Els centres de culte evangèlics són els que més creixen a Osona i el Ripollès en els últims vint anys

Vic ha estat històricament reconeguda com la ciutat dels sants. L’abundant quantitat d’esglésies catòliques i la suma d’anys de tradició religiosa l’han dut a portar aquest sobrenom. Ara bé, al llarg de les últimes dues dècades, sobretot pels moviments migratoris, altres religions s’han anat establint al municipi en centres de culte propis i han configurat un mapa religiós divers. De fet, segons les dades de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, l’any 2024 la localitat comptava amb 75 equipaments i 7 confessions, entre les quals destacaven en nombre –sense tenir en compte la intensitat d’ús, que no hi queda recollida– les esglésies catòliques (43) i les evangèliques (25). https://youtu.be/rkVfoZJJnmI?si=dYiNY8oShY65hvZ7 Una realitat que es projecta de manera similar al conjunt d’Osona. La comarca és la que té més centres de culte catòlics a Catalunya, 428 del total dels 485 que hi ha (89,2%). A més, sent la segona amb més equipaments en general, després del Barcelonès (741), compta amb 8 confessions religioses, entre les quals hi ha també temples budistes, sikhs o islàmics. Després d’un final de segle marcat per un augment del nombre de centres, però, sobretot els últims cinc anys s’ha tendit a una estabilització. Tanmateix, fent retrospectiva des de principis dels 2000 i fins ara, sí que hi ha moviment. En les últimes dues dècades hi ha hagut una davallada dels centres catòlics a Osona –prop d’un centenar– i, per contra, els evangèlics han anat creixent. El director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, ho atribueix a diversos factors, com l’edat avançada d’algunes comunitats: “El catolicisme ha sigut el monocultiu religiós durant segles, però amb l’envelliment de monges i frares alguns centres van tancant.” Pel que fa als evangèlics, els últims 20 anys gairebé s’ha quadruplicat la xifra de temples, que han passat de 9 l’any 2004 a 34 l’any anterior. Tal com afegeix Bassas, els evangèlics s’organitzen de manera més horitzontal, la qual cosa en facilita l’obertura. “Es poden obrir sense l’aprovació d’un bisbe i, a més, com que els espais són més petits que les esglésies catòliques, una comunitat evangèlica en necessita més”, evidencia el director general. Més dependents, doncs, dels recursos que de les jerarquies, Bassas afegeix que alhora és habitual que alguns centres tanquin per traslladar-se a un altre espai: “També és un dels factors pels quals no creixen tant els equipaments islàmics, perquè a vegades el que fan és canviar directament d’ubicació i ampliar l’aforament.” De manera semblant es veu al Ripollès, que, amb 161 centres, també hi predominen els catòlics (153), encara que han disminuït respecte del 2013. Pel que fa als evangèlics, tot i que l’augment és més reduït que el que hi ha a Osona, han passat d’una única església a dues i, així, continua sent la segona confessió més gran a la comarca, juntament amb l’islam. El Lluçanès, que és el segon cop que s’inclou amb entitat pròpia a l’estudi, té una única confessió, la catòlica. En total, té 66 centres de culte, la qual cosa també explica, en part, el decreixement d’esglésies catòliques a Osona, atès que, del centenar que s’han perdut els darrers anys, una seixantena han passat a formar part del Lluçanès. Deixant de banda aquest cas, a Osona i el Ripollès, com passa també al conjunt català, no només hi ha una estabilització pel que fa al nombre de centres, sinó també una consolidació de la pluralitat. “Aquesta diversitat ja no s’esborrarà, encara que sí que pot variar d’una confessió a una altra depenent de l’origen dels nouvinguts, perquè la gent porta a la motxilla la seva pràctica religiosa”, assegura Bassas. Una qüestió que apunta que és positiva i que garanteix la cohesió, encara que a vegades la societat no ho sàpiga veure. “El factor religiós sovint no l’acabem d’entendre”, expressa Bassas, “però amb aquests espais la gent participa en el lloc on viu amb més arrelament que si no pogués exercici aquest dret”. En aquest sentit, la Direcció General d’Afers Religiosos està preparant una jornada de cara als propers mesos al voltant de la regulació urbanística dels centres, vigent des del 2009 i que facilita el dret a la llibertat de culte dels individus i l’obertura d’un equipament religiós si compleix les condicions de seguretat i higiene; llavors s’anota al Registre d’Entitats Religioses i es comunica a l’ajuntament. “És un tema que surt sovint als municipis, de si han de restringir o facilitar, i a vegades la resposta no és fàcil. És important fer la reflexió, perquè és un dret bàsic, no es tracta d’un caprici”, emfatitza Bassas.

Els centres de culte evangèlics són els que més creixen a Osona i el Ripollès en els últims vint anys

Protesta contra les prohibicions d’anar amb bici a Vic

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimarts, 10 de març?

Es preveu que la circulació a la línia de tren R3 s’obri aquest dimecres

Salut diu que no té intenció de tancar l’Hospital de Campdevànol i que vol fer-lo “viable”

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Condueix sense carnet i té un accident a la carretera de Taradell a Santa Eugènia

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut

Dues botigues d'un mateix joier pateixen dos atracaments a Vic en menys de quinze dies

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

“Anem a fer cuina tradicional, ben feta, la del xup-xup”

Alerta pels cabals dels rius Ter a Sant Joan de les Abadesses i Ges a Torelló, que han assolit el llindar de perill