del passat mes de juny.
L’anàlisi de la Primària (10.277 alumnes a Osona i el Lluçanès) fa també palès com es van buidant les aules i va sumint en el record l’època en què calia recórrer a barracons, mentre que les xifres d’ESO pugen per pura lògica: els alumnes que hi ha ara als instituts són els que el 2013, el 2014 o el 2015 omplien les llars d’infants i el parvulari.
Anna Simó (ERC), la consellera d’Educació, ha destacat al llarg de la setmana que el descens de matrícula a Infantil i Primària coincideix amb un increment del personal docent fruit dels 3.500 contractes del gener i els gairebé 1.200 d’aquest setembre.
Això es tradueix en una reducció del nombre d’alumnes per mestre, com a mínim a les escoles públiques, i afavorirà, segons la consellera, “la qualitat educativa i el benestar dels professionals”. En el cas de la Catalunya Central, Gemma Boix, directora dels Serveis Territorials d’Educació, detalla que a molts municipis de 5.000 a 10.000 habitants les ràtios d’Infantil no arriben a la vintena d’alumnes.
