Els documents de voluntats anticipades es quadrupliquen en només tres anys a Osona

La mort forma part de la vida. I cada vegada la gent té més consciència de la manera amb la qual vol marxar. Una bona mostra d’això és el creixement dels documents de voluntats anticipades (DVA). A més del canvi de mentalitat de la societat, també hi ha influenciat de manera important l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia, el 2021. Famílies i cementiris es preparen per commemorar aquesta setmana la diada de Tots Sants. Viure significa prendre decisions. De les més insignificants, com la roba amb què ens vestim cada matí o què preparem per dinar, a les més transcendents, com escollir el nom d’una filla, canviar de feina o decidir com morir dignament. Aquesta última cada vegada és més present a la societat. Una bona mostra d’això és l’increment astronòmic dels documents de voluntats anticipades (DVA). Com bé diu el nom, serveix perquè la persona expressi les seves voluntats en cas que en una situació de final de vida no pugui decidir, ja sigui per una malaltia, com un càncer o Alzheimer, o un accident que l’incapaciti. Es pot tramitar a través del notari –pagant– o bé del centre d’atenció primària (CAP). Qui coordina aquest procediment a la regió d’Osona són els treballadors socials. Tal com apunta Susanna Basagaña, treballadora social i sanitària de l’EAP Lluçanès de l’ICS, “la sensació és que el tràmit ha augmentat considerablement”. I les dades del Departament de Salut ho avalen. Tal com es pot observar en el gràfic, aquest tràmit no ha parat de créixer a Osona. En els últims tres anys, s’ha gairebé quadruplicat la xifra de DVA formalitzats i registrats a la comarca. I en vint anys, del 2003 al 2023, s’ha multiplicat per 32. Basagaña atribueix aquest increment a dos factors. L’un és maduratiu: “La societat percep que la persona té més capacitat sobre la seva salut i de decidir què vol fer davant d’una situació de malaltia”. “Un altre punt clau és la introducció de l’eutanàsia en el document”, remarca. Entre les motivacions que empenyen a fer el pas hi ha sobretot “el fet de no voler allargar innecessàriament la vida”. “Molts cops veuen patir un familiar, en una situació de malaltia avançada que s’ha perllongat en el temps i s’ha perdut la qualitat de vida. I no volen passar pel mateix”, destaca. ESTÀNDARD O A MÀ No hi ha cap DVA oficial. Pot ser escrit a mà o seguint la proposta d’alguna associació. Tot i això, Salut posa a disposició un model estàndard. “A la persona li és més fàcil perquè està desglossat en diferents apartats i així ajuda a ordenar les idees en aquest procés deliberatiu”, explica. En cadascun d’aquests apartats, hi ha diverses opcions que la persona interessada marca amb una creueta. En la primera secció es recull allò “indispensable per a la persona per tenir un projecte vital amb qualitat de vida”. Per exemple, que es pugui comunicar amb els altres, no pateixi dolor o pugui romandre a casa en els últims dies de vida i morir-hi. El segon apartat va molt lligat al primer, ja que hi consten les situacions sanitàries amb les quals es pot trobar i que voldria que s’apliquessin els criteris esmentats en l’anterior punt, com malaltia irreversible, estat vegetatiu crònic o estat avançat de demència. Pel que fa al tercer, s’hi esmenten les instruccions sobre les actuacions sanitàries. És a dir, s’hi especifiquen les decisions com “no prolongar inútilment de manera artificial la meva vida mitjançant tècniques de suport vital” o “no rebre tractament de suport ni teràpies poc contrastades que no hagin demostrat efectivitat”. El darrer punt fa referència a les instruccions relatives al cos, o sigui, si es vol ser donant d’òrgans. L’EUTANÀSIA Amb l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia, el març del 2021, es va sumar un nou apartat al DVA. En aquest hi consta la voluntat de la persona de rebre l’eutanàsia “en una situació de patiment insuportable o intolerable”. “És un pas més enllà, és anticipar la mort”, remarca Basagaña. Aquesta secció és pràcticament un resum dels tres apartats del DVA en què s’hi reflecteixen situacions a les quals es demana rebre-la. Ara bé, això és una expressió de la voluntat. Un equip mèdic haurà de decidir en el moment –de final de vida o de patiment insuportable o intolerable– si s’ha d’administrar o no al pacient. Fer el DVA no implica que s’hagi d’emplenar l’apartat de l’eutanàsia. Ara bé, sí que és cert que amb l’entrada en vigor d’aquesta llei “moltes persones se n’han vingut a informar”, reconeix. DEL CAP A L’HISTORIAL Els requisits per demanar el document són que la persona sigui major d’edat i amb capacitat per decidir sobre ella mateixa. També hi han de constar tres testimonis i un representant legal. El procediment del DVA no és d’arribar i moldre. Des que la persona expressa la intenció fins que consta al seu historial clínic poden passar un parell de mesos. Tal com explica Basagaña, en la primera entrevista es facilita la informació al pacient i es revisa el document. "Tota la informació d’aquesta cita s’ha de pair per saber les decisions que voldrà prendre”, diu. Necessàriament, hi haurà d’haver una segona trobada perquè s’hauran d’escollir testimonis i representant. I es tornarà a parlar del DVA: “Aquestes entrevistes ajuden a anar acabant de prendre decisions. No és només fer creuetes, has de saber què implica cadascuna creu”, diu la treballadora social, remarcant que “el procés de deliberació d’aquest document és molt important”. Després d’això, s’ha de signar i certificar amb els DNI dels implicats, s’expedeix un resum i es fa arribar al registre centralitzat de voluntats anticipades de Salut, que ho entra a l’historial del pacient. D’aquesta manera, “queda una marca en la seva història clínica i qualsevol metge de qualsevol centre sap que el document està fet”. La persona també pot accedir-hi a través de La Meva Salut. DECISIONS DIFÍCILS Algunes famílies s’han trobat amb el mal tràngol de decidir per la persona que s’està morint. Més complicat encara, per exemple, si dos germans no es posen d’acord a l’hora de desintubar o no el seu pare o mare. En aquest sentit, Basagaña remarca que “el DVA ajuda a prendre decisions que poden ser difícils”. “La persona que ha d’acabar deliberant tria la decisió que ja va ser presa per la persona que es mor”, destaca. També subratlla la potència d’aquest document. “Té un impacte perquè genera debat i consciència a nivell comunitari”. En definitiva, “serveix per parlar de la mort, que a vegades costa”. Ara bé, “no tothom està preparat per fer el DVA perquè has de tenir molt paït què vols fer amb la teva vida”. És, ni més ni menys, la decisió final.

Els documents de voluntats anticipades es quadrupliquen en només tres anys a Osona

Una causa d’arrel osonenca aconsegueix l’excepcionalitat d’il·luminar la Sagrada Família

Campdevànol i Vic continuaran sent els hospitals de referència pel Ripollès tret de la Vall de Camprodon, que podrà triar

Ripoll demana a Salut que valori la construcció d’un hospital i un heliport a la capital de comarca

Treva en la crisi per la divisió del mapa sanitari del Ripollès

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?