Més enllà de la colla d’amics, Sergi López i Juli Garrote comparteixen carrer. I també un model d’habitatge. Tots dos resideixen davant per davant al carrer Sant Francesc de Vic, i ho fan en dues cases amb història, que estaven buides i que han estat reformades recentment: la de López data de 1930 i la de Garrote, de 1912. Tot va començar amb la pandèmia, quan López vivia amb la seva parella, Mireia Argemí, en un pis de la zona del Portal de Queralt. Amb l’arribada del segon fill, van detectar que els calia un habitatge més gran i van començar la recerca d’un nou domicili. “Ens agradava aquesta zona”, apunta López, i al detectar una casa vella i buida al carrer Sant Francesc “hi vam trucar”. Acompanyat d’un altre amic de la colla, l’arquitecte Abel Monmany, van visitar l’immoble “i ell, que hi entén, ens va dir que reformar-la era una bona opció”. L’aposta va ser en ferm, i poc després el mateix Monmany comprava la casa del costat –també malmesa– amb el mateix propòsit: rehabilitar-la.
La cosa no va acabar aquí. Un dia “tot trastejant al garatge”, López va detectar que feien obres a la casa del davant. “Em vaig anar a presentar” i la sorpresa va ser descobrir que hi estaven fent una petita millora per vendre-la. “Vaig trucar a en Juli, que buscava casa.” L’excapità del Club Bàsquet Vic també ho va considerar una bona oportunitat, “i a més a prop dels amics”.
Pel que fa al procés de rehabilitació de les cases, coincideixen a qualificar-lo com “una muntanya russa plena de sorpreses”. Algunes d’agradables, “com per exemple quan van aparèixer unes bigues de fusta i les vam poder aprofitar”, i d’altres de més negatives, “com quan va cedir un dels forjats i el vam haver de fer nou”. En el camí, “la figura de l’arquitecte ha estat clau”, i que fos “un bon amic i de confiança, una sort”.
Si ens centrem en el cost econòmic de la reforma “no crec que hagi sigut superior a comprar una casa ja feta en determinades zones de Vic”, diu Garrote. L’aposta a més té un valor afegit “i és que ens sentim vigatans i gent del barri”. Al carrer Sant Francesc, de fet, actualment hi ha fins a quatre cases més en procés de rehabilitació, un escenari que ajuda “a anar obrint un carrer que tenia fama de ser molt fosc”, diu Garrote. López precisament posa en valor la seva diversitat, on pots trobar “esglésies, locals de la comunitat musulmana, gent gran que hi ha viscut tota la vida o parelles joves que ens hi acabem d’instal·lar”.
Tres cases velles i buides que han estat reformades per tres amics i s’han omplert amb projectes de vida. Són amics del barri. En tots els sentits.
