Cada vegada la gent acostuma a planificar més el futur i té més clar com vol morir. Això ha provocat un increment significatiu dels documents de voluntats anticipades (DVA), on es donen instruccions per endavant als metges perquè les tinguin en compte en cas de no poder decidir quan arribi el moment. A Osona, després d’anys oscil·lant entre els 100 i els 200 procediments d’aquest tipus, en els últims tres anys se n’ha disparat el nombre fins arribar a multiplicar-se per sis. Segons les dades del Departament de Salut, des que es va aprovar la regulació del document l’any 2002 i fins a finals del 2024 un total de 4.966 osonencs n’han formalitzat i registrat un.
L’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia el 2021 i el fet que des de l’any passat el document el puguin signar metges i infermeres sense haver de necessitar tres testimonis com abans són els dos factors principals que n’han fet augmentar el nombre. “Veníem d’una medicina molt paternalista i cada cop parlem més d’una medicina centrada en la persona però amb responsabilitats compartides. La llei de l’eutanàsia va posar sobre la taula que podíem decidir com volíem viure o no viure i també hem agilitzat i simplificat el tràmit”, assegura la directora del sector Osona-Lluçanès del Servei Català de la Salut, Rosa Planesas.
El document, que també es pot tramitar davant de notari, permet exercir el dret a decidir sobre l’atenció mèdica, però al mateix temps augmenta la seguretat dels professionals a l’hora de respectar les decisions dels pacients i ajuda a descarregar responsabilitats als familiars. “És un tema de generositat cap a qui ha de prendre decisions”, diu Planesas. Per fer-lo cal que la persona sigui major d’edat i tingui capacitat per decidir sobre ella mateixa. Als centres d’atenció primària (CAP), on es registren la majoria de DVA, els treballadors socials són els professionals que coordinen el procés. És el cas de Susanna Basagaña, de l’EAP Lluçanès, que detalla que “fem una entrevista on acompanyem la persona per entendre el contingut de cada apartat del formulari i crear debat”. Basagaña considera “molt potent quan venen parelles juntes perquè poden escoltar els valors i les preferències de l’altre i parlar, per exemple, de si volen morir a casa, donar òrgans o fer tractaments amb teràpies poc contrastades”.
La treballadora social relata que majoritàriament els interessats a formalitzar un DVA són dones al voltant de l’edat de la jubilació, però també n’hi ha de més joves a qui els mouen les experiències que han tingut al seu voltant. “Molta gent diu que no vol acabar no valent-se per si mateix i que l’entorn l’hagi de cuidar. En un lloc tan petit com el Lluçanès cada setmana en fem algun i de cada 50 només un és sense eutanàsia, la majoria de gent ve per aquest punt concret”, comenta. En aquesta comarca l’any passat es van registrar 63 documents mentre que a Osona van ser 1.218 i a tot Catalunya, un total de 34.595.
Els documents de voluntats no tenen caducitat i es poden revocar o revisar sempre que es conservin les plenes capacitats. En els últims anys, de fet, hi ha hagut diverses modificacions per incloure la voluntat de sotmetre’s a una eutanàsia.
